elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Un estudi valencià estima que augmentar un 1% els treballadors de la cultura pujaria l'esperança de vida en 5’2 mesos

Un estudi valencià estima que augmentar un 1% els treballadors de la cultura pujaria l'esperança de vida en 5’2 mesos
  • Creuen que baixaria el fracàs escolar i els treballadors serien més productius

Un increment de l’1% en la proporció de persones treballant en els sectors culturals i creatius augmentaria l’esperança de vida en nàixer, a la regió de La Toscana, en 5,2 mesos. Al País Valencià, els efectes també serien molt importants sobre l’ocupació (63.000 ocupats més) i sobre la renda (511 euros per càpita més en Paritat de Poder Adquisitiu).

El mateix augment a la regió polonesa de Kujawy-Pomerània provocaria que s’incrementara en més de 40.000 persones els participants de la regió en les eleccions al Parlament nacional. Aquests són algunes de les prediccions d’un projecte europeu liderat per la Universitat de València, que han recorregut a l’ajuda de la Intel·ligència Artificial.

El consorci europeu està liderat per Pau Rausell, director del grup Econcult de la Universitat de València, i l’integren quatre universitats, un centre cultural de Romania, una consultora belga, un think tank parisenc, una agència de comunicació francesa i les ciutats d’Atenes i Rijeka. La iniciativa, capaç d’explorar diferents vies innovadores per a “mesurar” l’impacte social de la cultura, va arrancar en 2020.

Aquest procés es va completar a diversos nivells gràcies al desenvolupament d’un model conceptual que era capaç d’explicar les diverses i variades trajectòries d’impacte des de les “experiències culturals” fins a la generació de l’impacte sobre variables socioeconòmiques com el benestar, la regeneració urbana o la participació ciutadana. A nivell micro va identificar i va classificar aquells indicadors en el disseny dels projectes culturals que eren capaços d'anticipar els impactes socials. En aquest sentit han desenvolupat un prototip d’aplicació que possibilita mesurar els impactes estètics, cognitius, emocionals i relacionals de la participació en una experiència cultural i anticipar els seus efectes sobre la satisfacció de l'experiència.

“Bàsicament hem trobat que la satisfacció en una experiència cultural depén d’una combinació de percepció estètica, del coneixement assimilat, de les emocions experimentades i de la qualitat de les relacions amb altres activades per aquesta experiència. I cada modalitat d’experiència cultural com visitar un museu, assistir a un festival o passejar per un entorn patrimonial configura de manera diferent aquesta combinació d'impactes. Així, per a explicar la satisfacció per la visita a un museu etnològic el factor més rellevant és el de l'impacte cognitiu, i en canvi en l’assistència a un festival musical l’aspecte relacional és el més determinant”, assenyala Amparo Oliver, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat de València i part de l’equip investigador.

Però potser l'eina més espectacular del projecte és el denominat SICCRED (Societal Impacts of Culture and Creativity. European Regional Dashboard) que mitjançant tècniques d’Intel·ligència Artificial com a Causal Random Forest és capaç d’estimar l’efecte que tindria l’increment de les persones que treballa en el sector de la cultura sobre 12 variables socials que van des de la salut, la cohesió social o la participació política fins al turisme o la productivitat.

Per al País Valencià, en el cas que les persones treballant en el sector cultural i creatiu passara del 2,89% del total d’ocupats actual al 3,89%, els efectes de major envergadura es donarien sobre l’educació, i s’incrementarien en un 10% les persones que accedirien a l’educació post obligatòria. Encara que els efectes també serien molt importants en la productivitat aparent del factor treball (passaríem dels 48.300 euros als 53.000), sobre les pernoctacions turístiques (un increment 1,7 milions més sobre els actuals 50 milions) o sobre la satisfacció vital, que creixeria lleugerament, 0,02 punts sobre 7,55 actual (en una escala de 0 a 10). Totes aquestes dades, per a cadascuna de les regions es poden consultar mitjançant una eina interactiva de lliure accés (https://www.mesoc-project.eu/resources/siccred)

“Aquesta eina és un potent recurs per a anticipar els efectes socials de les polítiques orientades cap als sectors culturals i creatius i suposen la primera evidència científica clara, a nivell macro, dels impactes causals quantitatius de la cultura sobre el benestar”, assenyala Jordi Sanjuán, membre de l’equip investigador i autor d’una tesi doctoral desenvolupada en el marc del projecte Mesoc i titulada ‘Cultural and creative industries a the well-being of regions’.

El projecte Mesoc a més ha desenvolupat nombroses altres eines, com un manual (Handbook) per al disseny de projectes culturals que tracten de maximitzar l'impacte social, o la major base de dades sobre sectors culturals i creatius i dona, que es pot consultar amb una eina d’anàlisi també basada en la intel·ligència artificial, denominada ArtGen (https://www.mesoc-project.eu/resources/artgen)

El projecte ha sigut destacat com un dels més rellevants del Clúster 2 del programa H2020 (https://cluster2event.eupresidency.es/fecyt/en/info), i ha sigut presentat recentment com a exemple en els actes de la presidència espanyola de la UE. Conclou ara, però obri nombroses noves qüestions i línies d’investigació que l’equip d’investigació Econcult continuarà explorant amb altres projectes i consorcis.

Pujar