El Consell Agrari impulsa la protecció de les fites històriques valencianes

El regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon, i la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, han presentat, juntament amb membres de la Càtedra L'Horta de València Territori Metropolità, de la Universitat de València, el “Estudi, anàlisi i guia per a la protecció de les fites enrajolades de l'Horta de València”, un treball impulsat pel Consell Agrari de València.

Les fites enrajolades són peces de 50 centímetres de pedra calcària del terreny marcades amb l'escut de la ciutat de València –les quatre barres emmarcades en un rombe- que durant segles van servir per a marcar l'amplària dels camins reials –per on entraven els productes que arribaven al Cap i Casal-, així com les filloles o assegadors –per on passaven els ramats. “Estes peces servien per a marcar l'amplària dels camins i evitar així que els llauradors envaïren l'espai públic”, ha explicat Manel Alemany, un dels autors de l'estudi, realitzat per la Universitat de València per encàrrec del Consell Agrari de València i la Regidoria d'Agricultura.

La investigació ha sigut dirigida per Enric Guinot i Joan Carles Membrado, mentre que Carles Verdeguer, junt amb Manel Alemany, han fet el treball sobre el terreny. En estos moments, l'inventari es troba en fase de ser introduït en el Catàleg de béns patrimonials municipals de naturalesa rural. Tal com han explicat els autors de l'estudi, l'única documentació existent era un mapa del cadastre del 1924, però des de llavors moltes s'han mogut o han desaparegut.

En total han inventariat 32 fites, de quatre èpoques diferents –segons l'estil d'enregistrament de l'escut-, les més antigues d'època medieval i les més noves del segle XIX. “Llavors es van fer les últimes reubicacions, a vegades recuperant de més antigues, i assenyalant coses diferents, com a cementeris”, ha afegit Alemany. Totes elles es troben en el terme municipal de València excepte dos que es troben a Catarroja i Massanassa. «Òbviament hi havia moltes més, però moltes han quedat soterrades sota l'asfalt i altres han sigut destruïdes amb l'aparició de la maquinària agrícola pesada», conclou l'investigador.

El regidor Alejandro Ramon ha destacat que “és la primera vegada que l'administració, en este cas l'Ajuntament, es preocupa de protegir esta part del patrimoni valencià”. L'edil ha assenyalat que, “si la veritat és que l'horta és un espai productiu, no és menys cert que també està ple de patrimoni, en este cas un patrimoni material i arquitectònic que volem protegir i posar en valor”.

Per part seua, la regidora Gloria Tello, ha explicat que des de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals “som conscient del ric patrimoni de l'Horta. Així, per exemple, en l'última revisió de les Àrees de Protecció Arqueològica, ara en tramitació, s'ha inclòs la xarxa de camins i sèquies històriques per a estudiar-les abans de qualsevol modificació”. La delegada ha afegit que, en el cas de les fites enrajolades, “ens comprometem a col·laborar en la posada en valor d'estos elements, involucrant-nos en la seua neteja i restauració”.

El treball consistiria en excavar aquelles més enterrades, per a procedir després a la seua neteja, restauració i reubicació en la seua posició original, fixant-les de la forma més adequada. Això, servirà de base de cara al futur, per a marcar itineraris per l'horta on s'explicarà el seu paper en l'organització del territori al voltant de València durant segles i segles, des del convenciment que la millor manera de posar en valor l'Horta “és conéixer-la i passejar-la", han afirmat els dos regidors.