Una exposició del Museu de Belles Arts de València narra la relació entre la pintura de flors i els teixits de seda

Bodegons, flors, natures mortes, sedes, espolins i peces d’indumentària històrica ocupen la sala d’exposicions Ribalta del Museu de Belles Arts de València en l’exposició ‘Disseny, seda i flors’, que, comissariada per Pablo González Tornel, estarà oberta fins a l’11 de setembre.

Amb aquesta mostra es proposa un viatge al disseny preindustrial i industrial a través de la pintura i el dibuix de les flors aplicats als teixits, que van adquirir a València una enorme qualitat i formen part de la història de l’art valencià. La seda valenciana va conquistar el món als segles XVIII i XIX gràcies a l’existència de magnífics artesans del tèxtil i exquisits dissenyadors de flors.

Aquesta exposició mostra com pintura, dibuix i teixits van formar part d’un mateix univers que va estar sempre impregnat de la qualitat artística més elevada. Així, les prop de setanta peces que componen l’exposició inclouen quadros de Daniel Seghers, Gaspar Pieter Verbruggen, Juan van der Hamen, José de Angulo, Benet Espinós, Miquel Parra, Ignaci Pinazo Camarlench, Salvador Pla, Joaquim Sorolla o Josep Pinazo, entre altres, que formen part de la col·lecció del Museu de Belles Arts. Els vestits han sigut prestats per la col·lecció de María Victoria Liceras i els models d’espolins de seda pertanyen al catàleg de la fàbrica de teixits Garín de Moncada.

El director del Museu de Belles Arts de València i comissari d’aquesta exposició, Pablo González Tornel, ha indicat que “el Museu de Belles Arts de València ha volgut contribuir a la capitalitat mundial del disseny a través d’aquesta exposició, que ofereix al públic una part de la història de l’art valencià poc coneguda i, al mateix temps, permet enllaçar les obres d’art amb la cultura material i les artesanies que formen part del nostre patrimoni cultural”.

González Tornel ha subratllat que “la distinció entre art i artesania és una separació artificial que el magnífic treball d’artistes com Miquel Parra o Benet Espinós ajuda a desmentir”. “Aquesta mostra permetrà que el visitant puga contemplar en el mateix espai la tradició valenciana de les natures mortes, els dissenys de l’Escola de Flors i Ornaments i l’efectiva plasmació d’aquests dissenys en els teixits de seda eixits de les manufactures valencianes”, hi ha afegit.

Disseny tèxtil valencià

Els bodegons i la pintura de flors van aparéixer com a gènere independent a Europa a finals del segle XVI, i van assolir l’època de màxima esplendor en els segles XVII i XVIII.

Els bodegons i els gerros valencians del Barroc van assolir una qualitat molt alta. La pintura de flors, en concret, va ser molt elogiada, i prompte se’n va descobrir la importància per al desenvolupament de la puixant indústria sedera al regne. La seda valenciana havia de competir amb els principals centres europeus com Lió i, per a fer-ho, entre 1750 i 1756 es va establir a València la Reial Fàbrica de Teixits de seda, or i plata dels Cinc Gremis Majors de Madrid. A més, en 1753 Pierre Sauvan va signar un contracte pel qual assumia la direcció d’una escola acadèmia per a l’ensenyament del disseny de teixits de seda, adjunta a la Reial Fàbrica.

El suport definitiu al disseny floral a València va ser la creació en 1778, en el si de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Sala de Flors i Ornaments, que va esdevindre en 1784 l’Escola de Flors i Ornaments. En aquesta escola van brillar artistes de la talla de Benet Espinós, Josep Antoni Zapata o Miquel Parra fins que es va dissoldre en 1855, i encara després pintors com Genar Palau o Josep Mongrell van continuar enriquint la tradició de pintura de flors. Ací no només es va produir seda, sinó que es va formar els professionals del sector en el disseny tèxtil, la qual cosa va fer que València esdevinguera l’empori seder més important del país.