Un estudi proposa noves estratègies per reduir el nombre d'animals utilitzats en recerca biomèdica
Un estudi elaborat per Enrique Font, professor de l'Institut Cavanilles de la Universitat, i Matthew Kramer, especialista en estadística del Departament d'Agricultura dels Estats Units, recomana recórrer a informació d'experiments anteriors perquè la quantitat d'animals en els grups de control –aquells que no reben la teràpia en proves– siga menor. La proposta, publicada en la revista 'Biological Reviews', inclou altres suggeriments com la utilització de dissenys experimentals eficaços, cosa que podria disminuir el nombre d'animals que s'utilitzen en recerca biomèdica.
Cada any, molts milions d'animals són sacrificats en experiments científics realitzats arreu del món. Gairebé tots els experiments en què participen aquests animals incorporen un o més grups de control. Els grups de control són un element essencial del disseny experimental però, com denuncien els autors d'aquest treball, la majoria dels investigadors tenen una idea molt vaga dels diferents tipus de controls i de la funció que hi tenen.
En el cas d'experiments que es repeteixen de manera rutinària en un laboratori, sempre amb el mateix tipus d'animals, en condicions estàndard i utilitzant els mateixos protocols experimentals, una forma molt eficaç de reduir la mida dels grups de control sense sacrificar la capacitat d'arribar a conclusions vàlides consisteix a "prendre prestada" informació dels controls utilitzats en experiments anteriors (controls històrics).
Segons el criteri de Font i Kramer en l'article «Reducing sample size in experiments with animals: historical controls and related strategies», molts científics desconeixen el potencial que la informació històrica pot tenir per a la seua recerca. A través de simulacions i dades reals preses de la literatura científica, els autors de l'estudi demostren que, en determinades circumstàncies, la incorporació d'informació prestada dels controls històrics incrementa la potència de les proves estadístiques i alhora permet reduir el nombre d'animals experimentals.
Tanmateix, Font i Kramer adverteixen que l'ús d'informació d'experiments previs no sempre és possible, sinó que ha d'haver-hi una consistència entre les condicions històriques i les actuals. "Recomanem utilitzar informació prestada de controls històrics usats al mateix laboratori, pels mateixos investigadors i en què s'haja fet servir protocols idèntics o molt semblants", aconsellen.
Els experts també neguen que tots els experiments necessiten controls. "Els científics s'obstinen a utilitzar dissenys experimentals que incloguen grups de control, tot i que aquests no són necessaris", afirmen, i ho atribueixen a una falta de formació específica sobre el disseny d'experiments.
"Si una rata pateix una secció transversal de la medul·la espinal, ja sabem que no es recuperarà espontàniament", citen, a tall d'exemple. En altres casos en què sí que són necessaris, Font i Kramer plantegen la possibilitat que els grups de control siguen més petits que no els de tractament, especialment en aquelles recerques que inclouen "procediments dolorosos o estressants".
Trajectòria
Enrique Font Bisier és doctor en Etologia per la Universitat de Tennessee (Knoxville, Estats Units). Des del 1999 és membre de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, on dirigeix el grup de recerca en Etologia. Des de la seua incorporació a la Universitat de València, gran part de la seua tasca investigadora s'ha centrat en l'estudi de la comunicació animal, camp en el qual ha realitzat importants contribucions els últims anys.
