Experts de la Universitat afirmen que la qualitat de semen depèn de subpoblacions i no de les característiques individuals dels espermatozoides
La Universitat de València i l'empresa Proiser R+D, al Parc Científic, han posat de manifest que, al contrari del que es pensava, la qualitat espermàtica no es troba en les característiques individuals dels espermatozoides, sinó que és l'acció conjunta de subpoblacions el que propícia la fecundació en el tracte genital femení. El treball d'aquest tàndem universitat-empresa copa l'últim monogràfic de la revista Asian Journal of Andrology.
Investigadors del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València i de l'empresa biotecnològica Proiser R+D, ubicada en el Parc Científic, acaben de publicar una recerca sobre Morfometria espermàtica que obre noves vies d'estudi al voltant de la fertilitat masculina en una àmplia varietat d'espècies amb fecundació interna.
Plantejat des de la morfometria dels espermatozoides, en les seues vessants evolutiva i reproductiva, i destinat a identificar de manera correcta la funció dels espermatozoides en la reproducció, l'estudi desmunta la premissa en què s'han basat fins ara les recerques al voltant de la fertilitat masculina, que partien de la idea que cada espermatozoide 'sà' era competent per a fecundar oòcits. I aporta una nova perspectiva en descriure que és l'acció conjunta de subpoblacions d'espermatozoides el que propicia la fecundació en el tracte genital femení. "El fet que només un espermatozoide és suficient per aconseguir un embaràs, junt amb la irrupció de la injecció intracitoplàsmica d'espermatozoides (ICSI), ha retardat la investigació en espermatologia, particularment en humans", comenta el biòleg Carles Soler, professor de la Universitat de València i Director Científic de Proiser.
Els estudis, que correlacionen dades clíniques, aspectes evolutius o producció de dosis seminals amb els resultats morfomètrics obtinguts a partir de l'avaluació de la morfologia de l'esperma assistida per ordinador, es presenta en un monogràfic especial de la revista Asian Journal of Andrology –la primera en índex d'impacte dins el camp de l'Andrologia–, coordinat pel propi Carles Soler, qui ha actuat com a editor. Es tracta d'un compendi de 15 articles d'investigadors de diferents centres de recerca i universitats, principalment de l'estat espanyol (Universidad de Aragón-seu Huesca, Universidad de Murcia, Universidad Castilla-La Mancha, Universitat de València i INIA), per situar-se Espanya en el lideratge internacional de la morfologia espermàtica.
Proiser R+D és una empresa biotecnològica nascuda fa una dècada amb l'objectiu de generar sistemes computacionals d'anàlisi seminal tant en humans com en altres especies animals. És líder mundial en els sistemes d'anàlisi espermàtica anomenats CASA (Computer Assisted Semen Analysis), amb plena implantació tant en l'àmbit de la reproducció humana com en la veterinària. "Entre altres coses, els treballs presentats en aquest monogràfic mostren com la utilitat dels equipament i els treballs de recerca per correlacionar les dades clíniques amb els resultats morfomètrics, generen una sèrie d'observacions sobre les subpoblacions d'espermatozoides en homes fèrtils i infèrtils, que podrien explicar les causes de la infertilitat actualment inexplicables", comenta Soler.
L'estudi obre noves vies de recerca en els camps de la Biologia bàsica, la Medicina de la reproducció humana i la veterinària.
