Descriuen un mecanisme biològic que augmenta la resistència davant els paràsits intestinals
Un equip d'investigació del Departament de Parasitologia en col·laboració amb el Servei Central de Suport a la Investigació Experimental de la Universitat de València ha conclòs que la proteïna del sistema immunitari IL-25 aporta resistència davant els helmints o cucs paràsit intestinals, els quals afecten actualment més de mil milions de persones. L'estudi, publicat en les revistes Scientific Reports i Trends in Parasitology, revela, a més, que si no es rehabilita el teixit digestiu, la infecció pot ser crònica.
Els helmints intestinals tenen un impacte significatiu en la salut humana. La població infantil és la més afectada, especialment en els països en vies de desenvolupament. A més, la incidència i gravetat d'aquesta infecció ha augmentat considerablement a escala mundial els últims anys. Els helmints intestinals també causen importants pèrdues en la ramaderia pels importants costos del tractament. La infecció provoca en humans diarrea, vòmits i altres problemes digestius, anèmia, retard en el creixement i retard cognitiu, entre altres.
"La IL-25 és la proteïna que desencadena una resistència als helmints intestinals, per tant la seua absència o presència serà determinant perquè la malaltia puga esdevenir crònica o no", explica Rafael Toledo, professor titular del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València i membre del grup RICET (Red de Investigación Colaborativa en Enfermedades Tropicales). L'expert explica que aquests paràsits són capaços de bloquejar la formació de la proteïna IL-25, de manera que l'individu és més vulnerable a la malaltia i aquesta esdevé crònica.
La investigació del grup d'Immunoparasitologia, dirigit per Rafael Toledo, ha demostrat que la cura farmacològica de la infecció que implica una regeneració del teixit intestinal, comporta més producció de IL-25, la qual és segregada per les anomenades cèl·lules caveolades de l'intestí, i atorga a l'organisme major resistència al cuc.
Les interleucines (IL) són un grup de proteïnes del sistema immunitari que desenvolupen una funció de comunicació entre molècules perquè aquest sistema de defensa contra patògens siga més ràpid i eficaç. Hi ha dos tipus de resposta immunitària davant la malaltia: de susceptibilitat a la malaltia (tipus th1) i de resistència a aquesta (tipus th2).
L'experiment que ha donat lloc a les conclusions s'ha realitzat amb el paràsit intestinal Echinostoma caproni, el qual és extensament utilitzat com a model experimental per a investigar els factors que determinen la resistència a helmints intestinals i el desenvolupament d'infeccions cròniques. Aquest va ser extret del renyó i de la cavitat pericàrdica de caragols i va ser injectat en tres grups de ratolins (infectats, tractats i reinfectats). Al primer dels grups no se li va administrar cap fàrmac, i els dos restants varen ser tractats amb praziquantel (pzq). La restitució del teixit intestinals després del tractament va convertir en resistents a la reinfecció els ratolins de l'últim grup en un procés mediat per la IL-25.
Grup de recerca
El grup de recerca en Immunoparasitologia pertany al Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia i a RICET (Xarxa de Recerca Col·laborativa en Malalties Tropicals) i està format íntegrament per professors del màster Internacional en Malalties Parasitàries Tropicals de la UV. La principal línia d'investigació del grup és la resposta immunitària a paràsits intestinals i les seues conseqüències.
El treball ara publicat ha estat finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, el programa PROMETEU de la Conselleria d'Educació, la Red de Investigación Cooperativa en Enfermedades Tropicales (RICET), el IV Programa Nacional de R+D+I, la Subdirecció General de Xarxes i Centres d'Investigació Cooperativa i fons FEDER.
