Cultura inicia una nova temporada de Filmoteca de València amb el cicle 'Berlanga i la comèdia'

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat, a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), inicia una nova temporada de la Filmoteca de València amb el cicle 'Berlanga i la comèdia'.

Dins de les activitats commemoratives de l'Any Berlanga impulsades per la Filmoteca de l'IVC, figura el cicle 'Berlanga i la comèdia', organitzat en col·laboració amb l'Aula de Cinema de la Universitat de València. El cicle no només recull pel·lícules de Berlanga, sinó també comèdies europees que li van servir d'inspiració o van ser dirigides per directors de la seua generació o per mestres del cinema admirats pel cineasta valencià.

El cicle s'ha programat aquest estiu en 'Nits de Cinema', del Centre Cultural La Nau, i després, en la Filmoteca d'Estiu. Ara culmina en la Filmoteca de València amb sis títols imprescindibles de la comèdia europea: 'Milagro en Milán' (1950), de Vittorio De Sica; 'Calabuch' (1956), de Luis García Berlanga; 'La kermesse heroica' (1935), de Jacques Feyder; 'Rufufú' (1958), de Mario Monicelli; 'Los apuros de un pequeño tren' (1953), de Charles Crichton, i 'Los inútiles' (1953), de Federico Fellini.

El cicle s'inicia a la Filmoteca de València el divendres 17 de setembre, a les 20.30 hores, amb la projecció de 'Milagro en Milán', de Vittorio De Sica. La pel·lícula també es podrà veure el dimarts 21 de setembre, a les 18 hores.

Comèdia emblemàtica del neorealisme italià, 'Milagro en Milán' va obtindre la Palma d'Or en el Festival de Cannes de 1951. Juntament amb 'Ladrón de bicicletas' (1948) i 'Umberto D.' (1952), forma part de la denominada trilogia neorealista de De Sica. Aquesta al·legoria fantàstica sobre la pobresa i la injustícia social té com a protagonista Totò, un bondadós orfe que viu en un míser barri de xaboles als afores de Milà. Quan en els terrenys on viu es descobreix petroli, Totò decideix enfrontar-se al poderós amo del sòl.

Connexió amb el neorealisme italià

El cinema de Berlanga està molt relacionat en els seus inicis amb el neorealisme italià, perquè els dos comparteixen aquesta combinació d'humor, amargor, tendresa i sàtira social. 'Calabuch' és un bon exemple.

A més de la seua vinculació amb l'ideari neorealista i de la seua lluminositat mediterrània, 'Calabuch' va ser una coproducció amb Itàlia, en el guió de la qual va participar l'italià Ennio Flaiano, guionista de diverses pel·lícules de Fellini. Juntament amb l'anglés Edmund Gween i Pepe Isbert, van encapçalar el repartiment els italians Franco Fabrizi i Valentina Cortese.

Amb un missatge clarament pacifista, 'Calabuch' conta les desventures d'un físic nuclear nord-americà que fuig del seu país per a no continuar col·laborant en la fabricació de bombes atòmiques. Fent-se passar per un vagabund indocumentat i ignorant, recala a Calabuch, un poble de la costa mediterrània. La pel·lícula també té una notable presència valenciana, perquè es va rodar a Peníscola entre abril i maig de 1956 amb la participació dels seus veïns com a actors i figurants.

'Calabuch' va tindre una calorosa acollida en el Festival de Venècia, on va obtindre el Gran Premi de l'Oficina Catòlica Internacional del Cinema. Berlanga va confessar que la seua intenció va ser fer una obra honrada, senzilla i cordial. Segons l'historiador Román Gubern, "és la primera pel·lícula antiatòmica del cinema espanyol que posa en dubte l'imperialisme americà". 'Calabuch' es projecta, en sessió única, el diumenge 19 de setembre, a les 18 hores.

El divendres 24 de setembre, a les 20 hores, la Filmoteca projecta el clàssic francés 'La kermesse heroica', de Jacques Feyder, que també es podrà veure el dimarts 28 de setembre, a les 18 hores.

Com va reconéixer Berlanga diverses vegades, 'La kermesse heroica' és la font d'inspiració de '¡Bienvenido, Mister Marshall!' (1953). Les dues narren la història de submissió d'un poble davant d'una potència estrangera. En el cas de la comèdia de Feyder, són els habitants de Flandes en el segle XVII els que pateixen el domini de les tropes espanyoles; en el de Berlanga, són els espanyols els que es desviuen per rebre la delegació del govern nord-americà.

Considerada com un dels grans clàssics de la comèdia italiana, 'Rufufú', de Mario Monicelli, es projecta el diumenge 26 de setembre, a les 18 hores, i el diumenge 3 d'octubre, a les 20 hores.

Protagonitzada per Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Renato Salvatori i Totò, conta la història d'un grup de lladregots que, aconsellats per un lladre ja retirat, decideix preparar un gran robatori a les oficines romanes del Mont de Pietat. La pel·lícula de Monicelli comparteix amb el cinema de Berlanga la seua visió amarga i grotesca de la realitat i el gust pels personatges caricaturescos.

Visió amarga de la realitat social

Aquesta mateixa visió amarga de la realitat social també apareix en 'Los inútiles', de Federico Fellini, que es projecta el divendres 1 d'octubre, a les 20 hores, i el diumenge 3 d'octubre, a les 18 hores.

Considerada per Martin Scorsese com la primera obra mestra de Fellini, la tercera pel·lícula del director italià narra les aventures de cinc joves que deambulen ociosos per Rímini, una avorrida ciutat balneari de províncies. Tots ells, paràsits de les seues famílies, demostren ser incapaços d'assumir responsabilitats.

El cicle també inclou la producció britànica 'Los apuros de un pequeño tren', de Charles Crichton, que es projecta el dijous 30 de setembre, a les 20 hores, i el dissabte 2 d'octubre, a les 18 hores.

Aquesta comèdia dels mítics estudis Ealing es va rodar el mateix any que '¡Bienvenido, Mister Marshall!' i comparteix amb el clàssic de Berlanga el protagonisme col·lectiu d'un poble que s'uneix per a aconseguir un objectiu comú: un xicotet poble anglés està a punt de perdre la seua estació de tren, però les autoritats i els habitants de la localitat inicien una campanya per a impedir-ho.