Un estudi genètic caracteritza la dinàmica de transmissió del VIH en la Comunitat Valenciana
“La majoria dels casos estudiats corresponen a grups o cadenes de transmissió de la Comunitat Valenciana, fet que demostra la importància de les transmissions locals”, ha destacat Fernando González, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, coordinador del treball i investigador de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana).
La investigació posa de manifest que el 57% de les infeccions corresponen a grups de transmissió de la CV, en els quals predominen les infeccions d’homes d’origen espanyol i que mantenen relacions sexuals sense protecció amb homes. A més, es demostra que els subtipus no-B descrits en l’àmbit valencià afecten principalment persones heterosexuals i d’origen estranger. També, encara que amb menor incidència, entre les persones afectades pel subtipus B hi ha els usuaris de drogues administrades per via intravenosa.
A més, l’estudi també descriu un increment sostingut de les infeccions tipus no-B (més del 15%), com a conseqüència dels fluxos de persones, com ara la immigració i el turisme, que s’han confirmat també anteriorment en unes altres regions d’Espanya, com la Comunitat de Madrid. Pel que fa al tipus B de la VIH, en concordança amb les dades existents a nivell europeu, també és el prevalent a la majoria dels països occidentals. Per aquesta raó, aquest és el tipus més estudiat i per al qual es coneixen millor les mutacions del virus que poden provocar resistències als fàrmacs antiretrovirals.
La novetat que aporta aquest estudi, The molecular epidemiology of HIV-1 in the Comunidad Valenciana (Spain): analysis of transmission clusters, és que s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de la informació genètica del virus de 1.804 mostres contingudes a sis hospitals i UPSI (Unitats de Prevenció de la SIDA i altres ITS), a diferència d’altres treballs basats en entrevistes. Les mostres s’han generat en un període que va entre mitjan dècada del 2000 i principi de 2014.
Aquesta metodologia té com a objectiu dissenyar la millor teràpia antiviral per a cada persona infectada i es combina amb dades epidemiològiques i clíniques dins d’un programa de vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH, que busca una caracterització més detallada i precisa de l’epidèmia de VIH a la Comunitat Valenciana.
Aquesta investigació és rellevant, segons González, “per la major resolució i detall que aporta a la vigilància de la infecció pel virus, ja que descriu i quantifica l’existència de grups de transmissió, i permet dissenyar i implementar programes d’informació i control dirigits a grups més exposats a les infeccions”. El treball, a més, incideix en què els resultats obtinguts “han de ser útils per establir i reforçar les mesures preventives en determinats grups de risc”.
