Un estudi de la Universitat relaciona l’abstinència sexual en Quaresma amb l’índex de natalitat
Durant segles s'ha mantingut vigent en les poblacions catòliques un precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma, període que comprén els 47 dies anteriors a la Pasqua de Resurrecció. Hui, en ple segle XXI i en una societat secular, com l'espanyola, en la qual les parelles exercixen un control conscient de la fecunditat, podem preguntar-nos quin va ser l'efecte d'aquesta interdicció religiosa en l'Espanya del segle XX.
Un estudi elaborat per la Universitat de València demostra que el precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma repercutia en una disminució de les concepcions i en un repunt després d'aquest període. L'estudi ha sigut elaborat per a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, encara que resultats preliminars apunten al fet que els resultats serien extrapolables al conjunt de comunitats autònomes.
Aquesta investigació, realitzada pels professors de la Universitat Carles X. Simó (Sociologia i Antropolotia Social) i Jose M. Pavía (Economia Aplicada) i l'investigador Josep Lledó, ha sigut publicada en la revista científica RIS. L'estudi mostra que, coincidint amb el procés de forta reducció de la fecunditat fins a nivells molt inferiors al reemplaçament generacional que va experimentar la societat espanyola durant el segle XX, es va produir una profunda transformació en l'estacionalitat de les concepcions de les persones nascudes entre 1901 i 2002. Els resultats del treball constaten que la població fèrtil va tendir a respectar el precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma. Amb açò, els investigadors proven que els factors socioculturals, en aquest cas l'observació de les directives morals catòliques, van ser molt importants (almenys en aquesta comunitat autònoma) abans i durant la transició de la fecunditat; període que precedix a l'extensió de l'ús dels mètodes anticonceptius i la planificació familiar.
Segons els investigadors, amb aquests resultats publicats s'oferix evidència que la estacionalidad premoderna dels naixements no estava només regulada pel calendari agrícola i pel medi ambient (encara que aquests influïren en gran mesura), sinó que també estava condicionada pels preceptes religiosos.
Aquesta investigació mostra com al llarg del segle XX la població va deixar d'observar el precepte religiós d'interdicció de les relacions sexuals durant la Quaresma. Com mostra aquesta investigació, l'erosió d'aquesta influència es va iniciar sensiblement abans en les ciutats de més de 50.000 habitants que en els municipis menors de 10.000, i, en conjunt, el seu efecte va desaparéixer completament al voltant de 1980, coincidint amb l'última etapa del descens de la fecunditat, la qual es va situar per davall del llindar de reemplaçament i s'ha mantingut així fins al dia de hui. L'estudi també mostra com, com a conseqüència del procés de modernització, un nou factor sociocultural està afectant a les concepcions i als costums sexuals dels espanyols. Els investigadors detecten que a partir de 1980 es produeixen més concepcions en els mesos amb més caps de setmana. Aquest efecte cap de setmana és coherent amb les distribucions de temps de treball i d'oci de la societat actual.
Article complet:
Josep Lledó, Carles X. Simó-Noguera, Jose M. Pavía (2018) "Abstención sexual durante la Cuaresma en Andalucía a lo largo del siglo XX y su impacto en la estacionalidad de los nacimientos", Revista Internacional de Sociología, Vol 76, No 3 (2018).
https://doi.org/10.3989/ris.2018.76.3.17.12
