Un esdeveniment molt estressant pot alterar a llarg termini les connexions neuronals de l’amígdala cerebral
Un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut BIOTECMED de la Universitat de València (UV) revela que un únic esdeveniment molt estressant pot alterar a llarg termini les neurones inhibidores
Aquesta investigació, publicada a la revista Progress in Neuropsychopharmacology & Biological Psychiatry, ha analitzat per primera vegada en ratolins els efectes a llarg termini d’un episodi d’estrès intens sobre l’amígdala cerebral, una estructura situada a la part interna del cervell que s’encarrega principalment de la formació i l’emmagatzematge de memòries associades a successos emocionals.
Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la UV i coordinador de l’estudi, explica: “L’estudi d’aquests efectes és particularment interessant perquè hi ha una àmplia evidència sobre el paper destacat del complex basolateral de l’amígdala en l’adquisició del condicionament de la por i la resposta a l’estrès”. El també investigador del CIBERSAM afegeix que l’amígdala basolateral “té un paper crític en els trastorns psiquiàtrics i és extremadament sensible a l’estrès”.
El personal científic es va fixar en l’impacte de l’estrès sobre diferents poblacions de neurones del complex basolateral dels cervells dels ratolins i va provocar un impacte important en la densitat, estructura i connectivitat de les cèl·lules que expressen parvalbúmina (PV+). Sembla que aquestes neurones inhibidores estan especialment involucrades en l’etiopatologia de diferents trastorns psiquiàtrics, inclòs el trastorn d’ansietat generalitzada, la depressió i la síndrome de l’estrès posttraumàtic. “Els nostres resultats revelen importants efectes a llarg termini d’un sol esdeveniment estressant als circuits inhibitoris de l’amígdala basolateral, especialment en aquells que involucren les neurones PV+ i la seua plasticitat”, assenyala l’equip investigador.
A més, l’ús de ratolins transgènics en aquest estudi també va permetre observar que aquests efectes a llarg termini de l’estrès intens tenen un impacte diferent segons si les neurones inhibidores estan implicades en circuits que promouen o inhibeixen la resposta a la por, segons la investigació. D’altra banda, també van apuntar efectes diferenciats segons el sexe, sent especialment rellevants en ratolins femella, apunten.
