Grans autors de la literatura en valencià visiten hui la Fira del Llibre
Marta Nadal, Núria Cadenes, Antoni Martí Monterde i la antologia de poemes de Manel Marí, hui a la 56ª Fira del Llibre de València
La novena jornada de la 56a Fira del Llibre de València ha rebut a grans autores i autors de la literatura en valencià. La primera a presentar el seu llibre ha sigut Marta Nadal, en un ambient molt distés. La reconeguda crítica de literatura en la nostra llengua se situa a l'altre costat del llindar, aquesta vegada, després de visitar la Fira com a autora amb la seua última novel·la, Baules. Lourdes Toledo i Anna Gascó, que li han acompanyat en la seua presentació han ressaltat: “Llibres com Baules serveixen per a enfortir el corredor mediterrani literari, que fa just uns dies debatíem sobre ell. Aquest llibre fa forta aquesta unió”. El llibre recull el testimoniatge de 21 escriptores que parlen de la nostra tradició literària, des d'Anna Murià fins a Irene Solà, passant per altres tantes.
A continuació, ha tingut lloc la presentació conjunta de Núria Cadenes i d'Antoni Martí Monterde. No tinguis éxit: cultura, feminisme i nació (1968-2019) és el títol que ha portat Cadenes. Fidel al seu activisme polític, el llibre és una recopilació —de la qual ella es fa responsable— d'articles d'Isabel Clara Simó que fugen d’això políticament correcte: “A part de la diversitat de fonts, que és molta, el pròleg fa una descripció perfecta del que va ser Isabel Clara Simó”. Recordem que els dos primers llibres que publica Núria tenen relació directa amb els anys que va passar a la presó per qüestions polítiques: Cartes de la presó i Memòries de presó. Antoni, d’altra banda, ha presentat Figura d’assaig, una gran col·lecció sobre assaig crític del principal pensador literari en llengua valenciana, Joan Fuster. Emili Piera, a manera d'homenatge, ha volgut destacar que “Fuster és un autor que ens subministra molt contingut fins i tot hui dia”.
Finalment, ha tingut lloc la presentació de l'antologia de poemes de Manel Marí, El nòmada i l’arrel. Manel, que va nàixer eivissenc, però diuen que va morir valencià, va ser un gran amant i defensor de l'horta al voltant de la ciutat, on va viure el seu últim temps, a Alboraia. En l'acte han participat Sebastià Alzamora i Carles Rebassa, entre altres poetes.
Marta Nadal (Barcelona, 1959) és una filòloga i crítica literària. Gran lectora de les obres de Maria Aurèlia Capmany (amb Comanegra ha recuperat els Pedra de toc i les Memòries, i el 2018 va ser comissària del centenari de l’autora), Jordi Sarsanedas o Mercè Rodoreda (a qui ha dedicat dos llibres i diversos estudis, però no va arribar a entrevistar). Ha publicat dos llibres d’entrevistes anteriorment, Vint escriptors catalans i Converses literàries. Aquells dos reculls i el que presentem aquí són fruit de dècades d'entrevistes publicades a la revista Serra d’Or, si bé ací se n’hi afegeixen unes quantes d’inèdites fetes especialment per a l’ocasió.
Núria Cadenes i Alabèrnia va nàixer a Barcelona el 1970, és escriptora i treballa també de periodista. Viu al País Valencià des de poc abans de començar el segle XXI. Ha treballat al setmanari El Temps i, juntament amb la seua sòcia Eva Gisbert, es va embarcar en la revitalització de la històrica llibreria Tres i Quatre, que des d’aleshores es diu Fan Set i continua sent un pol d’agitació cultural al cor de la ciutat de València. Actualment col·labora periòdicament al diari digital Vilaweb, a Catalunya Ràdio i a El Temps. Fins ara ha escrit una desena de llibres, que inclouen la biografia de l’Ovidi Montllor, L’Ovidi (3i4), o la incitació a conéixer la part més meridional del país, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna). Ha publicat les novel·les El banquer (Edicions de 1984), que ficciona la vida de Joan March; Tota la veritat (La Magrana), una història negra en un poble que podria ser real; Secundaris (Comanegra), amb l’altra cara de la Barcelona Olímpica; o Guillem (Amsterdam), que explica el cas de Guillem Agulló, el jove valencià assassinat l’any 1993 a mans del feixisme. També té contes en diverses antologies.
Antoni Martí Monterde (Torís, València, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona. A més de diversos articles en el seu àmbit acadèmic, com a assagista ha publicat J.V. Foix o la solitud de l'escriptura (Premi Joaquim Xirau 1997, Edicions 62, 1998), un estudi sobre el pensament poètic d'avantguarda a partir de l'obra del poeta de Sarrià, i és coautor de Teoria de la literatura i literatura comparada (Ariel, 2005). També ha publicat poesia, Els vianants (Columna, 1995), i narrativa, L'erosió (Edicions 62, 2001), relat d'un viatge literari a l'Argentina, pel qual va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i que guarda una estreta relació amb Poética del Café.
Manel Marí nasqué a Eivissa el 17 d’agost de 1975. Va estudiar el batxillerat a València i es llicencià en Sociologia a la Universitat de València, on també va fer estudis de Psicologia. Poeta tot el dia, va treballar de guionista de televisió, articulista, traductor i corrector. Publicà els llibres Poemes en gris (1999), Clarisse (2000), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001), Deshàbitat (2004), No pas jo (2006), Suite a mitges, amb Ricard Bofill (2006), El tàlem (2008) i Tavernàries (2016). Va rebre premis com el Senyoriu d’Ausiàs March, el Premi Mallorca, el Ciutat de Palma o el Premi Alfons el Magnànim. Els darrers anys de la seua vida visqué a la vila d’Alboraia. Va morir a València el 31 de gener de 2018.