Un estudi analitza els efectes de la intel·ligència artificial en les professions jurídiques i les noves competències que requereixen
L’automatització de les tasques més rutinàries, el naixement de nous perfils professionals especialitzats en tecnologia i el desenvolupament de noves eines per a preparar judicis o predir quins arguments legals tenen més probabilitat d’èxit, són alguns dels canvis que ja ha introduït la intel·ligència artificial (IA) en les professions jurídiques i els seus mercats de treball. L’estudi ‘Diagnóstico y estrategia sobre el futuro de las profesiones de la Facultat de Dret’, que ha publicat la Universitat de València (UV), conclou que la IA no destruirà l’ocupació jurídica ni substituirà els professionals, però sí que té implicacions per a les competències que necessiten els juristes i com la Facultat de Dret els ha de preparar.
Aquesta investigació ha sigut liderada pel professor del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social Adrián Todolí i pel catedràtic emèrit de Psicologia Social José Peiró. A més, en l’equip de treball s’han integrat José Miguel Sánchez Ocaña, Paula López Aguado i David Crespo Ortiz, investigadors i investigadora de la UV.
L’informe persegueix que la Facultat de Dret puga continuar afrontant els canvis socials i tecnològics que afecten i transformen el mercat de treball de les professions jurídiques sorgides dels graus que imparteix la facultat: Dret, Criminologia i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública. Es tracta de camps en els quals la digitalització i l’automatització del treball que comporta la intel·ligència artificial estan canviant la pràctica quotidiana dels professionals i la configuració del mercat de treball.
“Hi ha un ampli consens que la pràctica del dret canviarà més en els pròxims vint anys que en els últims dos segles, i per això amb aquest estudi es busca oferir eines i propostes perquè la Facultat de Dret s’enfronte de forma proactiva a aquests canvis en benefici de l’ocupabilitat dels seus estudiants”, afirma Adrián Todolí.
En l’estudi s’aborden en primer lloc les tecnologies i tendències més recents que ja s’han introduït en l’exercici professional del dret, com el blockchain, que permet validar actuacions jurídiques amb fiabilitat. Aquest punt de partida ha donat lloc a aplicacions com els serveis de “notari electrònic”, que poden certificar i autenticar documents digitals, o els de “testament digital”, encara que aquesta opció es limita a gestionar la informació i els comptes en línia de la persona testadora. Així mateix, s’han desenvolupat eines com els contractes intel·ligents o smart contracts, escrits en codi informàtic per a acceptar i implementar els termes que acorden les parts sense necessitat d’intermediaris.
A això se sumen les eines dissenyades per a facilitar el treball dels operadors jurídics. En l’àmbit de la cerca d’informació i documentació, per exemple, ja existeixen eines d’anàlisi de grans bases de dades de legislació i jurisprudència, assistents d’intel·ligència artificial per a la cerca de documentació o IA generativa que prediu quin argument jurídic tindrà més probabilitats d’èxit en un judici.
Així mateix, també s’estan desenvolupant eines de generació d’entorns virtuals i de comunicació: aplicacions per a buscar advocats especialistes, plataformes per a prestar serveis legals en línia, punts de trobada entre empreses i advocats per a projectes determinats o motors de cerca perquè els professionals troben procuradors o fins i tot advocats substituts.
Totes aquestes tecnologies ja estan causant un impacte creixent en el mercat de treball de les professions de la Facultat de Dret, perquè permeten reduir costos i estalviar temps, entre altres factors. Todolí ha assegurat que la IA “no redueix l’atractiu dels juristes per al mercat de treball, sinó que continuaran tenint una alta ocupabilitat”. “No obstant això, les empreses exigiran diferents competències de les que s’exigien en el passat. La professió serà la mateixa, però les habilitats seran diferents”, ha afegit.
Automatització de tasques més repetitives
L’estudi, comissionat pel Vicerectorat de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació i pel Deganat de la Facultat de Dret, explica que s’automatitzaran amb més probabilitat les tasques de menys valor afegit, més repetitives, com la revisió de documents, l’emplenament de formularis o el resum de documentació, és a dir, les que tradicionalment exerceixen els professionals júniors o paralegals, que es preveu que en aquesta conjuntura tarden més a ingressar com a advocats en els despatxos. Per a evitar que l’automatització dificulte el seu aprenentatge, l’informe recomana formar en habilitats toves o soft skills, a més de reforçar les habilitats digitals o la formació en gestió de projectes.
La intel·ligència artificial també està originant nous perfils professionals. S’ha observat, segons que ressenya l’informe, un increment de la demanda de professionals jurídics experts en enginyeria o enginyers jurídics. A més, el Reglament d’intel·ligència artificial introdueix la figura del responsable de desplegament de la IA, una possible nova professió en l’àmbit del dret. Així mateix, la gestió de riscos tecnològics, l’assessorament en normativa, la protecció de dades, el ciberdelicte o les implicacions legals de productes innovadors com drons o cotxes autònoms donen lloc a noves especialitats jurídiques que es traduiran en el sorgiment de noves professions.
