Una investigació explica com la despoblació es va usar per a justificar els parcs eòlics sense atendre el medi ambient
Jaume Pla i Javier Esparcia, investigadors de la Universitat de València (UV), han analitzat la despoblació rural en la premsa valenciana entre 1996 i 2022 i conclouen que aquest factor o la creació d’ocupació s’han subordinat a la construcció de parcs eòlics, moltes vegades sense atendre prou a qüestions mediambientals. En el seu article, publicat en la revista Anales de Geografía de la Universidad Complutense, plantegen que les notícies dels mitjans de comunicació haurien de tindre un enfocament complementari al tradicional i donar major importància al medi ambient.
“S’ha construït una narrativa en la qual es trasllada a la ciutadania, de manera reiterada i amb poques i insuficients evidències científiques, que els parcs eòlics eren fonamentals per a generar ocupació i rendes per a la població rural, arribant a afirmacions tan categòriques com agosarades i incertes com quan s’assenyala que el futur d’aquestes àrees rurals i el fre a la seua despoblació depenia dels parcs eòlics. Mentre no es demostre, estem davant un discurs que pot qualificar-se d’idíl·lic, i fins i tot fal·laç”, afirmen Jaume Pla i Javier Esparcia, investigadors de la Unitat de Desenvolupament Rural (UDERVAL) de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Rural.
A més, expliquen que hi ha una relació inversa entre despoblació i qualitat ambiental i que a vegades els mitjans de comunicació tenen més en compte els avantatges que els perjudicis de la instal·lació de parcs eòlics. Arriben a aquesta conclusió després de la revisió de 853 notícies de despoblació, de les quals només l’11% tractava temes mediambientals.
Així, el percentatge de notícies en què es relacionava medi ambient i despoblació va disminuir del 15 al 10% en el període entre 2015 i 2022 respecte al que va de 1996 a 2014. També va descendir el percentatge que vinculava despoblació amb demografia, i per contra, va augmentar el que la relacionava amb actors institucionals, serveis o polítiques públiques.
La reducció de les referències al medi ambient va començar a ser molt pronunciada a partir del període 2011-2014 en què, d’un 20% va passar a un 5%-10%, període en el qual els efectes de la despoblació són més intensos, coincidint amb la crisi econòmica.
“La informació publicada en premsa hauria d’aplicar enfocaments metodològics rigorosos, quantitatius i qualitatius. Aquesta no és necessàriament sempre objectiva, de manera que pot contribuir a discursos interessats o simplement insuficientment contrastats i, per tant, amb limitat rigor periodístic”.
Principalment, aquestes notícies van ser publicades en el periòdic Mediterráneo (el de major difusió de la província de Castelló). També cal destacar que en altres mitjans, com Las Provincias, es van publicar algunes valoracions més crítiques, qüestionant si eixos projectes realment podien tindre efectes positius per a la despoblació, segons els investigadors.
L’estudi se centra en la Comunitat Valenciana, on alguns territoris mostren signes de despoblació. A la província de Castelló, per exemple, un 38,5% dels seus 135 municipis tenen una densitat menor a 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que ha augmentat des de 2017, quan eren un 36%. Però també es recalca que aquesta situació es pot identificar amb zones de la província de València, com la comarca d’Utiel-Requena, o a Alacant, el cas de les comarques del Comtat i la Marina Alta.
