Embarassos 'confinats': investigadors valencians estudien l'impacte de la mesura en la qualitat de vida de les embarassades

Investigadors de Medicina i Fisioteràpia de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València i de la Universitat italiana de Catània han publicat els resultats del primer estudi sobre els efectes del confinament per la pandèmia de COVID-19 en dones embarassades espanyoles. En l'estudi van participar un total de 90 dones. La reducció de l'activitat física general i el major nombre d'hores assegudes han sigut els efectes més acusats en l'estil de vida de dones embarassades, derivats de les restriccions de mobilitat decretades durant el confinament.

El qüestionari online confeccionat pels investigadors de la CEU UCH i la Universitat de Catània, a partir de diversos test internacionalment validats, va ser emplenat per les 90 participants en l'estudi entre el 18 i el 30 de maig, quan es complien dos mesos des de l'inici del confinament. Les preguntes d'aquesta enquesta es van dissenyar per a comparar hàbits alimentaris, activitat física i sedentarisme abans i durant el confinament, amb l'objectiu de detectar canvis en l'estil i la qualitat de vida relacionada amb la salut de les dones embarassades a causa de les restriccions decretades.

Menys activitat física i més sedentarisme

Entre els resultats, que acaba de publicar la revista científica International Journal of environmental Research and Public Health, destaca la reducció en un 30% de l'activitat física moderada i d'un 60% en el temps destinat a caminar. Entre els obstacles per a realitzar exercici, les embarassades participants en l'estudi assenyalen com a causa principal la falta d'espai, la fatiga per l'embaràs o considerar que l'exercici físic no era una prioritat en el seu estat.

Segons destaca la professora del Departament de Fisioteràpia de la CEU UCH Gemma Biviá, integrant de l'equip investigador, “el sedentarisme i la falta d'exercici són perjudicials per a qualsevol persona, però especialment en el cas de les dones embarassades, per a les quals es recomana la realització d'almenys 150 minuts d'exercici moderat al llarg de la setmana. De mitjana, l'exercici físic de les embarassades participants en aquest estudi va passar de 94 minuts setmanals abans de la pandèmia a 68 minuts durant el confinament, en tots dos casos per davall dels nivells recomanats”.

Caminant un 60% menys

L'estudi destaca també que la majoria de les embarassades opta per caminar com a principal forma d'exercici i el confinament ha impedit en gran manera poder seguir amb aquesta mena d'activitat física. “El temps destinat a caminar va descendir de 98 a 38 minuts per setmana de mitjana, la qual cosa representa quasi un 60% menys, a causa de les mesures especialment restrictives per a realitzar activitat física a l'aire lliure a Espanya. Aquest canvi en les rutines, al costat de l'augment d'ansietat i la por al contagi, han tingut efectes negatius en la qualitat de vida de les dones embarassades ”, destaca la professora *Biviá.

A més, el 52,2% de les participants en la investigació de la CEU UCH i la Universitat de Catània van haver de deixar de seguir les sessions de preparació al part, perquè van ser cancel·lades en aquest període. Només el 24,4% de les participants va poder continuar aquesta preparació mitjançant sessions a distància a través d'Internet.

La dieta, sense tot just canvis

Al costat de l'exercici físic, un altre dels factors que influeix en l'estil de vida són els hàbits alimentaris, que també van poder veure's alterats per l'estrés associat al període de confinament o per la dificultat de comprar productes frescos. No obstant això, els resultats de l'estudi indiquen que entre les dones embarassades a penes es van registrar alteracions en els patrons alimentaris: van poder seguir durant el confinament la mateixa dieta.

“Aquesta dada és important –destaca la professora de la CEU UCH Gemma Biviá atés que la situació d'estrés generada pel confinament hauria pogut induir a conductes d'ansietat pel menjar, especialment al consum excessiu d'aliments ensucrats. Aquest tipus d'aliments augmenten els nivells de serotonina, i amb això la sensació de benestar, però que al seu torn incrementen el risc de patir determinades malalties com a sobrepés, obesitat, diabetis gestacional o problemes cardiovasculars, i també poden produir *macrosomia fetal, l'excés de pes del xiquet en el moment del part”. No obstant això, el patró de dieta mediterrani, el més recomanable per a evitar aquestes complicacions entre les embarassades, només aconsegueix els nivells recomanats en un terç de les embarassades participants en aquest estudi de la CEU UCH i la Universitat de Catània.

Més eines online

A la llum dels resultats obtinguts, els autors de l'estudi proposen el desenvolupament d'eines que estiguen disponibles de manera online i que siguen específiques per a promoure entre les embarassades hàbits de vida saludables, fomentar l'exercici físic i la preparació al part des de casa, així com per a la reducció de l'estrés i l'ansietat, en previsió de possibles futures situacions de confinament o restriccions de la mobilitat. Estudis previs en els quals ha participat el professor de la CEU UCH Juan Francisco Lisón, membre del grup d'Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn), dependent de l'Institut de Salut Carles III, demostren l'eficàcia d'aquestes eines online sobre hàbits saludables en altres grups de població, com els xiquets amb obesitat.