Un estudi analitza el canvi de València cap a un model agroalimentari més sostenible
El treball realitzat per un equip d'INGENIO (CSIC-UPV) assenyala que la capital valenciana està avançant cap a un model més sostenible, si bé la transformació és encara "incipient"
Els últims resultats de l'estudi es van publicar en les revistes Environmental Innovation and Societal Transitions i Journal Cleaner Production
Un estudi desenvolupat per l'Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha analitzat l'evolució del model agroalimentari de la ciutat de València en els últims anys. Segons aquest treball, desenvolupat per la investigadora Nancy Sarabia i els investigadors Jordi Peris i Sergio Segura, la capital valenciana està avançant cap a un model més sostenible, si bé la transformació és encara “incipient”. Els últims resultats de l'estudi es van publicar en les revistes Environmental Innovation and Societal Transitions i Journal Cleaner Production.
“En el nostre treball ens basem en un treball previ de Wolfram, que identifica 60 acceleradors per a la sostenibilitat i els agrupa en 10 components, en un marc operatiu que hem aplicat per primera vegada als sistemes agroalimentaris”, apunta Nancy Sarabia.
En l'estudi, l'equip d'INGENIO determina el grau de desenvolupament dels acceleradors en cada territori, recollint el punt de vista i reflexionant amb diferents actors claus del sistema agroalimentari, de l'administració pública, empresa privada, organitzacions socials, ONGs i acadèmics. A més, analitza informació publicada en premsa, documents acadèmics i de política pública.
Amb tota aquesta informació, el personal investigador d'INGENIO conclou que el sistema agroalimentari de València compta amb diversos punts forts, entre ells el lideratge compartit i la posada en marxa d'iniciatives innovadores, entre les quals destaca la creació del Consell Alimentari de València. “A més, en l'estudi identifiquem tres fites clau que van impulsar la transició agroalimentària a la ciutat: els moviments socials empoderats, una finestra d'oportunitat a través d'un canvi de govern local i la signatura del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que a Espanya van subscriure 29 ciutats”, explica Nancy Sarabia.
No obstant això, l'estudi remarca que València requereix encara d'un “progrés significatiu” per a avançar cap a aqueixa major sostenibilitat agroalimentària. “És necessària una major implicació i aprenentatge social i una reflexió col·lectiva, així com articular correctament els nivells político-administratius, entre altres canvis. A més, les innovacions agroalimentàries encara estan aïllades, fragmentades i poc integrades, i no estan prou desenvolupades per a competir amb el model agroalimentari actual”, apunta Nancy Sarabia.
Aquest estudi s'emmarca dins de la tesi doctoral que Nancy Sarabia està desenvolupant en INGENIO i que se centra en l'anàlisi els processos de transició a sistemes agroalimentaris sostenibles i el seu grau de desenvolupament en els sistemes agroalimentaris de València i de Valdivia (Xile). El seu treball va comptar amb el finançament de Beques Xile i del Programa d'Investigació ADSIDEO - Cooperació 2019 de la Universitat Politècnica de València.
