Un espectacle amb titelles de gran format actualitza els Espantacriatures, populars personatges de la tradició oral valenciana

Els tradicionals Espantacriatures pugen a l’escenari de la Sala L’Horta este diumenge 1 de març amb La Maria no té por. (https://youtu.be/5gXcmJz6AYc), una adaptació per al teatre del llibre escrit per Francesc Gisbert i Dani Miquel, que signa la companyia valenciana Disparatario.

Els seus fundadors, Lorena i Fede Comín, conformen l’elenc d’esta proposta per a públic familiar, junt amb Mila Fernández i Anahí Silva.

Combinant la interpretació actoral amb la manipulació de titelles de xicotet i gran format, donen vida als populars personatges que conformen eixa mena de mitologia valenciana, que ha evolucionat des de l’època morisca.

El Butoni, Tio Canya, L’Home del Sac, El Banyeta, La Bubota o La Quantamaula són alguns dels noms que, al llarg dels segles, els adults solien esmenar per a fer que un xiquet es comportara bé, s’acabara el plat del dinar o deixara d’emprenyar el seu germà.

“La pedagogia i la manera d’educar ha canviat molt, abans s’espantava els menuts amb estos monstres per a que foren obedients. Ara els ensenyem a riure de la por”, comenta Lorena Comín, responsable de l’adaptació teatral.

La seua protagonista és Maria, una xiqueta que, mentre passa uns dies a casa de la seua iaia, descobreix una porta que connecta amb el món dels Espantacriatures, els què necessiten ajuda perquè una bruixa els ha segrestat. Amb una vistosa escenografia i una divertida posada en escena, es conta l’aventura d’esta valenta heroïna, que no té por a allò desconegut, que no defuig d’ajudar a estos curiosos personatges i, fins i tot, de que es facen amics.

“És molt bonic veure com esta obra reuneix a les generacions. Els pares i iaios que venen al teatre amb els xiquets també sabien dels Espantacriatures perquè a ells també els contaven les seues històries quan eren menuts, era una tradició oral molt rica. Ara nosaltres tractem d’actualitzar-la, de traslladar esta herència cultural amb un altre estil”, assenyala Comín, qui reconeix que als espectadors grans i menuts se’ls il·lumina la cara quan eixen els titelles de gran format, quan poden veure en tres dimensions al personatge que sempre havien imaginat.

DES DE L’ARGENTINA A L’ESCENA TITELLAIRE VALENCIANA

Disparatario es va constituir com a companyia en 2011, tot i que els seus components principals, els germans Comín, portaven tota la vida al teatre: primer a les bambolines, després damunt de l’escenari.

Son pare va ser un famós titellaire a la seua Argentina natal, es dedicava a fer espectacles per a adults. Al llarg de tota la seua infantesa van respirar eixe ambient i van conéixer les tècniques de primera mà. En créixer, van tindre les seues primeres expressions com a creadors i intèrprets. I en arribar a Algemesí, ja com a adults, van reprendre l’herència escènica familiar.

Aprendre la llengua valenciana els va obrir camí a tota una expressió cultural que desconeixien. Entraren en contacte amb la música i el teatre de nous artistes, com ara Dani Miquel, amb qui establiren una col·laboració, fent titelles per a alguns dels seus concerts-espectacle.

I a través de Miquel els arribaren els Espantacriatures que formen part de La Maria no té por, l’espectacle que este diumenge a les 18h presenten a la sala gestionada per L’Horta Teatre a la pedania de València, Castellar-Oliveral, en una funció per a espectadors de 3 a 100 anys.