‘Las Danesas’ la nova producció de l’IVC arriba al Teatre Rialto

Del 7 al 30 d’octubre el Teatre Rialto de València presenta la nova producció de l’Institut Valencià de Cultura ‘Las Danesas’, espectacle amb autoria i direcció de Xavo Giménez.

‘Las Danesas’ és un text fruit del IV Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, que ara arriba a l’escenari de la mà del seu creador i interpretat per Verònica Andrés, Álvaro Báguena, Rosanna Espinós, Toni Misó i Marta Santandreu; l’escenografia és de Blanca Añón i la il·luminació, de Marc Gonzalo i Miquel Llop.

Després de l’exhibició en el Teatre Rialto, ‘Las Danesas’ inaugurarà la Mostra Espanyola d’Autors Contemporanis d’Alacant en el Teatre Arniches d’aquesta ciutat, i posteriorment anirà al Teatre Principal de Castelló.

El tema de la IV Ínsula era la veritat i la mentida, i Xavo va fer una proposta amb unes imatges que conformaven un diàleg entre eixe delicat binomi que conforma el que és vertader i el que és fals a les nostres vides.

‘Las Danesas’ és un velat homenatge a la seua família, un cant d’amor a una família que al voltant dels anys cinquanta i seixanta es dedicava al cultiu de flors i que, quan van expropiar els seus terrenys, marxà a viure al centre de la ciutat.

Els Valle, protagonistes d’aquesta història, també eren una família de flors, concretament especialitzada en les corones de flors per als morts, i també han hagut de mudar-se al centre de la ciutat. El seu negoci ha acabat perquè les flors de plàstic han substituït les flors naturals. De fet, són moltes les coses falses (també en aquesta família) que han substituït les verdaderes.

Però sols Florencia, la germana major, se n’adona, però s’ho calla, com s’ho calla tot des que un accident en la infantesa li va facilitar fingir ser muda.

Així, l’obra comença quan Florencia, als seixanta anys, decideix parlar i acaba quan efectivament parla. També és ella l’única, la major dels quatre germans, que sent els cruixits de la casa que amenaça a caure.

Els altres personatges són Narciso, Jacinto i Lis, noms de flor per a fills de pares que cultivaven flors, i Florencia, deessa romana de les flors. I la resta de personatges que interactuen amb ells, però no importen.

L’obra és una història de conquesta, la tranquil·la i silenciosa lluita d’una dona per fer-se un lloc, per més fantasiós i marginal que ens semble.