elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Filmoteca Valenciana i el festival València Negra presenten un cicle sobre ‘femmes fatales’

La Filmoteca Valenciana i el festival València Negra presenten un cicle sobre ‘femmes fatales’
  • El cicle s’inicia el dissabte 11 de maig, a les 20.00 hores, amb la projecció de Que el cielo la juzgue (1946), de John M. Stahl

  • Totes les pel·lícules del cicle compten en la seua primera projecció amb la presentació del crític Daniel Gascó, comissari del cicle

MÉS FOTOS
La Filmoteca Valenciana i el festival València Negra presenten un cicle sobre ‘femmes fatales’ - (foto 2)
La Filmoteca Valenciana i el festival València Negra presenten un cicle sobre ‘femmes fatales’ - (foto 3)
La Filmoteca Valenciana i el festival València Negra presenten un cicle sobre ‘femmes fatales’ - (foto 4)

La Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i el festival València Negra presenten a la Filmoteca Valenciana un cicle de quatre pel·lícules sobre femmes fatales, que es podrà veure de l’11 de maig al 7 de juny.

El programa de la dotzena edició del festival està conformat per dos clàssics dels anys quaranta i dos produccions dels noranta. Totes les pel·lícules del cicle comptaran, en la seua primera projecció, amb la presentació del crític cinematogràfic Daniel Gascó, comissari del cicle.

Sobre el paper de les dones fatals en el cine policíac, Daniel Gascó assenyala: “ens preguntem sobre l’essència del cine negre: eixe ambient poc saludable, contaminat de fum i ambició, que, com veurem en este quartet de pel·lícules, podria paréixer totalment corromput si no fora per les dones fatals. Elegants i sofisticades, seria injust reduir les femmes fatales a la seua bellesa quan en realitat són el motor principal de múltiples històries criminals”.

El cicle s’inicia el dissabte 11 de maig, a les 20.00 hores, amb la projecció de Que el cielo la juzgue (1946) dirigida per John M. Stahl i protagonitzada per Gene Tierney i Cornel Wilde. La pel·lícula es podrà tornar a veure el dimecres 5 de juny, a les 18:00 hores.

Basada en l’exitosa novel·la de Ben Ames Williams, el film és una magistral i atípica combinació de gèneres. S’inicia com un plàcid i idíl·lic melodrama romàntic i deriva progressivament cap a una sinistra tragèdia de cine negre amb un final frenètic.

L’escriptor Richard Harland (Cornel Wilde) coneix en un tren Ellen Berent (Gene Tierney), una bellíssima dona amb la qual es casa pocs dies després. El matrimoni sembla que funciona molt bé, però Ellen comença a manifestar un caràcter possessiu i una gelosia patològica i assassina que acabaran per causar la desgràcia a tots els que l’envolten.

Considerada per Martin Scorsese com una de les seues pel·lícules favorites de tots els temps, Qué cielo la juzgue destaca pel seu excepcional ús del Technicolor, amb el qual Leon Shamroy va guanyar l’Oscar a la millor fotografia.

La pel·lícula també és recordada per l’actuació de Gene Tierney en un dels seus escassos papers de malvada. Tierney va ser nominada per al premi a la millor actriu de l’Acadèmia per la seua interpretació d’Ellen Berent, un personatge tan magnètic i enigmàtic com transgressor i complex, sobre el qual es construïx una de les més despietades històries de violència i desig del cine negre.

D’altra banda, el diumenge 12 de maig, a les 18:00 hores, i el divendres 7 de juny, a les 20.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta La última seducción (1994), dirigida per John Dahl i protagonitzada Linda Fiorentino, Bill Pullman i Peter Berg.

Considerada per la crítica com una de les grans pel·lícules de cine negre dels anys noranta, La última seducción no solament va revitalitzar el gènere policíac sinó que també va actualitzar el personatge de la dona fatal, gràcies a la volcànica presència de Linda Fiorentino però també al seu intens ritme narratiu i al seu intel·ligent guió.

Bridget Gregory (Linda Fiorentino) és una dona freda i calculadora que fuig amb un milió de dòlars que ella i el seu marit (Bill Pullman) havien aconseguit traficant amb medicaments. En un xicotet poble coneix Mike Swale (Peter Berg), un home que s’enamora perdudament d’ella, però a Bridget ell només li interessa com a instrument per a deslliurar-se definitivament del seu marit i quedar-se amb els diners.

Més programació

El divendres 17 de maig, a les 18:00 hores; i el dimecres 29 de maig, a les 20:00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta El cartero siempre llama dos veces, dirigida per Tay Garnett i protagonitzada per Lana Turner i John Garfield.

Es tracta de la tercera adaptació al cine de la cèlebre novel·la homònima de James M. Cain, en la qual es conta una història d’assassinats premeditats, traïcions i infidelitats que va tindre molts problemes amb la censura nord-americana de l’època i que va servir per a exalçar Lana Turner com un dels grans mites eròtics de la dècada dels quaranta.

Frank Chambers (John Garfield), un jove vagabund, troba treball en un restaurant de carretera regentat per l’amo Nick Smith (Cecil Kellaway) i la seua jove esposa Cora (Lana Turner). Prompte Frank i Cora comencen a tindre un romanç furtiu i planegen escapar, però fracassen en l’intent. Llavors, Cora suggerix a Frank assassinar el seu marit amb la finalitat de seguir amb la seua relació i mantindre el negoci.

Finalment, el diumenge 19 de maig, a les 20:00 hores, i el dijous 30 de maig, a les 18:00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta Labios ardientes (1990), dirigida per Dennis Hopper i protagonitzada per Don Johnson, Virginia Madsen i Jennifer Connelly.

Basada en una novel·la de Charles Williams, Labios ardientes és un intens thriller eròtic sobre un atracament i un triangle amorós, amb Don Johnson en el moment més alt de la seua popularitat, gràcies a la seua participació en la sèrie televisiva Miami Vice.

Un atractiu vividor arriba a una xicoteta localitat de Texas on troba treball com a venedor de cotxes usats. Però ell aspira a més i traça un pla per a robar el banc del poble. Tot es complica quan comença a mantindre relacions paral·leles amb la dona del seu cap i amb una companya de treball.

Pujar