elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians

Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians
  • Amb l'aportació de 3500 documents i la declaració de més de 270 testimonis

MÉS FOTOS
Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians - (foto 2)
Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians - (foto 3)
Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians - (foto 4)
Conclou a la Catedral la fase diocesana de beatificació de 91 valencians - (foto 5)

La Catedral de València ha acollit avui, dissabte, la clausura de la fase diocesana de beatificació de 91 valencians, la documentació dels quals inclou més de 3500 documents i la declaració de 270 testimonis.

Previ a la celebració de la missa de Pontifical amb motiu de la solemnitat de Sant Vicent Màrtir, , ha tingut lloc l'acte jurídic de cloenda d'aquesta fase diocesana que inclou 66 sacerdots diocesans; 8 religiosos i religioses; i 17 laics i laiques que van lliurar la seva vida per Crist, en la persecució religiosa que hi va haver a Espanya a la dècada dels anys 30 del segle XX.

Durant l'acte de clausura, Ramón Fita, delegat episcopal per a les Causes dels Sants, ha presentat el treball realitzat per a la documentació “de la vida, martiri i fama de martiri dels 91 Serfs de Déu, encapçalats pel que fos vicari general i degà de la Catedral Miguel Payá Alonso de Medina”.

Un total de 60 caixes contenen les proves testificals, documentals i forenses que avalen aquest procés, dividides en tres parts, cadascuna composta per 11.514 folis, fet que suma un total de 34.547 pàgines, segons ha assenyalat Fita.

Igualment, ha afegit que "seguint la legislació vigent per a la Causa dels Santos, s´ha pres declaració a més de 270 testimonis i s´han aportat prop de 3500 documents". El delegat episcopal ha agraït la “meticulosa labor” de tots els membres que formen part del tribunal, “pèrits en història i arxivística, teòlegs, metges forenses i persones que voluntàriament han col·laborat durant tots aquests anys”

Un cop clausurada la fase diocesana, i després de la lectura de l'acta notarial, Ramón Fita, designat portador de les actes, lliurarà tota la documentació a la Congregació per a la Causa dels Sants a Roma.

Causa iniciada l'any 2004

Després d'un “minuciós estudi”, aquests 91 màrtirs van ser seleccionats entre els 250 que formaven part de la Causa que l'any 2004 va formar el llavors arquebisbe de València monsenyor Agustín García-Gasco qui, “obeint en sentir del clergat i dels fidels , no va voler que es perdessin les proves dels possibles testimonis, ja que havien transcorregut més de 60 anys d'aquells esdeveniments”, explica Fita.

Donada la complexitat d'aquella macro-causa, per consell de la mateixa congregació per a les Causes dels Sants, es va haver de dividir en dos. “Una capitanejada pel qual en el moment de la persecució era el vicari general i degà de la Catedral Miguel Payá Alonso de Medina i 90 companys (Prot. Núm. 2800); i l'altra que està encapçalada pel sacerdot Antonio-Vicente Avaria Tarazona i 158 companys (Prot. Núm. 3059)”, afegeix.

Durant el pontificat com a arquebisbe de València de monsenyor Carlos Osoro, el dia 26 de juliol de 2012, el cardenal prefecte Angelo Amato va autoritzar aquesta divisió.

Com a criteri per a la selecció es va tenir en compte el “grup martirial”, és a dir, aquelles persones que van patir la mort al mateix lloc i en idèntiques condicions de suplici. En alguns casos es tracta de persones que van ser martiritzades juntament amb altres que ja estan beatificats.

Sacerdots i laics

Entre els preveres del grup hi ha sacerdots que ja van ser seleccionats per monsenyor Marcelino Olaechea com a integrants d'un segon grup de candidats a la beatificació per martiri i que durant el pontificat del Venerable servent de Déu José María García Lahiguera es va començar a recollir informació.

A més, es troba el senyor Juan Puertes Ramón, vicari general que va ser de la diòcesi d'Oviedo, martiritzat el 8 d'octubre de 1934 durant la revolució d'Astúries. Aquest capellà sacerdot era natural d'Alfafar.

Entre els religiosos i religioses figuren: 2 Redemptoristes; 2 Franciscans; 2 religioses de Sant Joan de Jerusalem; i 2 membres de l'Institut Catequètic Dolores Sopeña.

Entre els laics i laiques cal destacar: un seminarista, un farmacèutic germà d'un sacerdot ja beatificat, i un universitari que va morir juntament amb el seu pare ja beatificat.

També hi consten tres joves d'Acció Catòlica: un forner, un pagès pare de família, i un mestre. Així mateix hi ha Julia Mateu Ferrer, mare d'una de les beates elevades als altars de l'11 de març del 2001 que va morir amb la seva filla. Hi ha a més Maria Ortells Gimeno, senyora que va acollir a casa seva unes religioses de la Doctrina Cristiana i altres clarisses. Totes elles van patir el martiri; les religioses ja estan beatificades, excepte la propietària de la casa que ara s'inclou en aquest grup. I finalment, hi ha el cas de la catequista Hortensia Serra Poveda, la causa del qual va iniciar “ne pereant probationes” (perquè no es perdin les proves) monsenyor Miguel Roca Cabanellas.

Pujar