Especialistes valencians dissenyen el primer implant corneal per a corregir la vista cansada

Un equip de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la clínica oftalmològica Aiken (a través de la seua Fundació d’Investigació) ha dissenyat i avaluat un nou implant, pioner a nivell mundial, per a corregir la presbícia o vista cansada. Fruit del treball de cinc anys d’investigació, han creat el primer implant intracorneal trifocal que a més és totalment transparent.

Aquest implant permetria una bona visió tant des de lluny, a distàncies intermèdies (ordinador, dispositius mòbils) i de prop a aquelles persones que pateixen presbícia. El treball ha sigut publicat en la revista ‘Scientific Reports’, del grup ‘Nature’.

L’implant està compost per una lent difractiva fabricada amb un material biocompatible, “És extremadament prim –menor que 5 micres– pel que s’implantaria dins l’estroma corneal, sense afectar la seua estructura, en una cavitat creada amb un làser de femtosegon. La lent està microperforada i és això el que permet el flux de nutrients necessaris en aquesta part de la còrnia”, explica Walter D. Furlan, investigador del Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de València.

Però la principal novetat del treball dels investigadors va més enllà: és el primer implant difractiu totalment transparent.

“Aquest implant podria ser una alternativa per a persones amb presbícia que vulguen oblidar-se de les ulleres o les lents de contacte. A més, seria completament compatible amb la cirurgia refractiva amb làser en pacients miops i hipermetrops, així com amb possibles intervencions posteriors de cataractes. Estem proposant una cosa totalment nova que a més no és incompatible amb cap altra teràpia ocular”, destaca Juan Antonio Monsoriu, investigador del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València.

En aquest sentit, Salvador García-Delpech, de la Fundación Aiken, assenyala que aquest implant, al contrari d’uns altres que hi ha actualment, no impediria l’estudi posterior de la retina o la màcula i fins i tot les intervencions quirúrgiques si anaren necessàries en un futur.

García-Depech agrega, a més, que en aquests moments, les pantalles, els mòbils els dispositius electrònics… han passat a ser una necessitat bàsica en el nostre dia a dia, i el nombre de persones que acudeixen a consulta sol·licitant eliminar la dependència de les ulleres per a la seua vida diària no para d'augmentar. “Tinguem en compte a més l’efecte màscara: molta gent no pot exercir el seu dia a dia amb unes ulleres entelades per culpa de l’ús de les màscares i acudeixen buscant una solució pràctica a aquest problema”, afig García-Delpech fent referència als canvis als quals està sent sotmesa la població en aquesta “nova normalitat”.

Una altra característica que ho diferencia dels implants actuals és que l'àrea on hi ha flux de nutrients és major. “Això faria que, una vegada implantat en la còrnia del pacient, es reduïren les possibilitats de rebuig”, destaca Vicente Ferrando, investigador també del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València.

A més, alguns dels seus paràmetres de disseny poden variar-se, la qual cosa obri una nova via per al tractament de la presbícia, amb el desenvolupament d'implants corneals trifocals totalment personalitzats, és a dir: a mesura de cada pacient.

Fins ara, el tractament per a la vista cansada passa per l’ús d'ulleres, lents de contacte bifocals i progressives. Per als tractaments quirúrgics existeixen lents intraoculars multifocals que generalment substitueixen al cristal·lí i els implants intracorneals. En aquest últim cas, actualment, segons expliquen els investigadors, hi ha de dos tipus: implants de xicoteta obertura i implants refractius. “Els de primer tipus produeixen una extensió de la profunditat de focus amb el que es guanya visió intermèdia però la seua eficiència lluminosa, en ser parcialment opacs, és baixa. Els de segon tipus aconsegueixen bifocalitat pel que té un bon rendiment per a visió per a lluny i a prop però perden qualitat en distàncies intermèdies . El nostre disseny, segons les proves que hem desenvolupat, supera tots aquests hàndicaps”, destaca Juan Antonio Monsoriu.

En aquestes proves, l’equip de la UPV i la UV va demostrar la viabilitat d'aquest pioner disseny d'implant intracorneal trifocal. Per a això, van avaluar la seua qualitat òptica comparant-la amb un altre model utilitzat actualment en la pràctica clínica, primer numèricament amb un programari comercial i posteriorment de manera experimental en un ull artificial amb un simulador visual que utilitza òptica adaptativa.

Aquests assajos formen part de la tesi doctoral de Diego Montagud Martínez, presentada recentment en la UPV.

Després dels resultats obtinguts, el següent pas serà l'inici dels assajos en pacients -de manera no invasiva amb el simulador visual abans esmentat i es duran a terme col·laboració amb la clínica oftalmològica AIKEN.