El Centre del Carme de València inaugura ‘Cinema d’estiu’ amb una visió àcida del món de l’art
El dijous 1 d’agost arranca ‘Cinema d’estiu’ en el claustre gòtic del CCCC de València
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), presenta el dijous 1 d’agost ‘Cinema d’estiu’ amb una pel·lícula satírica sobre el món de l’art.
El claustre gòtic del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) es convertix de nou en cinema a l’aire lliure i d’entrada gratuïta amb ‘Embriagats d’humor. Amèrica i la comèdia’, un cicle de 27 pel·lícules de 9 països del continent americà i amb un fil conductor, l’humor.
Mi obra maestra (2018), de l’argentí Gastón Duprat, inaugura el cicle de cine amb la seua visió àcida del món de l’art, que navega entre la comèdia i el drama, destapant el més fosc: els seus enganys, mentides i estafes.
A Duprat li interessa més un cine d’actors i amb molt de contingut, com la parella protagonista, Guillermo Francella i Luis Brandoni. Com a contrapunt, sorgix el paper que encarna Raúl Arévalo, que complix ací el seu somni de treballar amb els directors d’El ciudadano ilustre, Duprat i Mariano Cohn.
La nit del divendres es projecta The Heartbreak Kid (1972), una comèdia verinosa escrita per Neil Simon i dirigida per una cineasta genial, Elaine May. Mostra del millor cine nord-americà dels anys 70 que ens endinsa en els inferns del matrimoni a través d’una lluna de mel molt accidentada.
Tres dècades després, es va fer una versió al més pur estil còmic dels Germans Farrelly, però sense superar alguns moments culminants d’este film, com el reconeixement davant l’espill d’un magnífic Charles Groding, amb un simple 'hello'; l’aparició angelical de Cybill Shepherd; la destrucció progressiva del personatge encarnat per la filla de la directora, Jeannie Berlin, o el rostre dur del magnat Mr. Corcoran, que li valdria una nominació a l’Oscar com a millor secundari.
El dissabte 3 d’agost veurem una obra fonamental del cinema colombià, La estrategia del caracol (1993) de Sergio Cabrera, qui es va inspirar en un cas real, el desallotjament de la Casa Uribe, el desnonament de la qual va tardar tant de temps a efectuar-se que el jutge va arribar a descobrir que la casa no existia.
La estrategia del caracol és un film realment optimista que aborda amb humor el problema de la vivenda, la pobresa i la lluita de classes.
La primera setmana de ‘Cinema d’estiu’ conclou el diumenge 4 d’agost amb The Bank Dick (1940), d’Edward F. Cline. Considerada la millor comèdia de W. C. Fields, un actor oblidat de qui es va escriure “els còmics, com a classe, són un grup notòriament malhumorat que somriu quan li paguen per somriure”. Però Fields ni tan sols somreia quan li pagaven, en la pantalla gran va popularitzar un personatge sociòpata i solitari, capaç d’apallissar una xiqueta o xafar un gos sense immutar-se.
‘Embriagats d’humor’ arranca, per tant, amb quatre propostes molt distintes que marquen la travessia d’un viatge cinematogràficament heterogeni pel nou continent.
Una proposta cultural popular, de cine a la fresca, amb entrada lliure a partir de les 22:00 hores, que es prolongarà des del dia 1 al 31 d’agost.
