Cinc premis Nobel de Física i de Química es reuneixen el proper dilluns amb científics i estudiants de la Universitat de València

L'Auditori Marie Curie del Parc Científic serà la seu per a la celebració de la trobada entre dos dels tres premis Nobel de Química visitants –Lehn i Sauvage– i un públic format per estudiants i investigadors afins a la disciplina. Es tracta d'una activitat organitzada per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), un centre d'investigació de la Universitat de València que compta amb l'acreditació d’‘Unitat d'Excel·lència María de Maeztu’ i que focalitza la seua recerca en els aspectes moleculars de la nanociència. L'acte començarà a les 10:30H.

A la mateixa hora, en el Saló de Graus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE), tindrà lloc l’encontre de científics i estudiants pròxims a l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) amb els físics Von Klitzing i Anton Zeilinger, premis Nobel de Física de 1985 i 2022, respectivament. Aquest centre mixt de la Universitat de València i del Consell Superior d'Investigacions Científiques està dedicat a la investigació en Física Nuclear, de Partícules i d’Astropartícules, així com a les seues aplicacions tant en Física Mèdica com en altres camps de la Ciència i la Tecnologia.

Finalment, el científic neerlandès Bern Feringa es reunirà en aquesta ocasió amb estudiants i investigadors convocats per l'Institut Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), un centre mixt de la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV) dedicat a la investigació, l'ensenyament i la transferència de coneixement en diferents aspectes de la salut humana, la seguretat, l'alimentació i el medi ambient. Feringa oferirà una xarrada titulada The art of Building Small, molecularswitches and motors. Serà a les 10:30h en la Sala d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial (ETSII) de la UPV.

La visita dels premis Nobel a València es produeix en el marc dels Premis Rei Jaume I per a la promoció de la investigació, el desenvolupament científic i l'emprenedoria a Espanya, que atorga la Fundació Premis Rei Jaume I, en el jurat dels quals es troben nombrosos premis nobel –21 en la present edició–.

Durant els dies de la reunió del jurat a València, cada mes de juny, els Nobel s'involucren en diferents activitats –col·loquis, xarrades i visites– organitzades per centres de recerca i altres organismes de la Comunitat Valenciana. Després de la deliberació dels jurats se celebra l'acte de proclamació dels guanyadors en el Palau de la Generalitat.

Jean-Marie Pierre Lehn (Rosheim, França, 1939. Nobel de Química 1987). El seu treball ha contribuït especialment al desenvolupament de la química supramolecular. Les investigacions de Lehn li van conduir en 1968 a la creació d'una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. Així mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar ‘criptes’. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, al costat de Charles J. Pedersen i Donald J. Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules que interaccionen amb alta selectivitat.

Jean Pierre Sauvage, (París, França, 1944. Nobel de Química 2016). És un dels pioners de la química supramolecular. Va publicar en 1983 la primera síntesi eficient de les molècules cícliques entrellaçades denominades ‘catenans’. Aquestes molècules van ser la base d'una de les primeres màquines moleculars en les quals el moviment dels anells de catenan va ser controlat a través de mitjans electroquímics i fotoquímics. Un dels anells girava al voltant del llaç creat per l'altre, d'una manera que es podia controlar. Acabava de construir la primera roda de la història de grandària nanomètrica. En 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, al costat de Bernard Feringa i Fraser Stoddart, pel disseny i la síntesi de màquines moleculars.

Von Klitzing (Schroda-Rosen, Alemanya, 1943. Nobel de Física en 1985). Va rebre el Nobel de física pel descobriment del ‘efecte Hall quàntic’, que s'utilitza com a referència a nivell mundial per a realitzar la unitat de resistència elèctrica ohm (Ω), clau per als mesuraments industrials i d'energia elèctrica domiciliària, entre altres aplicacions. Des de 1990, el seu descobriment s'utilitza a tot el món per a realitzar tots els calibratges de les resistències. Aquesta va ser la primera aplicació important en metrologia, la ciència dels mesuraments.

Anton Zeilinger (Ried im Innkreis, Àustria, 1945. Nobel de Física 2022) és un físic teòric i experimental, actual president de l'Acadèmia Austríaca de Ciències i llorejat amb el Premi Nobel de Física al costat d'Alain Aspect i John Clauser per les seues experimentacions amb fotons entrellaçats. Les seues investigacions van establir les bases per al ràpid desenvolupament de noves aplicacions en informàtica i criptografia.

Bernard Lucas Feringa, més conegut com a Ben Feringa (Barger-Compascuum, Holanda, 1951 - Nobel de Química 2016) és un químic orgànic neerlandés especialitzat en nanotecnologia molecular i catàlisi homogènia. És professor universitari de física molecular en l'Institut de Química de la Universitat de Groningen i acadèmic i president del Consell de la Divisió de Ciències de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos. En 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart, pel disseny i la síntesi de màquines moleculars.