El Consorci de Museus reivindica en el Museu de Belles Arts l'obra de Josep Capuz com a precursor de la renovació escultòrica

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana reivindica, en el Museu de Belles Arts de València, l'obra de l'escultor valencià Josep Capuz com a protagonista de la renovació escultòrica a Espanya.

El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont i el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel acompanyats per la comissària de la mostra, Helena de las Heras, han presentat aquest matí l'exposició ‘Josep Capuz. Escultor del classicisme modern’ que s'exhibeix en el Museu fins al 12 de setembre.

A la presentació ha assistit la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i alguns membres de la família de Josep Capuz, entre ells les seues netes, Ana i Gloria Capuz Camacho, que han prestat un gran nombre de peces per a l'exposició.

Segons el director del Consorci de Museus “aquesta exposició contribueix a completar un capítol en la història de l'escultura valenciana amb l'obra de Josep Capuz i posar al servei de la ciutadania nombroses peces que han sigut restaurades per a l'ocasió”. Pérez Pont ha incidit en “el treball de col·laboració que es desenvolupa des del Consorci de Museus al costat dels tres museus de Belles arts de València, Castelló i Alacant per a la investigació, producció i divulgació d'exposicions d'autors valencians de segles passats” i ha recordat que “fa uns anys vam poder veure l'obra dels escultors Adsuara, Vicent i Peresejo, investigació que ara continuem amb l'obra de Josep Capuz”.

Per la seua part el director del Museu de Belles Arts de València ha destacat “la col·laboració del Museu amb el Consorci de Museus fruit de la qual s'ha pogut organitzar aquesta exposició que recupera importants peces de Capuz presents en el Museu” i ha assenyalat que “el públic tindrà l'oportunitat de visitar aquesta exposició situada al costat de la Galeria Mariano Benlliure el que permetrà gaudir d'una experiència dual de dues maneres d'entendre l'escultura del segle XX”.

L'escultor Josep Capuz Mamano (València, 1884 – Madrid, 1964) va ser precursor de la renovació de l'escultura realista de la seua època a València, i protagonista, al costat del català Josep Clará i el palentí Victorio Macho, de la renovació escultòrica a Espanya.

Per a Helena de las Heras “si a la fi del segle XIX la pintura espanyola va tindre el seu moment d'esplendor, durant les primeres dècades del segle XX va ser l'escultura la que va adquirir major importància. En aquest sentit, es feia necessari revisitar l'artista Josep Capuz per a mantindre viu el seu llegat. La seua obra representa una nova i ferma baula en la reconeguda i històrica escola escultòrica valenciana i una fita en l'escultura espanyola de l'època”.

L'exposició reuneix prop de 40 escultures, altres tantes fotografies i 16 dibuixos que repassen les diverses tècniques i temàtiques en l'obra de Capuz, que va treballar en diferents materials com a marbre o fusta, on va practicar la talla directa, a més de terracota, algeps, bronze.

L'exposició inclou un gran nombre d'obra de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València, i de l'Ajuntament de València, també depositades en el Museu de Belles Arts, a més del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, moltes restaurades pel Consorci de Museus, amb motiu de l'exposició.

Josep Capuz rebia encàrrecs d'institucions de tota Espanya. Així, a més de les obres de la col·lecció particular de la família, hi ha peces, dibuixos i fotografies procedents del Museu Sorolla, del Museu de Belles arts de Jaén, de les fundacions Bancaixa i Capa, del Cercle de Belles Arts de Madrid, de la Confraria Marraja de Cartagena, entre altres entitats, a més de nombrosa documentació de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.

Al començament del segle XX dues tendències coexisteixen en l'escultura europea. D'una banda, la renovació de la tradició figurativa en formes d'expressió i contingut que s'allunyen del model acadèmic i del realisme. Per un altra, una tendència rupturista amb els cànons de representació que es traduirà en la sèrie de -ismos coneguts com a avantguardes històriques.

La comissària ha explicat que Capuz “s'adscriu al corrent europeu del classicisme modern, el nou ideal figuratiu sorgit com a reacció davant el realisme naturalista imperant en l'escena artística, en la seua obra conflueix el noucentisme català i el nou realisme castellà”.

El recorregut expositiu segueix una línia cronològica i temàtica des de la seua etapa de formació a València, Madrid i Roma, on va fer els seus primers treballs; el seu retorn a Espanya on destaquen ací els retrats de Joaquim Sorolla i la seua filla, Helena Sorolla, a més s'inclouen dues pintures, dos retrats de Josep Capuz, un realitzat pel seu amic Sorolla i un altre del pintor Josep Nogué Massó.

Continua l'exposició amb la seua etapa d'exposicions i associacions d'artistes; el binomi escultura-arquitectura, Capuz va participar al costat d’Adsuara en la façana del Cercle de Belles arts de Madrid; escultura monumental; escultura religiosa de la qual s'exhibeix un grup imaginari procedent de la Confraria Marraja de Cartagena, segons la comissària de gran rellevància. Finalitza l'exposició amb algunes peces de lliure creació dels seus últims anys.

Helena de las Heras ha destacat així mateix la importància de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València per al reconeixement de l'obra de Capuz amb dues importants restauracions com ‘Diana caçadora’ (1910) o el Bust de Pepino Benlliure les quals es trobaven emmagatzemades i podran gaudir-se des d'aquest moment. De la seua relació amb el pintor Joaquim Sorolla, De las Heras ha destacat que Capuz dissenya el segell del Museu Sorolla amb el retrat de la seua dona Clotilde García del Castillo i el seu fill Joaquim.

Per a la comissària aquesta exposició salda un deute amb l'artista, ja que “el reconeixement del mèrit artístic de Josep Capuz per part dels seus contemporanis va traspassar les nostres fronteres”.