Creen un dispositiu que redueix a la meitat el temps per a desfer pedres del renyó
Lithovortex, desenvolupat per l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M, CSIC- UPV), és un dispositiu portàtil, de baix cost i no invasiu, gràcies a l'aplicació d'ultrasons
El prototip ha estat generat juntament amb l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe de València i l'Institut de Biomecànica de València
Un equip de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un nou dispositiu, en fase de prototip, per a desfer litiasi (càlculs o pedres) del renyó. Segons les proves realitzades fins al moment, la seua aplicació redueix a la meitat el temps necessari per a desfer una pedra.
Lithovortex ha estat generat per l'I3M, juntament amb el Grup NITIUV de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) de València i l'Institut de Biomecànica de València (IBV), i es tracta d'un dispositiu portàtil i de baix cost que és capaç de destruir les pedres de forma no invasiva. Això és possible gràcies a l'aplicació d'ultrasons, ja que transmet les ones des de l'exterior per a focalitzar-les a l'interior de l'organisme, sobre el càlcul.
Ademés, les dimensions i la portabilitat d'aquest dispositiu permetrien convertir el tractament dels càlculs renals en un procediment de consulta externa sense necessitat d'un equipament accessori de grans dimensions, com succeeix actualment.
Un ‘pessic’ microscòpic en la pedra
Segons explica Noé Jiménez, investigador de l'I3M (CSIC-UPV), “Lithovortex actua basant-se en un nou tipus d'ona acústica, que són els feixos de vòrtex. Podríem fer una analogia amb un remolí de so, on l'ona s'enrosca i gira sobre si mateixa quan es focalitza sobre la pedra. Aquests feixos són capaços de produir esforços de cisalla en els càlculs renals d'una manera més eficient que un feix convencional. És com si feren un pessic microscòpic a l'interior de la pedra; i eixe pessic fa que la pedra es fragmente en trossos molt fins, desfent-se en arena que finalment s'expulsa per la uretra”.
El dispositiu incorpora un capçal terapèutic de vòrtexs acústics d'alta intensitat, muntat en un braç robòtic automatitzat, i un sistema d'imatge per a guiar el tractament. “L'avantatge d'usar aquest tipus de feixos és que, com són tan eficients, permeten reduir l'amplitud de l'ona a la meitat, i amb això disminueix també la probabilitat de produir lesions i dolor en els teixits sans”, afig César David Vera Donoso, del Servei d'Urologia de l'Hospital La Fe i responsable del Nucli d'investigació translacional integrat Urològic de València (NITIUV) de l'IIS La Fe de València que ha realitzat l'estudi inicial.
L'aplicació principal és la fragmentació de càlculs del renyó, però d'igual manera que fragmenta aquestes pedres, podria fragmentar altres calcificacions importants com, per exemple, la calcificació de la vàlvula aòrtica.
Fins a la data, l'equip de l'I3M (CSIC-UPV) ha fabricat i validat el dispositiu amb càlculs artificials. En col·laboració amb la Unitat de Litotrícia de l'Hospital La Fe de València el prototip s'ha validat ex vivo amb càlculs reals, i l'any que ve es validarà en un model animal.
Premiat
El desenvolupament d'aquest dispositiu ha estat possible gràcies a un projecte de Valorització de l'Agència Valenciana de la Innovació. A més, Lithovortex va ser guardonat en la XXXIV Reunió Nacional dels Grups de Litiasis i d'Endourologia, Laparoscòpia i Robòtica, on el treball presentat per Álvaro José Bevià Romero, resident del Servei d'Urologia de l'Hospital La Fe va rebre el Premi Gabriel Valdivia a la Innovació Tecnològica o Tècnica Quirúrgica.
