El disseny del futur Jardí Trini Simó crearà una superilla verda en el centre de València inspirada en l’horta

“Bardissa” és el nom del projecte guanyador del concurs per dissenyar el futur Jardí Trini Simó, al solar dels jesuïtes, inspirat en l’horta de València, que s’ha presentat este matí. Un nou “pulmó verd” i un “espai emblemàtic” per a València que incorporarà els tres elements del paisatge agrícola: horts, camins i séquies, a més de bardisses o plantacions aromàtiques. Arranca així el procés per crear una superilla verda que articularà el Jardí Botànic en continuïtat amb el Jardí de les Hespèrides, la gran via de Ferran el Catòlic, els carrers per a vianants adjacents, l’espai del col·legi de Sant Josep, el passeig de la Petxina i el Jardí del Túria. L’Ajuntament ha premiat amb 10.000 euros la proposta del despatx de l’arquitecte Carmel Gradolí i ara l’equip ha de redactar en sis mesos el projecte definitiu, el pressupost del qual s’estima en al voltant de dos milions d’euros, inclosos en la petició dels fons europeus Next Generation. L’alcalde, Joan Ribó, acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha manifestat que “deixarà un llegat extraordinari per a la ciutat” i “resol una històrica demanda ciutadana encapçalada pel primer Salvem, Salvem el Botànic”.  

El jurat ha valorat el tancament de l’espai, la relació amb el Jardí de les Hespèrides, l’equilibri entre les tres zones dedicades a l’horta i la viabilitat econòmica, entre altres. L’alcalde ha assenyalat que “el Jardí Trini Simó serà la memòria de l’ús que va tindre originàriament l’espai, ara dins de la ciutat i del solar dels jesuïtes, útil per al desenvolupament de la formació en agricultura urbana i atractiu per a habitants i visitants”. A més, ha afegit, “serà la memòria de la lluita veïnal d’esta ciutat ——la mobilització veïnal per preservar la Devesa i l’Albufera davant la construcció d’hotels o el Jardí del Túria, davant una autopista, en són exemples— gràcies a la qual València és ara una ciutat més amable, sostenible i saludable”. En eixe sentit, Ribó ha recordat que “este jardí portarà el nom de Trini Simó, una de les persones que més va lluitar perquè algun dia fora possible este nou pulmó verd de la ciutat”.

El màxim responsable municipal ha subratllat “estar orgullosos d’haver complit dins del termini previst tot els compromisos que havíem adquirit amb este concurs, un dels projectes més importants d’este govern”. “Bardissa”, del despatx d’arquitectura de Carmel Gradolí, ha estat la proposta guanyadora entre els huit candidatures presentades. També hi ha hagut dos accèssits: el treball “Huit séquies”, liderat per l’arquitecta Lola Doménech i premiat amb 5.000 euros, i “Miradhort”, dels arquitectes Juan Miguel del Rey i Carlos Campos, que ha rebut 3.000 euros. Entre els membres del jurat hi ha l’urbanista Carles Dolç; el director del Jardí Botànic, Jaume Güemes, i Maribel Llorente, hereva de la plataforma Salvem el Botànic.

Per la seua part, el vicealcalde Sergi Campillo ha detallat que s’ha valorat “molt positivament” la proposta guanyadora “Bardissa” per “la connexió que es fa dels eixos nord-sud i est-oest, les alineacions amb les vies confrontants, el tancament del jardí, la relació amb el Jardí de les Hespèrides i l’equilibri d’una proposta que uneix la resposta a les exigències del plec amb un programa d’usos i espais de gran interés i atractiu”. Així mateix, s’ha tingut en compte “l’equilibri entre els espais dedicats a l’horta amb una finalitat més didàctica, focalitzada en la investigació i l’exposició botànica viva amb els dedicats a espais públics estancials per a usos diversos i recorreguts per als visitants, tots ells en perfecta harmonia i conjunció”.  

Altre dels aspectes apreciats ha estat “el discurs botànic i mediambiental, el foment de la biodiversitat urbana, la viabilitat econòmica del projecte, la viabilitat del seu manteniment, i la gestió de l’aigua i de les sèquies dissenyades”. A més, s’ha considerat la integració del futur Jardí Trini Simó amb l’entorn del Jardí Botànic, Bé d’Interés Cultural (BIC) amb més de dos segles d’història, i els immobles declarats Bens de Rellevància Local (BRL) de l’Alqueria del Beat Gaspar i el col·legi de Sant Josep de la Companyia de Jesús.

“Bardissa”

L’equip multidisciplinari liderat per l’arquitecte Carmel Gradolí és l’autor de la proposta guanyadora del concurs d’idees. Segons Gradolí, “Bardissa” partix del document “Idees per a una oportunitat” que va fer la ciutadania en 1999, amb el plantejament que “acò no és solament un jardí, que és relativament xicotet, sinó una part important per a la reconnexió d’esta illa amb la infraestructura verda del riu, amb el Botànic, per unificar el conjunt d’elements patrimonials i a nivell de biodiversitat”. Per això, “es dona una alternativa que, més enllà dels límits d’estos terrenys, tracta d’articular tota la illa, convertint el carrer del Beat Gaspar Bono en un eix articulador”.

Lara Llop, arquitecta del despatx de Gradolí, ha explicat que “a nivell urbà, la proposta potencia el sistema Botànic-Jesuïtes com a element destacat de la façana Nord de la València històrica, recuperant la seua imatge tradicional”. D’altra banda, “a nivell de barri, es reforça l’estructura de la gran illa botànica que, als dos costats de l’eix del carrer del Beat Gaspar Bono, constituirà un conjunt de referència pel que fa a les ciències naturals”. Així, “un sistema de places que va des de la plaça de Sant Sebastià fins el Jardí del Túria articula internament eixe conjunt creant un recorregut entre tanques, element característic dels hortus conclusus històrics de València”. D’esta manera, “Bardissa respon a la connexió del sistema Botànic-Jesuïtes amb el Jardí del Túria i integra el conjunt de la placeta de Sant Miguel i Sant Sebastià mitjançant l’adequació de preferència per a vianants del carrer de Quart, una actuació que coincidix amb les conclusions del procés El Botànic es Mou”.

La tècnica ha puntualitzat que el projecte amplia i integra el Jardí de les Hespèrides, sense alterar-lo, i es configura com un nou jardí hortofructícola inspirat en la producció alimentària de l’horta, que incorpora els tres elements que la defineixen: els horts, els camins i les sèquies, a més d’altres, com ara les bardisses, les plantacions aromàtiques, les edificacions i les plantes útils que no són de conreu. El futur Jardí Trini Simó evocarà el paisatge de l’horta, facilitarà l’accessibilitat, fomentarà la biodiversitat, complementarà els horts didàctics del Jardí Botànic i disposarà d’espais per al descans i la reunió.