El 32% dels valencians atesos per Caritas durant la *COVID no havien demanat ajuda anteriorment.
Càritas València va atendre 11 528 famílies al llarg dels mesos de confinament amb motiu de l'estat d'alarma per la COVID-19, moltes de les quals, un 32 per cent d'elles, no havien sol·licitat ajuda amb anterioritat a la pandèmia. La dada de beneficiaris d'aquests mesos suposa un 23 per cent dels quals mostra la Memòria de 2019, per a tot l'any (49 523).
L'increment de persones es va deure, fonamentalment, a la pèrdua de l'ocupació per causa dels acomiadaments o els ERTES realitzats per les empreses o a la pèrdua de l'ocupació informal en moltes famílies. En aquest sentit, els perfils de persones acompanyades durant aquests mesos per les Càritas parroquials coincideixen amb els més habituals atesos en anys anteriors i amb els de major vulnerabilitat en la nostra Comunitat i són, famílies amb fills (reconeguda pel 76,9% de les parròquies); persones que han perdut la seua ocupació o s'han vist afectades per un ERTE (59,4%); persona estrangera en situació administrativa irregular (54,6%); dona sola amb fills (42,4%).
Al llarg d'aquests mesos, les Càritas parroquials han realitzat accions d'acompanyament, orientació i informació, que han dut a terme de manera telefònica o telemàtica; atenció a necessitats bàsiques, per mitjà del repartiment d'aliments i productes d'higiene bàsics, de vals de compra per a supermercats i hipermercats o targetes solidàries. A més, durant la pandèmia, moltes Càritas parroquials han incrementat l'habitual treball de coordinació amb les institucions públiques i privades del seu entorn (serveis socials, policia i protecció civil, altres entitats i ong) per a poder acompanyar millor a les famílies.
Així, les Càritas parroquials han invertit 431 653 només en aquests dos mesos, sumats als més de tres milions d'euros que van gastar l'any passat en l'atenció a les persones en situacions de major vulnerabilitat de la diòcesi. Aquests diners s'uneix als 883 990 euros que ha invertit Càritas Diocesana que s'han destinat, a més d'en el suport al treball de les Càritas parroquials, en el manteniment dels seus programes i projectes d'atenció a les persones.
Un total de 199 persones han passat la pandèmia en les 38 habitatges cedits per Càritas a famílies vulnerables, migrants i refugiats i persones en situació de sense llar. A més, 24 menors d'edat estaven allotjats en la Llar residencia Mare de Déu dels Desemparats i dels Innocents, que es va posar en marxa el mes de desembre de 2019 i onze persones en situació de sense llar en el Centre Sant Esteban, reobert per a l'ocasió amb el suport de l'Ajuntament de València.
Preocupacions i reptes
En la seua compareixença, el director de Càritas València, Ignacio *Grande ha mostrat la seua preocupació per les persones que ja integraven la denominada societat fràgil, «aqueixes famílies que requeriran molta atenció durant molt de temps degut a la seua situació prèvia i posterior a aquesta crisi sanitària; així com per la societat insegura: famílies que han passat de la vulnerabilitat a l'exclusió, la situació de la qual després de la pandèmia no ha fet sinó empitjorar, a causa de la inestabilitat que ja patien abans d'aquesta crisi».
Gran s'ha referit a la necessitat «de revincularnos com a societat i de caminar de manera conjunta entitats, Administracions i societat per a poder continuar garantint el dret d'accés als drets fonamentals com l'alimentació, l'habitatge i l'ocupació dignes que vertebren les vides de les persones i les famílies».
Entre els reptes destacats per l'entitat de cara a superar aquest període «que no ha afectat d'igual forma a totes les persones, a causa dels alts nivells de desigualtat que ja patíem», el director de Càritas València ha recordat «la urgència d'apostar per polítiques de protecció social i, de fomentar la creació d'espais de convivència i bon veïnatge que tixen xarxes de solidaritat».
