Descobert un nou gènere fòssil d’eriçó, de 30 milions d’anys d’antiguitat, al jaciment mexicà de Santiago Yolomécatl
Un nou gènere d’eriçó fòssil es descriu per primera vegada en el sud de Mèxic
És el més gran d’Amèrica del Nord i un dels més antics trobats fins hui
També és la troballa més al sud d’un exemplar d’aquesta família en aquest continent, que va viure en un ambient tropical
Un grup d’investigació format pels paleontòlegs Vicente D. Crespo, de la Universitat de València (Grup d’Investigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic PVC-GIUV); Universidade Nova de Lisboa (Portugal); i Museu Valencià d’Història Natural, juntament amb Eduardo Jiménez-Hidalgo i Rosalía Guerrero-Arenas, de la Universidad del Mar (Oaxaca, Mèxic), han publicat en la revista ‘Historical Biology’ la descripció d’un nou eriçó trobat a Santiago de Yolomécatl, pertanyent a l’estat d’Oaxaca (Mèxic).
El fòssil es troba resguardat en la Colección Científica del Laboratorio de Paleobiología de la Universidad del Mar, la qual està registrada en la Direcció de Registre Públic de Monuments i Zones Arqueològics i Històrics de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH).
L’holotip, és a dir, el fòssil a partir del qual s’ha descrit el nou gènere i espècie, consta d’una mandíbula amb una premolar i un molar. Gràcies a les característiques que presenta, s’ha pogut observar que aquest nou eriçó seria més carnívor que la resta dels gèneres nord-americans, a més de ser de major grandària i tindre una morfologia primitiva, similar als dels seus avantpassats asiàtics, lloc on es va originar la família dels eriçons. A més, aquest és el registre més al sud i tropical d’aquesta família a Amèrica del Nord, fent la seua troballa encara més excepcional.
El nou gènere i espècie ha sigut ‘batejat’ amb el nom científic de Dzavui landeri, dedicat al déu Mixteca de la pluja i patró d’aquest poble, que és el que habitava en la zona on es va trobar el fòssil. D’altra banda, l’espècie està dedicada al paleontòleg d’origen estatunidenc Bruce Lander. Cal destacar que aquest nou eriçó és més pròxim familiarment als actuals gymnuros o rates lunars, del sud-est asiàtic, que es caracteritzen per no tindre pues, que als eriçons pròpiament dits. Aquesta subfamília va ser la dominant dins dels eriçons fins al Plistocé.
El jaciment de Santiago de Yolomécatl està datat gràcies a unes arenisques amb grans de zirconi trobades just damunt del jaciment, mitjançant isòtops d’Urani-Plom, en 30,6 +/- 0,77 milions d’anys, amb la qual cosa equivaldria a una edat Oligocè inferior. Dzavui va estar acompanyat d’altres mamífers com a rinoceronts, senglars tayasuidos, com els actuals pecaries i grans carnívors extints, com els amphycionidos, o vulgarment coneguts com a ossos-gossos.
Eduardo Jiménez-Hidalgo, Rosalía Guerrero-Arenas & Vicente D. Crespo (2022): First galericine erinaceid (Mammalia: Eulipotyphla) from the early Oligocene of tropical North America, Historical Biology, DOI: 10.1080/08912963.2022.2070018
