La diversitat entre organismes, clau per a l'estabilitat dels ecosistemes davant l'ús intensiu del sòl
Un estudi on participa el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (UV-CSIC-GVA) troba que les característiques funcionals de les plantes tenen un paper crucial en la forma en què els ecosistemes responen a canvis en l'ús del sòl. El treball, que publica ‘Science Advances’, ofereix noves eines per a protegir l'estabilitat dels ecosistemes davant els canvis produïts per l'activitat humana i el clima.
Un equip internacional amb participació del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha analitzat l'impacte dels usos del sòl sobre l'estabilitat dels ecosistemes. Els resultats destaquen una troballa clau: les característiques funcionals de les plantes, així com les seues estratègies de creixement i aprofitament de recursos, juguen un paper crucial en la resposta dels ecosistemes als canvis en l'ús del sòl. El CIDE és l'únic centre de receca espanyol que participa en aquest estudi on col·laboren equips científics d'Alemanya, Suïssa i República Txeca.
Per a fer aquest treball s'ha utilitzat informació d'organismes de diversos nivells tròfics que habiten en 300 llocs –prades i boscos– repartits entre el nord, centre i sud d'Alemanya. Les dades analitzades han sigut recopilades al llarg de 13 anys mitjançant la iniciativa ‘Exploratoris de Biodiversitat’, una plataforma d'investigació oberta finançada per la Fundació Alemanya de Recerca.
“Els canvis en l'ús del sòl –agricultura, urbanització, etc– afecten la variabilitat de les espècies dominants impactant sobre l'equilibri de tot l'ecosistema”, explica Marta Gaia Sperandii, primera autora de l'estudi. “Aquest efecte no ocorre només dins d'un grup específic de plantes, sinó que afecta també altres organismes, com a insectes o animals, que depenen d'elles”, assegura la científica.
Segons l'estudi, les plantes amb estratègies ‘adquisitives’ –aquelles que creixen ràpid i consumeixen molts recursos– són les principals mediadores d'aquests efectes. “Quan s'intensifica l'ús del sòl, s'observa un increment d'aquesta mena de plantes oportunistes que fan que l'ecosistema siga més inestable”, comenta Francesco de Bello, investigador del CIDE que participa en l'estudi.
El treball posa de manifest que l'equilibri dels ecosistemes no depén només de la quantitat i varietat d'espècies que els componen i de les seues relacions, sinó també del paper que juguen les diferents espècies en el manteniment d'aquest equilibri. “Els animals i les plantes exhibeixen una extraordinària variabilitat en les seues característiques funcionals i morfològiques, incloent-hi diferències en grandària, pes, forma, capacitat reproductiva o estratègia d'ús dels recursos”, explica de Bello.
Estudis en la Comunitat Valenciana, Xarxa Bioclima
A més, l'estudi apunta a observar les interaccions entre diferents nivells tròfics, com ara plantes i artròpodes, amb la finalitat de millorar la comprensió dels ecosistemes. “Això podria ajudar a dissenyar estratègies de maneig del sòl més sostenibles, que preserven tant la biodiversitat com les funcions essencials dels ecosistemes”, comenta l'investigador.
Des del Centre d'Investigacions sobre Desertificació es continua treballant en la recollida de dades, per a tal finalitat, mitjançant la Xarxa Bioclima, una iniciativa finançada per la Generalitat Valenciana dedicada a estudiar la resposta de la biodiversitat davant el canvi climàtic en diversos ecosistemes terrestres típics del territori valencià, majoritàriament situats en parcs naturals.
Referència:
Marta Gaia Sperandii, Manuele Bazzichetto, Lars Götzenberger, Marco Moretti, Rafael Achury, Nico Blüthgen, Markus Fischer, Norbert Hölzel, Valentin H. Klaus, Till Kleinebecker, Felix Neff, Daniel Prati, Ralph Bolliger, Sebastian Seibold, Nadja K. Simons, Michael Staab, Wolfgang W. Weisser, Francesco de Bello & Martin M. Gossner. Functional traits mediate the effect of land use on drivers of community stability within and across trophic levels. Science Advances, 2025. DOI: https://doi.org/10.1126/sciadv.adp6445
Peu de foto: L'estudi ha utilitzat dades de diverses zones d'Alemanya. Crèdits: Biodiversity Exploratories.
