Un estudi avalua l’efectivitat dels fàrmacs per a hepatitis C causada per diferents genotips del virus

Investigadors de l’Àrea de Genòmica i Salut de la Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), la Universitat de València i el Centro de Investigación Biomédica en Epidemiología y Salud Pública (CIBER-ESP) de l’Instituto de Salud Carlos III, liderats per l’investigador del Sistema Nacional de Salut, Xavier López Labrador, han trobat evidències que els diferents genotips del virus de l’hepatitis C (VHC) presenten diferències respecte a les resistències que poden generar als diferents fàrmacs antivirals d’acció directa (AAD) disponibles.

“En l’últim any s’han llicenciat 3 o 4 fàrmacs més, i es llicenciaran altres dues noves combinacions, probablement al final d’enguany”, assenyala López-Labrador. “Fins fa ben poc –afegeix l’investigador de Fisabio–, quasi tots els fàrmacs estaven dirigits contra un genotip de virus concret, el genotip 1 (el més freqüent a Espanya), però ara s’estan ampliant les possibilitats de tractament, ja que hi ha més disponibilitat de fàrmacs que també actuen contra els diferents genotips del virus”.

“L’estudi posa de manifest l’existència de mutacions de resistència front a nous fàrmacs per a l’Hepatitis C, abans que s’hagen subministrat aquests nous tractaments. Podrien desenvolupar-se i estendre’s aquestes resistències i fer que els nous tractaments pogueren no ser tan eficaços”, ha recalcat Fernando González-Candeles, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i també participant en l’estudi, publicat en la revista científica Antimicrobial Agents and Chemotherapy i titulat “Comprehensive screening for naturally-occurring Hepatitis C virus resistance to direct-acting antivirals in the NS3, NS5A and NS5B gens in worldwide isolates from viral genotypes 1-6”.

El virus de l’hepatitis C té 7 genotips coneguts. Cada un té una freqüència en la població general que depén de l’àrea geogràfica, ja que no en tots els països s’ha estés el mateix virus. A part dels assajos clínics de la indústria farmacèutica, pocs treballs han avaluat l’efectivitat de cada fàrmac en els diferents genotips del virus.

Encara que els antivirals AAD són molt efectius, les dades disponibles indiquen que alguns fàrmacs funcionen millor amb uns genotips concrets del virus. El treball sorgeix de la necessitat d’un estudi extensiu per a obtenir el perfil de susceptibilitat i potencial resistència als antivirals AAD disponibles per a cada genotip.

“La novetat de la nostra recerca és que hem intentat extraure totes les dades de seqüències genètiques dels virus analitzades fins a 2013 a tot el món, mitjançant mineria de dades en les bases de dades públiques internacionals, i abastant els 6 genotips del virus més importants. Hem analitzat més de 100 mutacions en uns 2.900 virus aïllats de pacients d’arreu del món i hem identificant quines mutacions de resistència hi poden estar presents per comprovar si alguns fàrmacs podrien funcionar millor per a un genotip de virus que per a un altre”, indica l’investigador de l’Àrea de Genòmica i Salut de Fisabio.

Amb aquesta finalitat, s’ha analitzat la freqüència, la barrera genètica (nombre mínim de mutacions necessàries perquè un virus genere resistència a un antiviral en concret) i la història evolutiva de les variants associades a aquesta resistència en els sis genotips principals del virus.

“Els resultats han demostrat que sí que hi ha diferències significatives entre els diversos genotips del virus, quant a la susceptibilitat natural que podrien presentar a alguns fàrmacs. Amb això hem creat un perfil de susceptibilitat de cada genotip del virus per veure quins fàrmacs serien més recomanables en cada cas”, confirma el científic.

D’altra banda, “les anàlisis evolutives han revelat que hi ha certes mutacions de resistència que podrien ser transmeses entre individus de risc, fins i tot en absència de tractament”, afirma Juan Ángel Patiño-Galindo, primer autor del treball.

“Ja s’ha comprovat –afegeix Xavier López-Labrador– que hi ha un tipus de fàrmacs (els anomenats inhibidors no nucleosídics) que podrien tenir una eficàcia reduïda per a alguns genotips del virus diferents del genotip 1. Els nostres resultats estan en línia amb les recomanacions actuals, en les quals aquest tipus de fàrmacs s’ha d’administrar sempre en combinació amb un altre tipus d’antivirals més potents i efectius. Els nostres resultats poden ser rellevants per a determinar quines combinacions de fàrmacs serien les òptimes per a tractar la infecció per cada genotip del VHC en el futur”.

Seqüència genètica

“En vista dels nostres resultats i, atès que la major part dels fàrmacs aprovats per a tractament s’han dissenyat sobre el virus genotip 1, seria molt interessant analitzar la seqüència genètica dels altres genotips del VHC presents en la nostra àrea geogràfica, per comprovar si els nostres resultats són transferibles a la pràctica clínica per a la millora del tractament dels pacients”, finalitza Xavier López, especialista del Laboratori de Virologia de l’Àrea de Genòmica i Salut de FISABIO-Salut Pública.

En l’article titulat “Comprehensive screening for naturally-occurring Hepatitis C virus resistance to direct-acting antivirals in the NS3, NS5A and NS5B gens in worldwide isolates from viral genotypes 1-6”, han participat els investigadors Juan Ángel Patiño-Galindo, Xavier López Labrador, Fernando González-Candelas i Karina Salvatierra.

Article:

Juan Ángel Patiño-Galindo, Karina Salvatierra, Fernando González-Candelas and F. Xavier López-Labrador. “Comprehensive screening for naturally-occurring Hepatitis C virus resistance to direct-acting antivirals in the NS3, NS5A and NS5B genes in worldwide isolates from viral genotypes 1-6”. Antimicrobial Agents and Chemotherapy. Accepted manuscript posted online 8 February 2016, doi: 10.1128/AAC.02776-15

Enllaç: http://ir.uv.es/SPLr0Fg