Un equip busca solucions a la normativa sobre la reutilització de les aigües residuals

Abordar les barreres normatives que frenen la innovació en el sector de la reutilització de les aigües residuals per a impulsar els principis de l'economia circular. Aquest és l'objectiu principal del projecte europeu 'Sustainable Wastewater Treatment Combining Anaerobic Membrane Technology and Water Reuse', en el qual participen la Unitat Mixta d'Investigació CALAGUA –formada per personal del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València (IQ-UV) i de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) al costat d'un equip de treball integrat per tècnics de la Comissió Europea, organismes públics, universitats, centres d'investigació, empreses i usuaris finals procedents de 5 estats membres de la Unió Europea.

Aquesta iniciativa forma part del programa europeu 'Innovation Deal for Circular Economy' i busca posar en contacte a diferents grups d'interés d'un sector concret per a estudiar i proposar solucions a les barreres i impediments que les normatives europees, nacionals i regionals posen a la innovació.

De fet, pretén ser un instrument per avançar cap a una administració moderna que proporcione marcs regulatoris adequats per a impulsar solucions innovadores en el context de l'economia circular i, per tant, "aconseguir els objectius polítics a través de la innovació".

"En aquests moments només existeixen dos projectes d'aquest tipus aprovats per la Unió Europea. Els resultats que s'obtinguen en el nostre cas contribuiran a impulsar la implantació de tecnologies innovadores per a la reutilització d'aigua regenerada en agricultura" afirma Aurora Seco, catedràtica de la Universitat de València i coordinadora del projecte.

Àmbit d'actuació del projecte i socis

Segons Aurora Seco, l'àmbit d'actuació del projecte se centra a analitzar el marc regulatori existent en la reutilització de l'aigua per a finalitats agrícoles. Els treballs desenvolupats fins al moment han permés detectar barreres normatives la superació de les quals serà necessària "perquè es puga permetre una millor recuperació dels recursos de les aigües residuals a través de la tecnologia anaeròbia de membranes (AnMBR)".

En aquest sentit, la responsable de la Unitat Mixta d'Investigació CALAGUA ressalta l'impacte positiu que pot tindre aquest pioner estudi en les regions europees amb escassetat d'aigua.

Participants en el projecte s'han reunit aquesta setmana en la Universitat Politècnica de València.

En aquest projecte participa la Comissió Europea, al costat de diferents autoritats públiques com són la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Águas de Portugal, The Energy and Water Agency (Malta), la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la GVA i l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR). També formen part del consorci universitats (Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universidade Nova de Lisboa), centres d'investigació francesos (l'Institut Européen des Membranes y el Laboratoire de Biotechnologie de l'Environnement del INRA), el consorci del projecte H2020 SMART Plant, l'empresa ECOFILAE, i la comunitat de regants del 'Canal de Reg del Riu Turia', aquests últims com a usuaris finals de l'aigua regenerada.

Avantatges de la tecnologia anaeròbia de membranes

La tecnologia de bioreactors anaerobis de membrana (AnMBR) es basa en un concepte més sostenible per al tractament d'aigües, en el qual les aigües residuals es convertixen en font d'energia, nutrients (nitrogen i fòsfor) i aigua regenerada susceptible de ser reutilitzada, donada l'elevada qualitat, tant microbiològica com pel que fa a contingut de sòlids, que presenta. D'aquesta manera es contribuïx a tancar el cicle d'energia i materials en el sector del tractament de l'aigua d'acord amb els principis de l'Economia Circular.

A més, la tecnologia AnMBR contribuïx a reduir l'impacte ambiental dins del camp del tractament de la depuració ja que minimitza les emissions de CO2 en evitar l'oxidació de la matèria orgànica i reemplaçar-la per la producció d'un biogàs adequat per al seu aprofitament energètic. És important ressaltar que els tractaments per a aigua potable i aigües residuals representen el 7.6% del consum total d'energia en tots els països de la Unió Europea. Per tant, l'estalvi d'energia i la millora de l'eficiència dins del sector de l'aigua impliquen un impacte positiu significatiu en el consum energètic total.

Finalment, la combinació del tractament de les aigües residuals mitjançant tecnologia AnMBR i la fertirrigació (reg amb l'aigua regenerada i els nutrients que conté) contribuïx a alleujar els problemes d'escassetat d'aigua, a proporcionar estabilitat en la producció d'aliments i a augmentar el rendiment econòmic dels cultius en reduir les necessitats d'addició de fertilitzants minerals. També presenta altres beneficis econòmics, socials i ambientals addicionals vinculats a l'augment de la disponibilitat d'aigua: mantindre l'activitat econòmica en les zones rurals i evitar l'èxode rural o la conservació dels ecosistemes associats amb les pràctiques agrícoles.