Investiguen dues proteïnes implicades en la mort cel·lular programada per a tractar càncers de pell i de pulmó

La família de proteïnes Bcl-2 comprén membres anti- i pro-apoptòtics, és a dir, que protegeixen la cèl·lula de la mort o l’afavoreixen. A l’estudi, han demostrat i caracteritzat la interacció entre Mcl-1 i Bok, dos importants proteïnes d’aquesta família, la qual, segons Ismael Mingarro “controla la permeabilització de la membrana externa mitocondrial, un pas crucial en la modulació dels processos apoptòtics de mort cel·lular”.

“Els nostres resultats suggereixen que la interacció entre Mcl-1 i Bok és una bona diana per al desenvolupament de nous fàrmacs per a tractar diversos tipus de càncers com els melanomes malignes o els adenocarcinomes pulmonars”, afirma l’investigador de la UV. Com explica l’article, aquestos tipus de càncer presenten nivells elevats d’expressió de la proteïna Mcl-1 i/o mutacions en el seu segment transmembrana que correlacionen amb un pronòstic dolent i una baixa resposta als tractaments actuals.

El professor Mingarro afirma que la interacció entre aquestes dues proteïnes és específica i ocorre en l’entorn de la membrana mitjançant les seues regions hidrofòbiques (transmembrana) dels extrems carboxi-terminals d’ambdues proteïnes, a diferència del que passa entre la majoria de proteïnes de la família Bcl-2 que interaccionen per les regions solubles de les proteïnes.

L’article, liderat per Mar Orzáez, investigadora del Centre de recerca Príncep Felip de València (CIPF) i professora associada del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV, el signa a més del professor Mingarro, l’investigador predoctoral de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV Gerard Duart. També, personal investigador del CIPF, de l’Institut de Química Orgànica i Bioquímica de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca i de les Universitats de Hèlsinki (Finlàndia) i Heidelberg (Alemanya).