Cinema Jove exhibeix la pel·lícula guanyadora de l'Os de Cristall en la Berlinale, la ucraïnesa ‘Stop Zemlia’
Completen la Secció Oficial de llargmetratges un drama iniciàtic a Sibèria, una mirada resilient a la malaltia d'alzhèimer i una reflexió infantil sobre la repressió turca a la població kurda
Projecció de dos clàssics de dos noms excel·lents del cinema francés, Jean-Luc Godard i Louis Malle
El cicle ‘Déus de l'anime’ acull l'antologia de ciència-ficció ‘Memories’, signada per Katsuhiro Ōtom i Satoshi Kon
Cinema Jove ha programat quatre títols de la Secció Oficial de llargmetratges a concurs en la seua quarta jornada. El primer d'aquests, 'Stop Zemlia', està avalat per l'Os de Cristall de la Berlinale. Fresca, directa i sensible, l'òpera prima de la ucraïnesa Kateryna Gornostai manté la mirada fixa, de vegades quasi de manera documental, en les vides d'una classe d'estudiants d'institut que afronten la seua graduació. Dibuixa els dubtes, els anhels, els desitjos i les intimitats dels seus protagonistes evitant els clixés.
La pel·lícula de Gornostai es troba entre el nodrit grup de pel·lícules adscrites al ‘coming of age’ seleccionades enguany en el Festival Internacional de Cine de València, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura. En aquest gènere també s'emmarca el segon llargmetratge del turc Ferit Karahan, ‘Brother’s Keeper’. La pel·lícula es desenvolupa en un internat a l'est d’Anatòlia. En aquest entorn aïllat, el director du a terme una reflexió sobre el creixent autoritarisme de la política turca i la repressió sobre la població kurda.
Per la seua banda, en ‘The Whaler Boy’, el debutant rus Philipp Yuryev realitza una reflexió sobre la cerca de l'amor, la transició al món adult i les dificultats de l'aprenentatge sentimental en una ficció ambientada en un poble de Sibèria especialitzat en la caça de balenes. L'única connexió dels seus habitants amb la ciutat són els xats eròtics. La pel·lícula, seleccionada en la competició de les Giornate degli Autori de la Mostra de Venècia, mostra la immigració il·legal als EUA a través de l'estret de Bering.
En contrast amb les tres propostes anteriors, la cinta belga ‘Madly in Life’, d'Anne Sirot i Raphaël Balboni, és una història agredolça sobre la malaltia d'alzhèimer. La trama reflecteix les dificultats de la convivència familiar, aprofitant-ho per a retratar l'estabilitat personal, la cerca de la felicitat i com bregar amb els revessos que apareixen en la vida.
Clàssics francesos
En els cicles ‘High School’ i ‘El jove Godard’ coincideixen dos clàssics del nostre país veí. El drama bèl·lic ‘Adiós, muchachos’, de Louis Malle, i ‘Banda aparte’, del cofundador de la ‘nouvelle vague’, respectivament.
‘Adiós, muchachos’ (1987) aborda aspectes com la pèrdua de la innocència, la lleialtat i l'antisemitisme. El film té un component autobiogràfic en el qual el seu director va basar els seus propis records per a perfilar la vida en un internat catòlic per a xics durant l'ocupació alemanya de França.
En ‘Banda aparte’ (1964), Jean-Luc Godard homenatja el cinema negre nord-americà sense perdre els seus senyals d'identitat i la seua peculiar manera d'entendre el llenguatge cinematogràfic. La gran musa del director, Anna Karina, és la poderosa representació femenina del triangle protagonista que forma junt amb Sami Frey i Claude Brasseur.
Déus de l'anime
El director de Cinema Jove, Carlos Madrid, destaca com a objectiu de la secció ‘Déus de l'anime’, “demostrar que aquest gènere no se circumscriu a un estil d'animació homogeni, sinó que inclou altres tipus de dibuix, de ritmes i de personalitats molt diferenciades”.
En aquesta distinció de possibilitats estètiques i argumentals destaca el llarg ‘Memories’ (1995), constituït per tres relats de ciència-ficció escrits per Satoshi Kon i Katsuhiro Ōtom, i dirigits perK ōji Morimoto, Tensai Okamura i el mateix Otomo. En aquesta proposta de contingut metafísic, destaca “un tipus de dibuix que no associem habitualment a l'anime, com tampoc la seua narrativa”, destaca Madrid.
