El fotoperiodista El Flaco il·lustra València a través de més de 300 imatges a La Nau
'La València d'El Flaco' és el nom de l'exposició que des de l'11 de maig es pot visitar al Centre Cultural La Nau. Organitzada i produïda per la Universitat de València, aquesta gran exposició, que es podrà visitar a la Sala Acadèmia fins al 27 d'agost, es compon de més de tres-centes fotografies i fotomuntatges realitzats pel fotoperiodista José García Poveda, més conegut com El Flaco.
L'exposició, que s'inaugura hui dijous a les 20 hores, comprén el paisatge urbà de València des de la dècada dels 80 fins a més enllà del 2004, i s'articula en quatre seccions: Cultura, Política, Nit i Ciutat. Aquesta matí s'ha presentat l'exposició en una roda de premsa celebrada a La Nau amb la presència del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño i El Flaco.
La idea d'aquesta exposició, segons explica El Flaco, va sorgir arran de la mostra que va produir el MuVIM sobre la seua visió de l'Havana: "Vaig pensar llavors a fer una exposició sobre la meua ciutat i la seua gent, a realitzar un homenatge a València, que em va acollir amb els braços oberts. I, per fer-lo, he seleccionat el més significatiu del meu arxiu analògic al llarg de tres dècades", explica d'una exposició en què totes les imatges són en blanc i negre. Una mostra que inicia la seua marxa quan la societat despertava de la dictadura i que il·lustra l'evolució d'una ciutat a través d'un fotoperiodista autodidacta que ha tingut com a principal mestre el fotògraf valencià Paco Jarque.
A més de pel volum i la relació amb la ciutat, El Flaco assenyala que aquesta exposició està dotada d'un simbolisme especial per a ell, perquè suposa una tornada a la seua universitat, ja que en aquest espai -ara convertit en centre cultural- va començar els estudis d'Economia el 1969.
El Flaco, com a cronista de la ciutat, captura en les seues imatges locals emblemàtics del dia (Los Madriles, Nácher, Loteria Bello, Casa Montaña, Futurama) i de la nit (La Marxa, La Torna, Cabaret Pachá, Café Malvarrosa), els col·lectius socials, les manifestacions i les vagues... però, sobretot, la gent: Blanquita, Ovidi Montllor, Pepe Rubianes, Rosita Amores, i també Alicia Alonso, José Saramago, Umberto Eco, Catherine Deneuve, Rafael Alberti, Vicent Andrés Estellés, Juan Gil Albert, Matilde Salvador, Mstislav Rostropóvitx, Rudolf Nuréyef, Núria Espert, Luis García Berlanga, Manuel Vázquez Montalbán, Emma Cohen, Ricardo Muñoz Suay, Almudena Grandes, Eduardo Arroyo, Carlos Pérez, Anzo, Ramón Gaya, Mariscal, Manuel Hernández Mompó, Monjalés, Michavila, Cualladó, Carmen Calvo, Jarque, Alfaro, Vicente Todolí, Dávila, Rafael Chirbes, Ricard Pérez Casado, Manuela Carmena o Tomás y Valiente, entre altres.
La llista d'aquests relats se submergeix així en un mosaic antropològic, on alguns van visitar València i d'altres ja hi eren. La càmera d'El Flaco, petita i discreta, és present en molts moments de la vida nocturna.
També el Claustre del Centre Cultural La Nau apareix de manera reiterada en les imatges i esdevé l'escenari emblemàtic de retrats de Joan Fuster, Mario Benedetti, Jesús Martínez Guerricabeitia, Vicent Ventura, Ernest Lluch, José Luis Sampedro, Doro Balaguer, Enric Valor, Paco Bascuñán, Pilar Miró, Gonzalo Suárez, Josep Piera, Joan Romero, Ciprià Císcar, Antonio Ariño, Alfons Cervera... Personalitats que van participar fermament en la construcció del paisatge polític i sociocultural que vivim en l'actualitat.
Aquesta exposició es converteix en un reconeixement a la tasca testimonial d'El Flaco com a narrador i guardià d'aquells relats i la posada en valor del seu treball durant aquestes tres últimes dècades, i implica també reconéixer els qui en van ser els protagonistes i van bastir la història cultural de València.
El projecte expositiu es completa amb un entranyable catàleg amb les intervencions de Carmen Alborch, Alfons Cervera, Carles Gámez, Javier de Lucas i Abelardo Muñoz, en les quals s'aborda des d'aspectes polítics, socials i culturals, fins a un acostament més personal a l'autor i a la repercussió de les seues imatges als nostres dies.