Els governs del PSOE i UP van interactuar més amb els grups d’interés, els sindicats i les ONG que els del PP entre 2012 i 2021

Un estudi que compara els governs que ha dirigit Mariano Rajoy (Partit Popular) amb els que ha liderat el socialista Pedro Sánchez (en coalició amb Unidas Podemos) entre els anys 2012 i 2021 destaca que els del PSOE-UP han interactuat amb més grups de interès i sindicats, i de manera més regular per tractar les seues propostes. L’estudi, publicat en Revista Española de Investigaciones Sociológicas, ha analitzat 2.409 reunions informals (aquelles que permeten posicionar-se o explorar assumptes abans del treball parlamentari).

La importància d’aquest treball, elaborat per les universitats de València (UV) i de Barcelona (UB), rau en que per primera vegada s’analitza dinàmiques d’interacció informal entre grups d’interés i membres del Govern, una novetat respecte a estudis existents a la matèria, centrats en la participació dels grups en àmbits formals com ara comissions assessores de govern, agències governamentals o consultes del Govern. L’estudi també és innovador perquè analitza les dades de les reunions bilaterals durant una dècada, cosa que permet explicar la importància de canvis de govern i dinàmiques partidistes.

Iván Medina, investigador del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i Administració de la UV, destaca que hi ha diferències en els percentatges de reunions amb diferents grups d’interés depenent del govern. El govern popular ha tingut un 8% més de reunions amb associacions mediambientalistes, un 5% més amb organitzacions empresarials sectorials i prop del 3% més amb empreses. El govern socialista, per altra banda, ha dut a terme un 9% més de reunions amb sindicats i un 2% més amb associacions de governs locals, entre d’altres.

Laura Chaqués, catedràtica de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, també coautora del paper, explica que les reunions entre els membres del Govern i les associacions cíviques, identitàries i ONG també varien de manera significativa al llarg del període. El percentatge de reunions bilaterals durant els governs liderats per Mariano Rajoy manté una dinàmica més estable: 22,3% el 2013 i 33,6% el 2016. Durant els governs liderats per Pedro Sánchez el 2018, el 38,8% de les reunions són amb aquest tipus d’organitzacions, percentatge que cau al 15,2% durant la pandèmia.

“L’anàlisi de les agendes del govern central ens diu que les associacions empresarials han mantingut un major número de reunions amb el govern durant el període 2012-2021, per davant de les associacions socials i els sindicats. En tot cas, l’estudi demostra que el partit polític en el govern té capacitat per equilibrar l’accés dels interessos empresarials: l’arribada al govern del PSOE i de Unidas Podemos va fer que els sindicats i les associacions socials tingueren més veu, especialment per l’impuls d’una agenda de polítiques socials expansiva i per haver incrementat el nombre de ministeris”, destaca Iván Medina.

Pel que fa a les reunions bilaterals entre membres del Govern i patronals o empreses, el percentatge arriba a superar el 57% del total de reunions l’any 2014, el 47% de les reunions amb patronals i el 8,3% amb empreses. Els membres del govern de coalició també es van reunir majoritàriament amb les patronals i empreses, però amb menys intensitat, un poc més del 40% entre el 2019 i el 2021.

D’altra banda, les reunions entre el Govern i els sindicats segueixen una dinàmica inversa. Entre el 2011 i el 2015, el percentatge de reunions entre els ministres i les ministres del primer govern de Rajoy amb les organitzacions sindicals no supera el 6% del total. Aquesta situació es reverteix a partir del 2018, després de l’arribada al poder del govern del PSOE, i especialment sota el govern de coalició. A partir d’aquell moment, el percentatge de reunions del Govern amb els sindicats s’incrementa exponencialment fins a superar el 17% del total de reunions bilaterals amb grups d’interès entre els anys 2019 i 2021.

Metodologia

La investigació s’ha desenvolupat a partir d’una base de dades original recopilada pel Grup de Recerca sobre Qualitat de la Democràcia (Q-Dem) que inclou 2.409 reunions bilaterals entre els governs centrals successius i grups d’interés en el període 2012-2021. La base de dades s’ha elaborat a partir de les dades de l’agenda dels membres del govern que des del 2012 publica diàriament La Moncloa en la seua pàgina web.