Entrevista a la Fallera Major de València en el balcó d'Ajuntament
Elperiodic.com ha entrevistat a Raquel Alario perquè ens conte com està vivint estos dies previs a la setmana gran
Estem en l'antesala a la setmana gran de les Falles però l'ambient festiu ja es respira en cada racó de la ciutat: música, colors, les banderetes que pengen en els carrers, els cantons amb olor a xurros i xocolate, els primers monuments, l'ambient als casales... Tot pareix indicar que estem ja en el compte arrere i que les primeres Falles Patrimoni de la Humanitat estan molt prop.
I perquè les protagonistes durant estos dies ens conten com ho estan vivint, elperiodic.com s'ha desplaçat fins a l'Ajuntament de València per a xarrar amb la Fallera Major de València, Raquel Alario. Hem quedat amb ella en el balcó de l'Ajuntament, uns minuts abans de que comence la mascletà i de que Raquel pronuncie la cèlebre frase 'Senyor protècnic, pot començar la mascletà'.
És un dels moments més especials per a les falleres majors, encara que es repetisca durant 18 dies, i així ho reconeix la mateixa Raquel: "Este diumenge que no estava Clara i vaig haver de dir-ho sola em vaig posar fins a nerviosa", bromeja. En un lloc tan protagonista d'estes festes i en un dia que no pot acompanyar millor, elperiodic.com entrevista a la Fallera Major de València.
Com estàs vivint estos dies?
Molt intensament. L'agenda ja no para i ho estic disfrutant moltíssim. Poder anar a un muntó de llocs, conéixer també els fallers, veure com estan treballant estos últims dies és per al meu molt emocionant.
Deu ser-ho quan pots veure tot el treball que hi ha darrere i com viuen els artistes fallers estos últims dies.
Tot el que hi ha darrere de l'artista faller i també el treball del faller de peu que ara està ja amb els últims detalls per a la setmana que ve. Tots estan muntant carpes, tanques, preparant-ho i tot i la veritat que conéixer de prop tot açò és impressionant.
Eres la primera Fallera Major de València des que la festa s'ha declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. És açò un honor o una responsabilitat?
Jo crec que és les dos. Enguany estem arreplegant els fruits de tot el treball que s'ha fet durant tantíssim temps. Podria dir que hem tocat la cara amable d'este llarg procés i ho estem disfrutant moltíssim. Sí que és una responsabilitat perquè és el primer any en l'estan declarades i la gent espera veure com seran, vol veure què passa ara, moltes més persones ens van a visitar... Per això cal continuar treballant i sens dubte per a nosaltres és un privilegi.
Dels actes que has viscut fins ara, fa poquet va ser la Crida, Amb quin et quedes?
Jo crec que dels actes viscuts fins ara hi ha moments molt emocionants com pot ser la Crida o la Proclamació. Però jo em quedaria sens dubte amb el moment de la Crida a la Humanitat i la de fa dos setmanes perquè és el moment en què donen inici les falles. A més veus a tantíssima gent bolcada amb la festa, moltíssims fallers a peu de torres i és la veritat que un moment molt emotiu.
I qué esperes d'estes falles?
Espere no perdre'm detall per circumstàncies o per salut, que puga disfrutar de cada moment i també tota la meua Cort d'Honor. A més clar poder guardar en el record tots els moments viscuts i disfrutar, sencillamence disfrutar.
Que comencen ja les Falles i que no acaben mai, veritat?
Tant de bo fora així! (riu). Però tot passa i això és la màgia de les falles, que són breus però intenses.