Detectar forats negres que xoquen i arrugues en l'espai-temps gràcies a Einstein
Kip Thorne, Rainer Weiss i Barry Barish han estat els guardonats amb el Nobel de Física de 2017 per les seues contribucions en el camp de la detecció de les ones gravitacionals, imaginades per Einstein dintre de la seua teoria de la relativitat general. Sobre la revolució que aquest avanç suposarà en el món de l'astronomia dissertarà aquest dimarts, 21 de novembre, a les 19:00 hores, l'astrofísic José Antonio Font, en el marc del cicle Debats del Magnànim.
En l'acte que tindrà lloc al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) sota el títol "El premi Nobel de Física 2017: arrugues de l'espai-temps i esclats de llum", José Antonio Font –professor del Departament d'Astronomia i Astrofísica i de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València–, serà presentat per Vicent Martínez, catedràtic de l'esmentat departament i director de l'Institut de Ciències Fisiconaturals i de la Salut del Magnànim.
El 14 de setembre de 2015, l'observatori LIGO va detectar les ones gravitatòries produïdes en la col·lisió de dos forats negres d'origen estel·lar situats a 1.300 milions d'anys llum de distància,
GW150914. La històrica detecció va confirmar l'existència de la radiació gravitatòria, predita per Einstein en 1918, alhora que ens proporciona una nova forma d'observar l'univers. Els científics americans Rainer Weiss, Barry C. Barish, i Kip S. Thorne varen ser guardonats amb el Premi Nobel de Física 2017 per aquest assoliment.
A la primera observació li varen seguir tres deteccions addicionals, totes elles associades a col·lisions de forats negres, GW151226, GW170104 i GW170814. L'última d'aquestes, el 14 d'agost de 2017, va estar detectada conjuntament per LIGO i per l'interferòmetre europeu Virgo, la qual cosa va millorar significativament la localització de l'esdeveniment en el cel. Solament tres dies més tard, els detectors LIGO i Virgo varen aconseguir un altre enorme èxit en observar per primera vegada les ones gravitatòries produïdes en la col·lisió de dos estels de neutrons, GW170817.
En aquesta ocasió, les arrugues de l'espai-temps produïdes durant la col·lisió varen estar acompanyades d'esclats de llum al llarg de tot l'espectre electromagnètic, impulsant una campanya observacional sense precedents amb telescopis terrestres i espacials, i donant així començament a l'era de l'astronomia de Multi-Missatgers.
La conferència de Font plantejarà les implicacions d'aquests significatius descobriments que han culminat l'enorme llegat intel·lectual d'Einstein en el centenari de la formulació de la relativitat general.
José Antonio Font és professor titular de la Universitat de València, amb més de 20 anys d'experiència en simulacions numèriques amb superordenadors en el camp de l'Astrofísica Relativista, en les àrees de la Relativitat Numèrica i la modelització de fonts astrofísiques de radiació gravitatòria (estels de neutrons, forats negres, supernoves). Al llarg de la seua trajectòria ha publicat més d'un centenar d'articles. És l'investigador principal del Grup Virgo de la Universitat de València, a més de ser president de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat en el període 2009-2013 i, en l'actualitat, és el director del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
