Un estudi valencià revela que la sífilis es trobava a Amèrica almenys mil anys abans de l'arribada de Colón
S'ha revelat un dels majors misteris en la història de les epidèmies
Un dels majors misteris en la història de les epidèmies és si la sífilis va ser introduïda a Europa després del primer viatge de Colón a les Amèriques. Ara, un estudi ha confirmat la presència d'una de les malalties treponematósicas, anomenada bejel (malaltia similar a la sífilis), a Sud-amèrica almenys 1000 anys abans de l'arribada Colón. La seua existència suggerix que la família bacteriana causant d'estes malalties ja s'havia dispersat abans de les expedicions europees dels segles XV i XVI.
En este estudi internacional, en el qual participen investigadors de la Universitat de València i de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), de la Conselleria de Sanitat, i publicat en la revista ‘Nature’, s'ha identificat el genoma més antic conegut de Treponema pallidum, bacteri causant de les treponematosis, en restes humanes prehistòriques del Brasil. Este treball, liderat des de Suïssa per la Universitat de Basilea, la Universitat de Zurich i l'escola politècnica ETH Zurich, contribuïx a esclarir l'origen d'este grup de malalties.
Les treponematosis són malalties infeccioses causades pel bacteri T. pallidum. Mentre que les formes endèmiques com el pian i el bejel tendixen a limitar-se a països en desenvolupament, la sífilis persistix com una infecció global. Estes infeccions han ressorgit en els últims anys i presenten majoritàriament una resistència a azitromicina, que s'usa com a tractament alternatiu a la penicil·lina amb la consegüent repercussió per a la salut pública.
Els quatre genomes bacterians obtinguts i analitzats per a este estudi es van recuperar de restes humanes d'aproximadament 2.000 anys d'antiguitat, trobats en un pujol funerari de la regió de Santa Catalina, al Brasil.
L'arqueogenética
Fins ara, la identificació de les espècies bacterianes que van causar infeccions i epidèmies greus en el passat ha depés principalment d'evidències en mostres de material ossi. En l'actualitat, gràcies als recents avanços en els mètodes d'estudi de l'ADN antic com l'utilitzat en este estudi, ha sigut possible no sols reconstruir genomes antics, sinó identificar la subespècie concreta que causa la infecció. Estos descobriments sorprenents, com la identificació d'un agent prehistòric de bejel en un entorn costaner d'Amèrica, destaquen el potencial de l'ADN antic més enllà de les inferències basades en genomes de patògens moderns o interpretacions purament arqueològiques.
Descobriments com el que planteja esta investigació demostren el potencial de l'estudi de l'ADN antic per a avançar en el coneixement sobre patògens moderns. Tant és així que, analitzant un dels agents infecciosos trobats al Brasil s'ha descobert que presenta una semblança tan estreta als ceps moderns de bejel (T. pallidum endemicum) que sembla que esta subespècie ha romàs quasi inalterada fins a l'actualitat.
Genomes antics que parlen del present
“Encara que no podem precisar el moment exacte d'estos successos, les nostres anàlisis ajuden a esclarir com degué ser l'evolució de dites patògenes, ja que els bacteris són capaços de transferir-se gens de les unes a les altres (transferència horitzontal de gens o recombinació) i això afecta a la seua estructura. Així, este fet ens permet entendre el contacte que han tingut diferents subespècies del mateix bacteri treponémicas i ens ajuda a comprendre el seu camí evolutiu”, explica Marta Pla Díaz, una de les primeres autores de l'estudi i estudiant de doctorat en la Fundació Fisabio i la Universitat de València, i ara postdoctoral en la Universitat de Basilea.
En la seua tesi doctoral a València, Marta Pla va desenvolupar mètodes per a analitzar processos evolutius com ara la selecció i la recombinació i la transferència horitzontal de gens en genomes bacterians antics i moderns, la qual cosa ha facilitat l'estudi de dades complexes com els inclosos en este estudi.
“La inclusió de genomes antics en les anàlisis és essencial per a entendre quins factors i processos evolutius van actuar en el passat i, en el cas de T. pallidum, com, quan, i tant de bo on, van conduir a l'aparició d'un nou patogen causant d'una pandèmia tan greu com la de sífilis en els últims cinc segles.”, explica el professor de la Universitat de València Fernando González Candelas, que a més és director de la tesi de Marta Pla.
A mesura que avancen les investigacions i es milloren les estimacions, l'objectiu de descobrir els orígens de la sífilis està un pas més a prop. “L'origen de la sífilis és encara desconegut, però almenys ara no tenim dubtes que les infeccions per bacteris treponemas no eren alienes als habitants d'Amèrica que van viure i van morir segles abans que arribaren a este continent els primers exploradors europeus”, afig González Candelas, també signant de l'article.
