Dansa València celebra l’amor a ritme de ‘zanfoña’ i guitarra en l’obra de Patricia Caballero ‘Ágape’
Alberto Velasco invoca l’emoció del folklore amb l’espectacle Mover montañas
Taiat Dansa convertix el monestir de Sant Miquel dels Reis en el castell de Barbablava en Judith
El festival Dansa València impulsat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) contínua este dijous 18 d’abril la programació de la seua 37 edició amb la posada de llarg per a dos nous espectacles, exemple de la creació contemporània espanyola més recent: Ágape, de Patricia Caballero, que es podrà veure al Teatre El Musical (TEM); i Mover montañas d’Alberto Velasco, al claustre del Centre Cultural La Nau.
En el primer, la que fora directora d’escena d’Israel Galván s’alia amb el guitarrista Raúl Cantizano per a celebrar un amor irresistible, entre el patètic i el miraculós, a ritme de percussió, zanfoña i guitarra al TEM.
Ágape vol portar a l’actualitat els cants sacres i profans peninsulars recollits en l’obra de l’escriptor Ramón Andrés. Especialment, el seu Diccionario de música, mitología, magia y religión i El mundo en el oído, que indaguen entorn de la vida i la mort, el material i l’immaterial, la por i l’amor, el banal i el sublime.
La música de l’espectacle és una creació original en una línia d’exploració antropològica, un profund estudi i integració de diferents tradicions musicals, jugades, deformades i portades al nostre present per part del guitarrista d’avantguarda Raúl Cantizano, explorador inclassificable dels límits de l’instrument i dels gèneres que ha treballat juntament amb el Niño de Elche, Rocío Márquez, Llorenç Barber i Juan Carlos Lérida, entre molts altres artistes; i el músic vascofrancés Beñat Achiary, cantant, músic i improvisador vocal.
D’altra banda, Alberto Velasco farà vibrar la tradició en Mover montañas de manera soterrada, però no com un rescat museístic, sinó a manera de composició lliure, gojosa i bella.
La peça és, en paraules del seu creador, “una crida a la consciència col·lectiva que, sense saber molt bé per què, s’emociona amb determinats sons, melodies, danses i rituals. Una invocació a l’emoció primera del que hui diem folklore”.
Una versió del conte Barbablava
Des de Catalunya visita La Mutant Núria Guiu, una habitual del festival. En esta ocasió, invoca records personals i coreografies icòniques de la cultura pop en Supermedium, un muntatge creat juntament amb la noruega Ingri Fiksdal.
En este muntatge revisen la història de la dansa a través dels cossos de nou ballarines que fan de mèdiums. Les bruixes o mèdiums han sigut sempre dones associades al marge de la societat, de manera que en l’obra s’especula sobre els coneixements que atresora el cos i les històries que ens travessen i es transmeten a altres cossos a través d’accions d’invocació, possessió i exorcisme de moviments.
Així mateix, Dansa València mostra el gran potencial del festival amb les companyies valencianes amb més recorregut professional, com Taiat Dansa que, del 18 al 21 d’abril, convertirà el monestir de Sant Miquel dels Reis en el castell de Barbablava en Judith.
La companyia de Meritxell Barberá i Inma García desplegarà més de 90 artistes femenines, entre ballarines, músiques i cantants, en les estances de l’edifici patrimonial per a revisitar el conte clàssic de Perrault des del punt de vista de la seua protagonista femenina.
