La Diputació reviu la memòria de les víctimes valencianes del nazisme
La Diputació de València, a través de l'àrea de Memòria Històrica, posa a la disposició de la ciutadania l'exposició ‘Les víctimes valencianes del Nazisme’. Una mostra inèdita de documents, fotografies i objectes dels 674 valencians i 3 valencianes que en el seu exili per la repressió franquista van haver d'enfrontar-se a les conseqüències del terror nazi. El règim dictatorial espanyol va convertir en apàtrides a tots aquells ciutadans que van quedar fora de les fronteres a l'inici de la Guerra Mundial i Hitler ho va aprofitar per a exterminar als republicans.
El 8% dels espanyols que van ser deportats a camps nazis provenien del territori valencià. D'aquests ciutadans, vinguts principalment de València i Castelló, van ser exterminats 400, gairebé un 60% del total i tan sols 252 persones van ser alliberades amb vida dels camps de Mauthausen, Buchenwald, Dachau o Ravensbrück. Els deportats i deportades valencianes van ser reconeguts a França pel seu compromís innegociable amb la democràcia europea. Va ser el país on majoritàriament es van instal·lar després de sortir dels camps nazis i alguns van rebre nombrosos reconeixements.
Si bé, totes les persones deportades van sofrir les penoses conseqüències de la reclusió, principalment malnutrició, malalties, vexacions i tortures, les dones es van enfrontar a una violència específica: prostitució, avortaments forçats, violència sexual i experimentació. A més, la maternitat va ser un factor clau en la diferenciació amb els seus companys ja que moltes d'aquestes dones van ser internades en els camps juntament amb els seus fills, la qual cosa les feia més vulnerables.
L'exposició, que pot visitar-se fins al 20 de maig, mostra també un dels trets que més destacaven en els reclusos valencians: la disciplina organitzativa. L'anarquista valencià César Orquín es va convertir en un dels personatges més importants de la història europea, ja que va organitzar un comando gràcies al qual es van salvar centenars de vides.
En la mostra, coordinada per Francisco Sanchis Moreno i comisariada per Amalia Rosado Orquín i Carles Senso, han col·laborat també organismes com la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament de Sueca, i el consolat de França a València i Castelló, entre altres. També han aportat materials i documents els familiars d'Alfonso Ortells, la família Guinot, la família Orquín, Aurora Granell, Palmira Gómez i Francisca Pérez Guirado.
