Nou Consorci de la Marina: més local i amb nous usos i serveis

El Consorci de la Marina es tornarà a constituir de nou per acollir l’Ajuntament, la Generalitat i l’Autoritat Portuària de València. El pagament del deute de l’entitat deixa el Ministeri d’Hisenda fora del consorci i obliga a reestructurar l’entitat. Així ho ha confirmat l’alcalde, Joan Ribó que, en companyia del director general, Vicent Llorens, s’ha reunit amb les empreses d’innovació instal·lades a la Marina. L’alcalde ha afirmat que la nova entitat “tindrà les mateixes funcions que el consorci però serà molt més àgil perquè ja no depén de cap ministeri estatal i, per tant, es podrà decidir tot des de València”. Ribó també ha avançat els usos de l’edifici del Varador, que es troba en procés de rehabilitació, i ha destacat “la part museística dedicada a la mar, així com una part destinada a la formació professional nàutica”.

“La trobada de hui”, ha incidit l’alcalde, serveix per a “continuar mantenint la relació fluida amb les empreses innovadores com un dels estendards de la Marina de València. Posem damunt la taula els instruments necessaris perquè este espai continue sent referència de hub innovador i tecnològic a la nostra ciutat”. Així, segons ha dit Joan Ribó, “l’Ajuntament valora l’activitat que duen a terme les empreses innovadores i ho reconeix apostant per una administració àgil i dinàmica que impulse les seues possibilitats, els ajude a consolidar-se i facilite la seua projecció exterior”. A la reunió amb l’alcalde i el director general del Consorci, Vicent Llorens, hi han estat presents membres de l’Associació Valenciana d’Startups, responsables del centre empresarial Biohub i de les empreses i entitats Sesame, Innsomnia i Zeus, entre d’altres.

L’alcalde ha avançat que “el deute de la Marina podem dir que està pràcticament liquidat; només queda per pagar una pòlissa, que havíem d’assumir entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d’Hisenda”. La quantitat general d’eixe pagament és de 60 milions d’euros, dels quals l’Estat ha d’abonar-ne 24; la Generalitat altres 24 més i l’Ajuntament, 12. L’alcalde ha anunciat que “el Ministeri d’Hisenda ja ha habilitat els seus 24 milions. Nosaltres, en este mes de juliol, amb la modificació pressupostària, n’habilitem sis per pagar la nostra part en dos anualitats i també ho ha de fer la Generalitat”.

Per este motiu, segons l’alcalde, “en acabar el deute, el Ministeri d’Hisenda, com a tal Ministeri, perd la competència d'estar en el consorci i, per tant, este consorci s’ha de reorganitzar. Anem a establir un nou consorci, o una nova entitat pública de gestió amb la Generalitat, l’Ajuntament i, molt probablement, l’Autoritat Portuària de València. I esta serà la nova entitat. Tindria les mateixes funcions que el Consorci però seria molt més àgil perquè no depèn de cap ministeri estatal, estaria tot a València i això la faria més àgil. Quan depens de tres administracions, la lentitud és molt major que si depens de dos administracions o si només en depens d’una”.

Els usos del Varador

L’alcalde ha anunciat que l’ús públic del Varador, una vegada finalitzada la seua rehabilitació, serà allotjar estudis de formació professional lligats a la nàutica i una part important del contingut global del Museu de la Mar. En este sentit, Ribó ha manifestat que “el Varador té una planta baixa, que s’ha rehabilitat, i està plenament disponible per a albergar elements propis d’este museu que dediquem a la mar. En estos moments, de fet, s’està rehabilitant la rampa d’accés. La funció del Varador serà també l’exposició pública, i vull destacar-ho davant algunes apreciacions errònies de les últimes setmanes. Més concretament, Ribó ha precisat que “el Varador té dos pisos i estem estudiant dedicar-lo també a la Formació Professional nàutica, de manera que fem de la mar el leit-motiv de l’edifici, i perquè en estos moments és un sector que té molta potencialitat en esta ciutat”.

Els usos dels coberts

Sobre l’ús final dels coberts portuaris, el director general de la Marina, Vicent Llorens, ha reafirmat que “estaran destinats a l’economia de la innovació, el coneixement, la creativitat i la cultura. Estem licitant la segona fase, que són les instal·lacions i la decoració ornamental. I alhora estem estudiant la modalitat d’implantació per acollir tot este sector d’activitat”.