Coneix els factors de risc associats a les seqüeles derivades del covid

El Grup d'Investigació en Infeccions Respiratòries de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha publicat els resultats d'un estudi sobre l'impacte i els factors de risc de patir seqüeles respiratòries post-COVID-19.

La investigació, desenvolupada amb pacients de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, ha revelat que el sexe femení, el tabaquisme, tant en fumadors actuals com en ex persones fumadores, i els D-dímers elevats (fragment d'una proteïna que s'allibera quan s'activa la coagulació de la sang) són variables clíniques relacionades amb una pitjor funció pulmonar mesura per la capacitat de difusió del pulmó per al monòxid de carboni (DLCO, les sigles en anglès de 'diffusing capacity of the lung for carbon monoxide').

L'estudi, publicat en 'Annals of the American Thoracic Society', destaca que conèixer la magnitud, la freqüència i els factors de risc associats a les seqüeles respiratòries post-COVID-19 és un element clau en el context actual.

Els autors i autores han explicat que identificar de manera primerenca a aquells pacients que amb major probabilitat tindran seqüeles respiratòries després de superar la fase aguda de la COVID-19 és determinant per a optimitzar els recursos tècnics i humans en els laboratoris de funció pulmonar i en les consultes externes en un moment de màxim estrès del sistema sanitari.

Mesures noves per a una malaltia nova

El primer autor de l'article, Raúl Méndez, ha explicat que "l'alta incidència de casos ha saturat l'assistència clínica en atenció primària i a nivell hospitalari. A més, la necessitat de controlar i tractar les seqüeles dels supervivents està complicant el treball als laboratoris de funció pulmonar i a les consultes externes de Pneumologia".

Per aquest motiu, l'estudi del Grup d'Investigació en Infeccions Respiratòries de l'IIS La Fe ha avaluat les possibles seqüeles respiratòries en supervivents de la COVID-19 i les variants clíniques associades a aquestes.

"En tractar-se d'una malaltia nova no existien referències sobre les possibles seqüeles respiratòries, la gravetat o la freqüència d'aquestes. La DLCO és una mesura que s'obté en el laboratori de funció pulmonar i que és capaç d'identificar possibles seqüeles o alteracions en l'intercanvi gasós dels pulmons", ha explicat Raúl Méndez.

Amb aquest escenari, es va realitzar un estudi de seguiment en la consulta externa de Pneumologia habilitada per al seguiment de pacients amb COVID-19 en el qual han participat 215 pacients amb diagnòstic confirmat que van estar hospitalitzats en el Servei de Pneumologia d'Hospital La Fe o en la Unitat de Vigilància intensiva. Aquestes xifres converteixen a aquest treball en el major estudi fins avui que analitza les seqüeles respiratòries de la COVID-19 mitjançant l'anàlisi de la DLCO.

Entre els principals resultats cal destacar que un 24,7% dels pacients tenien una alteració de la DLCO. D'ells, un 75,5% tenien una alteració lleu, un 24,5% una alteració moderada i cap va tenir alteració greu.

Per a Méndez, aquests resultats han de prendre's amb cautela, ja que l'estudi només va incloure 40 pacients que van requerir ingrés en UCI. Es necessiten més estudis i de major grandària per a analitzar per exemple amb més detalle les seqüeles específicament en els pacients d'UCI. A més, es desconeixen si aquestes seqüeles persistiran o a remetre a llarg termini.

Diferents explicacions als resultats

Els autors i autores han assenyalat que els resultats responen a diferents explicacions a causa de les característiques pròpies de la COVID-19. El tabaquisme i les malalties respiratòries cròniques que provoca es relacionen amb alteracions de la DLCO. Aquesta troballa, per tant, pot reflectir la presència d'un mal pulmonar previ o fins i tot agreujat per la COVID-19.

Sobre els valors de D-dímers i la relació entre la infecció per SARS-CoV-2 i els problemes vasculars i trombóticos, l'estudi de l'IIS La Fe arreplega que aquests problemes vasculars a nivell pulmonar, a vegades, poden deixar com a seqüela una alteració de l'intercanvi gasós amb una deterioració de la DLCO.

La investigació conclou que les dones tenen més risc de tenir seqüeles en la DLCO. Si bé durant la fase aguda són els homes els que presenten un quadre més greu, diversos estudis mostren que les seqüeles o símptomes persistents en forma de long-COVID-19 és més prevalent en les dones.

Finalment, pacients que van requerir ingrés en UCI van mostrar també una tendència a tenir pitjor DLCO. Aquest grup de pacients ha presentat major gravetat i és esperable un major impacte a nivell respiratori després de la fase aguda.

Pròxima etapa: conèixer l'abast de les alteracions

Aquest estudi de seguiment s'ha centrat en l'impacte i les variables clíniques associades al risc de patir alteracions respiratòries post-covid. Però el pròxim repte és, segons ha explicat Rosario Menéndez, saber la seua possible extensió o gravetat. 'Els objectius, ara, serien conèixer a més llarg termini si l'alteració de la DLCO és permanent o millora al llarg del temps (6 o 12 mesos) i els factors associats a aquesta possible evolució".

Donat l'impacte de les patologies respiratòries en la població general, tots dos especialistes consideren que "seria interessant ampliar la població a estudi amb més pacients procedents de la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) i amb mal previ de la funció pulmonar, com per exemple pacients amb malalties respiratòries cròniques (asma, EPOC, etc.)".

L'equip investigador està integrat per Raúl Méndez, Ana Latorre, Paula González-Jiménez, Laura Feced, Leyre Bouzas, Katheryn Yépez, Ana Ferrando, Enrique Zaldívar-Olmeda, Soledad Reyes i Rosario Menéndez.