La Diputació mostra els secrets de la contracultura valenciana de la mà d’Abelardo Muñoz
El periodista i escriptor publica ‘Anomia. Rebeldes valencianos en 1970’ amb la Institució Alfons els Magnànim, una obra entre el retrat generacional i la carta al pare en la millor tradició kafkiana
Novetat en el fons bibliogràfic de la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València. Novetat bibliogràfica i també novetat biogràfica, ja que Abelardo Muñoz aprofundix en les seues memòries personals i polítiques, ampliant el magnífic volum que ja va vore la llum en 2018 de la mà del Magnànim. “Quan estiga criant malves m'agradaria que algunes de les coses que he escrit serviren per a reconstruir la memòria d'aquesta ciutat. Eixa seria per a mi la millor propina”. Estes paraules d'Abelardo Muñoz sobre la seua obra Chaflán (Alfons el Magnànim, 2018), podrien ser també vàlides per a este nou llibre Anomia. Rebeldes valencianos en 1970 que oferix una rememoració de la trajectòria vital d'Abelardo Muñoz a la València en el trànsit entre la dècada de 1960 i la de 1970.
Muñoz mostra els secrets del món de la contracultura seixantera i setantera valenciana centrant-se, especialment, en la seua polièdrica relació amb el poeta Eduardo Hervás (1950-1972), l'Obra Poètica del qual va publicar la IAM en 1994, i amb el cineasta aragonés Antonio Maenza (1948-1979). Autobiografia, ajust de comptes amb si mateix, retrat generacional, carta al pare en la millor tradició kafkiana, inmisericorde crònica de la transformació social i política patida per la societat valenciana en el tardo franquisme i la transició democràtica, esbós d'investigació periodística, “true crime”, tot això és Anomia, no sols una altra peça més del puzle literari que ha vingut armant l'autor en els seus anteriors títols, sinó un llibre que constituïx una part essencial del personal univers literari d'Abelardo Muñoz.
Abelardo Muñoz va nàixer a València en 1952. Escriptor i periodista. Va iniciar la seua carrera com a articulista en la cartellera Qué y Dónde, en 1978, i des de llavors no ha deixat de publicar columnes, articles i reportatges en premsa local i estatal: El País, La Vanguardia, Interviú, El Temps, Levante-EMV, entre altres mitjans. A més, ha sigut assidu col·laborador de la Cartelera Turia amb columnes literàries des dels anys huitanta del segle XX. Entre les seues obres destaquen Macabro (2011), Exilio atlántico (2018), Periodo especial (2019) i Chungas calles (2024). Amb la Institució Alfons el magnànim ha publicat Sorolla. Viajero a la luz (1999) i Chaflán (2018).
