La Fe crea un comité multidisciplinari per a individualitzar el tractament a les persones majors amb càncer urològic

Cada vegada són més els pacients de 70 o més anys diagnosticats de càncer i, per a donar resposta a este repte, La Fe ha creat un grup de treball en el qual professionals d’Oncologia, Geriatria, Hospitalització a Domicili, Urologia i Radioteràpia treballen de manera coordinada per a maximitzar el benestar de cada pacient oncològic d’edat avançada. S’ha atés ja un centenar i els resultats són positius.

La xifra de persones ancianes amb càncer tendix a l’alça perquè l’edat és un factor de risc en la patologia oncològica i perquè la taxa de supervivència va en augment gràcies als avanços en Oncologia Mèdica. En concret, cada vegada hi ha més pacients que superen la seua neoplàsia i envellixen, o que es fan majors amb la seua malaltia tumoral gràcies a l’augment de l’eficàcia terapèutica i a tractaments dirigits o nous com la immunoteràpia, són els anomenats llargs supervivents.

El subdirector mèdic de l’hospital, Vicente Campos, ha afirmat que La Fe aborda “este desafiament de manera multidimensional, ja que es busca tractar cada cas des de tots els punts de vista”. “És a dir, es valora el grau de funcionalitat del pacient, si té altres malalties, si està polimedicat, el seu estat anímic i cognitiu i la seua situació sociofamiliar. A més, en tot moment, s’incorporen les seues voluntats i desitjos”, ha afegit.

L’experiència pilot de valoració oncogeriàtrica ha arrancat en el camp de la urologia, i la lidera la cap de secció d’Oncologia Mèdica, Regina Gironés, juntament amb la geriatra Silvia Forcano, i la farmacèutica Ana Padilla, entre altres professionals.

L’equip, integrat per personal facultatiu i d’infermeria, es desplaça al domicili del pacient per a completar la seua història clínica amb informació de primera mà sobre amb qui viu, exposició a riscos, per exemple, de caiguda, o presa de la medicació. “D’esta manera, les dades objectives sobre sarcopènia (pèrdua de massa muscular) i fragilitat o dependència s’analitzen en el context real de la persona per a individualitzar al màxim el seu tractament oncològic”, ha explicat Regina Gironés.

La valoració oncogeriàtrica dels primers 100 pacients ha evitat cirurgies majors de pròstata i bufeta en el 62 % dels pacients, suprimit o adaptat el 44 % de les quimioteràpies proposades, reduït el 27 % de les radioteràpies i desaconsellat la prescripció d’hormonoteràpia antiandrogènica en el 68 % dels casos.

A més, en el 75 % dels casos s’ha indicat preparació física i psicològica prèvia al tractament oncològic per a optimitzar-lo i reduir possibles efectes secundaris, per a la millora dels resultats oncoespecífics i reducció de la toxicitat; i en el 25 % restant s’han identificat necessitats d’abordatge pal·liatiu. Gironés ha assenyalat que “amb estos ajustos, s’ha buscat aconseguir un equilibri entre la teràpia contra el càncer i el benestar màxim de la persona, o el que és el mateix, tractar la seua malaltia d’una manera eficient però que no agreuge el seu grau de dependència”.

Desprescripció i cribratge prostàtic

Amb este mateix objectiu, la valoració oncogeriàtrica posada en marxa de forma pilot en La Fe preveu també la desprescripció farmacològica. En paraules de la doctora Padilla, es tracta de “revisar i reduir la quantitat de medicaments que un pacient major pren, especialment aquells que poden ser inapropiats, innecessaris o potencialment nocius pels seus efectes secundaris o interaccions”.

Estos primers resultats publicats per l’equip de valoració oncogeriàtrica de La Fe s’han presentat en les VII Jornades Nacionals d’Oncogeriatria, que s’han celebrat a l’hospital.

A més, s’han revisat controvèrsies en relació, per exemple, amb el cribratge del càncer de pròstata a partir dels 70 anys. En este sentit, el metge del servici d’Urologia de La Fe, Manuel Martínez, ha emfatitzat la necessitat d’un enfocament personalitzat per a evitar el sobrediagnòstic i sobretractament en alguns pacients.

Per a fer-ho, La Fe té un protocol propi que avalua per edat els rangs de PSA (indicador de la patologia) i la necessitat de valorar per Geriatria de l’expectativa de vida de la població major per a adequar els recursos terapèutics.