Un col·loqui internacional planteja a València l'emergència d'un 'urbanisme d'austeritat'

Impulsat des de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL), el col·loqui internacional "Cultura territorial, innovació social i reorientació dels models territorials en València i el sud d'Europa" estudiarà els pròxims dies 30, 31 de maig i 1 de juny els efectes soci-espacials de la crisi, i en particular l'emergència d'un "urbanisme d'austeritat" en els països de l'Europa del Sud.

El col·loqui internacional sorgeix en el marc de l'eix "Ciutats, territoris, ciutadanies 2017 – 2019" de la Casa de Velázquez, i forma part d'una de les línies de recerca del programa "Metròpolis: crisi i canvis", finançat per l'Escola francesa de Roma. L'objectiu central és considerar la transformació de les espacialitats metropolitanes a la llum d'una reflexió sobre les noves relacions de poder i les recomposicions que suposen en matèria de polítiques públiques locals. L'equip científic organitzador d'aquesta iniciativa està compost per Nacima Baron, professora de la Université Paris Est, i per Joan Romero, Juan Miguel Albertos, Julia Salom, Joaquín Farinós, María Dolores Pitarch i Carme Melo, professores i professors de la Universitat de València i membres del IIDL.

València, asseguren els organitzadors, "és un lloc privilegiat per a elaborar una aproximació crítica al potencial de reorientació dels models metropolitans sud-europeus". La trajectòria de la metròpolis, expliquen "representa un cas singular d'espiral especulativa sustentada en formes de proximitat i connivència entre líders i empresaris, especialment entorn de mega-projectes". La suspensió d'aquests programes i l'esclat d'escàndols polític-financers, afegeixen "van fer de València un dels símbols a partir dels quals els mitjans de comunicació van construir un relat de la crisi, divulgant termes (corrupció, balafiament) associats a determinats monuments urbans valencians. La metròpolis valenciana ofereix també un panorama soci-espacial que afavoreix l'aprehensió de la complexitat de l'acció pública post-crisi. L'arribada de noves majories a les administracions municipal i regional genera imperioses expectatives en matèria de justícia soci-espacial, així com conflictes potencials a causa de la limitació dels mitjans d'acció".

Construït a partir d'un context local singular, assegura la professora Nacima Baron, "el col·loqui entrecreua anàlisi sobre les condicions de la reorientació dels models de gobernança local a partir de la cultura territorial i de la innovació social en altres ciutats del nord del Mediterrani".

Segons el professor Joan Romero, diversos factors revelen la necessitat d'abordar les formes, les escales i les modalitats d'acció pública metropolitana, malgrat el grau molt desigual d'institucionalització dels poders supra-municipals a València i en les ciutats del Sud d'Europa. La primera raó, explica, "és que, en la dècada de 1990 i 2000, la dinàmica de metropolitanització va constituir el principal motor del procés d'acumulació de la mà d'un 'gir neoliberal' que va finalitzar amb la gestació d'una bambolla especulativa i amb una greu crisi del finançament públic. La crisi va suposar la paralització d'alguns processos al mateix temps que va aguditzar tendències de fons i fractures socials en part a causa de la gestió de la crisi des dels poders públics. Va suposar també en molts casos l'emergència de nous moviments socials i canvis de cicle polític en ciutats i regions del sud d'Europa, que han marcat l'inici d'una nova etapa en les agendes i prioritats polítiques inspirades en relats alternatius al model neoliberal hegemònic fins a aqueix moment".

La segona raó, afegeix Romero, "és que el fet metropolità es desplega de manera també crítica en la conjuntura més recent que es pot qualificar de moment post-crisi. Des de 2014-2015, la tornada del creixement i de les capacitats de finançament estan vinculades a la reducció dels tipus d'interès, a la reestructuració bancària, al retorn de la inversió internacional i a la reducció del deute de famílies i empreses. L'absorció parcial de l'excés d'habitatges i la recuperació dels preus del mercat immobiliari en espais que conserven el seu valor de demanda per la seua especificitat (dins i fora de la ciutat) reactiven la producció immobiliària, encara que de manera molt desigual en el territori, la qual cosa beneficia al sector serveis i a la creació d'ocupació. I al mateix temps, l'augment dels fenòmens de polarització soci-espacial i les expectatives en matèria de serveis i infraestructures tornen a plantejar la qüestió d'una planificació metropolitana coherent entre usos del sòl i altres polítiques territorials".

València, conclou Joan Romero, "ha viscut en 2015 el final d'una etapa i el canvi de cicle polític va suposar un canvi d'orientació que, amb els seus dubtes i vacil·lacions, partint de diagnòstics més realistes, presenta un model alternatiu al preexistent, reforçant el pilar social, atorgant major protagonisme a l'esfera pública i obrint, potser, una nova via per a un desenvolupament urbà més racional i sostenible tant en l'escala local com en la metropolitana. El fracàs del model de ciutat 'espectacularitzada' i de govern de l'àrea metropolitana a València va donar pas a una nova agenda política: retornar la reputació a l'esfera pública, reivindicar un model de finançament just, atendre situacions d'emergència social i de pobresa infantil, revisar la planificació urbana, impulsar noves polítiques de mobilitat sostenible i de transport metropolità, re municipalitzar alguns serveis públics, desenvolupar una nova política per al comerç local, trobar una solució diferent i consensuada per al barri del Cabanyal, recuperar polítiques de regeneració, revitalització i rehabilitació del centre històric, impulsar un projecte sostenible i respectuós per al port, revisar tota la política fallida de grans esdeveniments, 'donar espai' i acompanyar a noves iniciatives d'innovació social, impulsar polítiques de protecció i 'reconnexió' de la ciutat i l'Horta i pensar en 'clau metropolitana' entre altres qüestions".

El col·loqui compta amb el suport de la Universitat de València (Càtedres 'Ciutat de València' i 'Cultura Territorial Valenciana'), de la Universitat Paris Est, del Labex Dynamite, i de la Marina de València.