Criteris unificats, coordinació universitària i compromís institucional: claus per a l’accessibilitat universal
La Universitat de València ha acollit la XIV Trobada de la Xarxa de Serveis d’Atenció a Persones amb Discapacitat de les Universitats (SAPDU-CRUE), on més d’un centenar d’especialistes de 49 universitats espanyoles han reflexionat sobre els aspectes més urgents per a aconseguir la inclusió real i efectiva.
Durant dues jornades s’han abordat assumptes principals en el context actual, com l’adaptació de la IA per a l’accessibilitat digital; el marc legal per a l’avanç tècnic de la gestió de la discapacitat; les adaptacions de trastorns del neurodesenvolupament per al progrés professional de la població universitària; i l’actuació en els serveis d’atenció psicològica.
La reunió ha sigut organitzada per la Xarxa UNIDISVAL amb el patrocini de Fundación ONCE, Fundación UNIVERSIA i les cinc universitats públiques valencianes, i en 2026 prendrà el relleu la Universitat de les Illes Balears a Mallorca.
La Universitat de València ha sigut seu de la XIV Trobada de la Xarxa de Serveis d’Atenció a Persones amb Discapacitat de les Universitats (SAPDU) durant els dies 3 i 4 d’abril, reunint al Jardí Botànic UV més d’un centenar d’especialistes procedents de 49 universitats espanyoles per a analitzar i diagnosticar l’estat actual de l’atenció universitària a la discapacitat, així com actualitzar protocols i mesures, i introduir noves eines de millora de l’accessibilitat i la inclusió en igualtat d’oportunitats.
Per a això, s’ha establit un intens debat i reflexió sobre els temes més candents que concerneixen a un context en canvi continu i que exigeix adaptacions immediates.
Organitzat per la Xarxa UNIDISVAL que integren les cinc universitats públiques valencianes (Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat d’Alacant, Universitat Miguel Hernández d’Elx i Universitat Jaume I de Castelló) i amb el patrocini de Fundación ONCE i Fundación UNIVERSIA, la trobada anual SAPDU s’ha detingut en assumptes com ara l’ús de la Intel·ligència Artificial per a l’accessibilitat digital; l’anàlisi tècnica de l’entorn actual de la inclusió de persones amb discapacitat en l’educació superior i l’ocupació, a través de la normativa vigent i altres aspectes; les claus per a abordar el diagnòstic, el tractament i l’adaptació de trastorns del neurodesenvolupament (TEA, dislèxia i TDAH) des de l’educació primària i secundària fins a la universitat; o la importància i la urgència de millorar els serveis universitaris d’atenció psicològica.
La primera de les taules ha abordat la Intel·ligència Artificial aplicada als departaments d’atenció a la discapacitat, a càrrec dels tècnics responsables especialistes Javier Francés, de la Fundació General de la Universitat de València, i José Luis Ortego, de la Universitat de les Illes Balears, presentats per la vicerectora d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat de la Universitat Politècnica de València, Salomé Cuesta.
Un dels principals objectius era mostrar la IA com una eina eficaç i necessària en termes d’accessibilitat digital en tant que ofereix “oportunitats significatives” que, per extensió, permeten la personalització de serveis en els departaments de discapacitat.
I com ocorre això? D’acord amb Francés i Ortego, la IA millora l’accessibilitat en continguts acadèmics i documents, i permet l’assistència a estudiants amb discapacitat visual en la lectura de documents no accessibles, l’automatització de tasques repetitives (respondre correus, redactar informes, generar enquestes…), la traducció i adaptació de materials, o l’anàlisi predictiva, afavorint així la personalització de l’atenció a les persones amb discapacitat.
Segons han sostingut els experts, “és fonamental triar eines que s’adapten millor a les necessitats d’accessibilitat, sent ChatGPT i Gemini les més recomanades” i, per tant, “la formació en IA és clau per als professionals del sector, permetent-los avaluar i supervisar solucions tecnològiques amb un enfocament inclusiu”.
Diversitat funcional i discapacitat a Espanya
D’altra banda i tenint en compte el context educatiu de la trobada, han intervingut en una taula especialitzada, moderada pel vicerector d’Estudiants i Ocupació de la Universitat d’Alacant, Raúl Ruiz, Isabel Martínez Lozano, directora de Programes amb Universitats i Promoció del Talent Jove de Fundación ONCE, i Beatriz Arribas, directora de Fundación UNIVERSIA.
Ambdues han desenvolupat un diagnòstic de la diversitat funcional i la discapacitat a Espanya, una situació que afecta a 966.000 estudiants del sistema preuniversitari. Isabel Martínez Lozano ha considerat que “l’educació és l’element més empoderant i integrador” en el camí cap a la inclusió i, per això, defineix la LOSU com “un marc normatiu que ajuda a dibuixar un nou model universitari amb palanques de canvi per a la inclusió: drets i oportunitats per a tothom”.
Ha subratllat que la LOSU obliga totes les universitats, públiques i privades, a treballar per la inclusió, reservant i mantenint les mesures positives per a garantir l’accessibilitat en tots els programes universitaris; contempla l’article 37 d’equitat i no discriminació, que inclou que totes les estructures curriculars resulten inclusives i accessibles; arreplega la definició dels serveis d’atenció a la discapacitat; i presenta un “desafiament” en l’article 65 de promoció de l’equitat entre el personal docent i investigador, podent exercir activitats acadèmiques les persones amb discapacitat.
Martínez Lozano ha destacat l’avanç del treball d’integració, ja que a Espanya els i les estudiantes amb discapacitat ja suposen el 2,6% del total de l’estudiantat (presencial i a distància), així com el repte que “no es quede ningú pel camí”, ja que del prop de milió d’estudiants de primària i secundària només són 22.000 els que arriben a la universitat.
D’altra banda, s’ha referit a l’estudi sobre ‘La inclusió de les persones amb discapacitat en el sistema universitari espanyol’, els resultats del qual llancen “llums i ombres” sobre aquesta situació: falta de recursos, un problema de formació i actitud, i saturació en els serveis d’atenció. No obstant això, sobreïxen com a desafiaments la participació -per a continuar desenvolupant la igualtat amb un sentit holístic-, el reconeixement de l’ANECA i l’eliminació de prejudicis -s’han superat barreres ideològiques, però persisteixen obstacles estructurals.
Beatriz Arribas ha assenyalat el treball de Fundación UNIVERSIA per la igualtat efectiva a través de tres eixos d’actuació: educació, mitjançant beques i programes de suport econòmic; impuls de l’ocupació de qualitat amb formació en competències digitals o mentoria; i entorns accessibles a través d’estudis sobre inclusió i projectes d’accessibilitat, com sóbn Llengua de Signes amb IA o Change Dyslexia.
Són objectius per a UNIVERSIA superar l’estancament en la progressió professional de persones amb discapacitat, millorar les oportunitats d’ocupació amb fires i esdeveniments específics, i impulsar accions de mentoria i coaching per a facilitar la inclusió en el mercat laboral.
El debat ha finalitzat reconeixent els programes d’ocupació com a essencials, si bé suposa “un repte” que les persones amb discapacitat no sols accedisquen a aquest, sinó que puguen progressar en ell professionalment. Com? Desenvolupant carreres sostenibles a llarg termini durant l’etapa universitària.
Claus del progrés en trastorns del neurodesenvolupament
La tercera taula, moderada per la directora d’UVdiscapacitat, Celeste Asensi, ha convocat experts, tots ells psicòlegs, en trastorns del neurodesenvolupament: Manuel Martín, de la Fundació Mira’m, especialista en TEA (Trastorn de l’Espectre Autista); Javier Roca, professor doctor en Psicologia de la Universitat de València i expert en dificultats específiques de l’aprenentatge (Trastorn en Lectoescriptura); i Amanda Meliá, psicòloga i científica, directora d’Estudio de Conducta, experta en TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).
La discussió ha girat entorn de quatre aspectes clarament diferenciats: un primer, el diagnòstic i l’avaluació d’aquesta mena de trastorns; un segon, els desafiaments en l’educació universitària; un tercer, sobre les adaptacions que requereixen les universitats per a atendre les necessitats del TEA, TDAH i la dislèxia; i en quart lloc, les competències universitàries.
Si bé és cert que tant cada tipus de trastorn com cada persona exigeixen una atenció particular i molt específica, tant els components de la taula, que han realitzat una radiografia de les realitats que tracten diàriament, com l’auditori han coincidit a concloure que les claus en el progrés de l’atenció als trastorns del neurodesenvolupament passen per “millorar la coordinació institucional” que facilite la gestió i la presa de decisions; “definir criteris clars per als diagnòstics” per un principi d’equitat; i “adaptar els entorns universitaris” per a garantir la igualtat d’oportunitats sense comprometre l’exigència acadèmica.
En aquest punt, experts i tècnics han estat d’acord a revisar la ‘Guia de bones pràctiques per a la transició, l’accés i l’acolliment de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NEAE) en els estudis universitaris’ (Guia SAPDU de la CRUE: https://www.crue.org/wp-content/uploads/2021/05/gui%CC%81A-SAPDU_DIGITAL.pdf), un document tècnic per a la transició de l’alumnat amb discapacitat i NEAE des de l’ensenyament obligatori i batxillerat cap a la universitat, els recursos que es poden trobar en eixe trajecte i alguns consells sobre com afrontar la nova etapa, publicada l’any 2017 amb la participació de la Xarxa SAPDU, Fundación ONCE i CRUE.
Atenció psicològica universitària
La quarta i última taula, a càrrec del president de l’Associació Espanyola de Serveis Psicològics i Psicopedagògics Universitaris (AESPPU), Miguel Ángel Rando, s’ha centrat en l’atenció psicològica universitària, un aspecte que exigeix cert nivell d’interés tenint en compte quina és la situació de la salut mental en aquests moments a Espanya. Rando ha afirmat que el 25% de la població “patirà al llarg de la seua vida un trastorn mental, principalment d’ansietat o depressiu”, basant-se en els trastorns més freqüents, com l’ansietat crònica (que presenta el 6,7% dels adults), la depressió (que refereix el 6,7%, mentre que el 17% de la població assegura patir-la) i la deterioració cognitiva (present en el 31,3% de les persones majors de 65 anys).
D’acord amb l’última enquesta de diagnòstic de la salut mental de l’estudiantat universitari a Espanya (2022-23), un de cada dos estudiants assegurava presentar símptomes depressius i d’ansietat moderada o greu, mentre que al 17% se li havia prescrit tranquil·litzants i ansiolítics.
En el seu rang d’edat, entre 18 i 23 anys, els estudiants i les estudiantes experimenten desafiaments, com la definició de la identitat pròpia mentre s’incorporen al món adult, canvien de domicili, mantenen les seues primeres relacions íntimes amb els problemes que poden comportar, comencen a moure’s pel món amb autonomia i pateixen una important pressió per les exigències de l’excel·lència acadèmica.
Tot això evidencia una evolució necessària de l’atenció psicològica universitària des que es va iniciar en 1985 com a espai de pràctiques clíniques fins a esdevindre un servei “essencial” per a la comunitat universitària en el present. L’AESPPU, que es va constituir el 2009, reconeix que la salut mental de l’estudiantat universitari és “preocupant” i que es relaciona fonamentalment amb la pressió acadèmica, els canvis vitals i una educació emocional insuficient en un context social canviant.
Miguel Ángel Rando ha conclòs, finalment, que, malgrat les tasques de contenció dels serveis universitaris, l’atenció psicològica no és suficient en tant que aquests serveis no poden oferir teràpia clínica integral, una cosa que exigeix més recursos, una formació específica del professorat i del personal tècnic, així com protocols d’actuació unificats i que en l’actualitat no existeixen. Altres claus per a una resposta eficaç és la intervenció entre iguals i la coordinació entre serveis, i gestionar de manera adequada la incorporació d’estudiants amb trastorns mentals greus a l’entorn universitari.
La XIV Trobada SAPDU, que ha tingut lloc en el marc del 525 aniversari de la Universitat de València, s’ha clausurat amb la presència de la rectora Maria Vicenta Mestre, qui ha valorat aquesta reunió en el camí cap a la construcció “d’universitats més inclusives, igualitàries i justes” perquè “el més important som les persones”; i ha recordat el lideratge de la Universitat en atenció a la discapacitat en acollir més d’un miler d'estudiants presencials cada any, a més de ser pionera en el servei a professorat, personal investigador i tècnic, sent exemple, matriu, per a altres institucions acadèmiques espanyoles.
No obstant això, la rectora ha insistit en la necessitat de la implicació en aquesta matèria de les polítiques públiques a través dels governs en tots els estaments (municipal, autonòmic i estatal), perquè la igualtat d’oportunitats “no és un favor, és un dret de totes la ciutadanes i tots els ciutadans”.
La rectora Maria Vicenta Mestre ha estat acompanyada pel vicerector d’Estudiants de la Universitat de Gran Canàries, president de la Xarxa SAPDU i coordinador del grup de treball de la sectorial Diversitat i Discapacitat de la CRUE, Assumptes Estudiantils, David Sánchez, i Isabel Martínez Lozano, de Fundación ONCE.
Organitzat pels Serveis Universitaris de Suport a Persones amb Discapacitat de les Universitats Valencianes (Xarxa UNIDISVAL), amb el patrocini de Fundación ONCE, Fundación UNIVERSIA i les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana: la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Universitat Jaume I de Castelló; la XIV Trobada SAPDU s’ha produït en 2025 a València després de la suspensió en la data prevista inicialment el passat mes de novembre a conseqüència de la tràgica dana que va assolar el territori.
Ara, pren el relleu la Universitat de les Illes Balears, amb seu a Mallorca, de la XV Trobada que se celebrarà en juny de 2026.
