Investigadors de la UV alerten que la Llei Rovira sobre llengües a l'escola pot generar un conflicte lingüístic

Dos professors de la Universitat de València, Roger Muñoz, de Psicologia, i Guillermo Mateu, d’Economia, alerten que la Llei de Llibertat Educativa promoguda per la Conselleria d’Educació que dirigeix Jose Antonio Rovira, i que obliga les famílies a triar la llengua en què els seus fills i filles rebran les classes en l’escola i l’institut, crearà un enfrontament i no satisfarà a ninguna part independentment del resultat. Muñoz i Mateu apunten que aquesta situació encaixa en el conegut com a dilema del presoner, en què totes les parts perden.

Les famílies valencianes estan votant aquests dies la Llei de llibertat educativa o Llei Rovira que regula l’elecció de la llengua vehicular en l’ensenyament dels centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana. La seua aplicació implica que les famílies hauran de votar la llengua base (valencià o castellà) en què predominarà l’ensenyament dels seus fills i filles, a partir del curs 25/26 i durant tota la trajectòria educativa en tots els CEIPs de la comunitat.

Els professors de la Universitat recorden que “aquesta llei va ser dissenyada per VOX, un partit d’extrema dreta que té una postura contrària a la promoció de les llengües cooficials. Per tant, es podria pensar que el seu objectiu no seria equilibrar el bilingüisme, sinó més bé reduir l’ús del valencià i, en fer-ho, generar un conflicte lingüístic i polític”.

Els professors de la Universitat de València pensen que, tal com està dissenyada aquesta llei, empresona tots els pares, de totes les escoles i de tots els cursos de la Comunitat Valenciana, dins d’una situació de competició entre ells, de la qual els resultats, més que incerts, poden predir-se. “Des de la perspectiva del Dilema del Presoner, que és un model clàssic de la teoria de jocs, la predicció que ofereixen no augura cap resultat positiu, possiblement per a quasi ningú. Al contrari, moltes famílies corren el risc de veure’s enfrontades, encadenades a posicionar-se en cadascun dels grups de classe, amb el risc que això comporta per a les relacions personals de pares i xiquets”, afirmen.

Muñoz i Mateu apunten que “podem analitzar la Llei Rovira sobre l’ús del valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana a partir d’aquest Dilema del Presoner. Es tracta d’un model en què dos jugadors han de decidir si cooperen o traeixen l’altre, però que, segons com estiguen plantejats els incentius, els poden portar a actuar de manera egoista, fet que acaba perjudicant-los als dos”. Per això, han avaluat els possibles escenaris que poden donar-se en aquesta situació de competició, la qual no es dirimeix en les eleccions autonòmiques, sinó mitjançant un referèndum en cada classe de cada escola.

En aquest escenari, la interacció entre valencianoparlants i castellanoparlants es pot analitzar des del punt de vista del Dilema del Presoner, on cada grup ha de decidir si coopera promovent un bilingüisme equilibrat o si competeix intentant imposar la seua llengua. Si els dos grups cooperen, s’aconsegueix un equilibri òptim, on el valencià es promou sense excloure el castellà, garantint una convivència harmònica. No obstant això, si un grup coopera i l’altre no, el grup que no coopera acaba dominant, desplaçant la llengua de l’altre. En el pitjor dels casos, si cap grup coopera, es genera un conflicte lingüístic que afecta la cohesió social.

D’acord amb aquest model, la Llei Rovira pot incentivar la competència en lloc de la cooperació, augmentant les tensions entre grups lingüístics. Per a evitar un escenari de conflicte, caldria dissenyar polítiques que fomenten la cooperació, assegurant que tant el valencià com el castellà es perceben com a llengües complementàries i no com a rivals. Segons la teoria de jocs, l’estratègia òptima seria establir mecanismes institucionals que promoguen el respecte i l’ús equitatiu de les dues llengües, evitant que una d’elles es veja amenaçada per l’altra.

Conseqüències de la consulta

Els professors expliquen que el resultat d’aquesta consulta polaritzarà el debat, atraient, per exemple, vots de sectors que veuen el valencià com una imposició; provocarà una reacció forta dels defensors del valencià, per a després presentar-los com a radicals; alimentarà la idea que el conflicte lingüístic és insalvable, justificant així mesures encara més agressives contra el valencià en el futur; i aplicarà la Doctrina del Xoc, fent que unes famílies pensen que portar els seus fills a l’escola pública no val la pena i impulsant així les escoles concertades o privades.

Per als professors, “aquest és un exemple clar del que en teoria de jocs es coneix com a equilibri destructiu: un escenari on un jugador força una situació que perjudica a tots, però que a ell li dona rèdits polítics” i afigen “des d’aquesta nova perspectiva, la Llei Rovira no busca resoldre un dilema lingüístic, sinó crear-lo”.