“He deixat tota la meua vida enrere i els homes s'han quedat a lluitar, tenim una por autèntica”

“Estem molt nerviosos, hem deixat tota la nostra vida a Ucraïna: el poble, la casa i fins i tot els homes, que s'han quedat lluitant. Això fa molta por”. Són els testimonis durs que elperiodic.com va poder recollir ahir a la nit a l'arribada a València de quaranta famílies ucraïneses que fugien de la guerra. És, sens dubte, la cara més dura i cruel del conflicte que ha fet que milers de famílies ho hagen perdut tot i que ara busquin asil als països de la Unió Europea.

En el cas de València, fa tan sols un dia, aquest dilluns 7 de març va arribar a València el primer autobús noliejat per l'ONG Junts per la Pau amb 44 persones i avui n'ha arribat un més amb 40 famílies. A més, s'espera que els propers dies arribin més refugiats a la ciutat, doncs aquest mateix matí han ixit dos autobusos des de la frontera d'Ucraïna i Polònia.

Una de les famílies d´acollida ens ha explicat que “Alona està amb nosaltres des dels 6 anys i ara en té 16, estem encantats de rebre-la, ha estat un moment molt emocionant i especial”. El pare d'acollida ha traslladat que els dies previs “han estat horribles i hem estat molt aclaparats, les notícies canviaven d'un dia per l'altre, a la zona que estava ella estava segura però ara mateix ja l'estan bombardejant”.

La jove, que ha arribat des d'un poble de Kíev, ha indicat que “el viatge ha estat calmat, comparat amb altres persones que no n'han tingut tanta, el bus que va ixir abans que nosaltres va estar parat 12 hores a la frontera amb Polònia”. Alona ha assenyalat que “només hem sentit explosions però al nostre poble no va afectar res”.

Alona ha mostrat la seua tristesa en pensar que “deixo els meus amics enrere sense saber què els pot passar, al meu poble, em preocupa molt”.

Verónica, de 20 anys, és una altra de les joves que ha arribat aquesta vesprada a València. Ella ens ha transmès que “aquí viu la meua germana i ella ha viscut tot des d'aquí i tenia molta por i estem molt nerviosos perquè ho hem deixat tot a Ucraïna, la casa, els homes s'han quedat allà i això fa molta por”.

“Em sentisc malament per deixar ma casa, per estar ara aquí tranquil·la i ells allà amb molta por, amagats als soterranis. Ningú esperava aquesta situació”.

Diu que “a les 6 del matí del 24 de febrer ens van despertar i ens van dir que estàvem en guerra i des d'aquí tot malament. Jo m'he vingut perquè venia la meua germana gran amb el seu nadó sinó m'hauria quedat allà, però sabia que ella no ixiria del país sense mi”.