El Centre del Carme i la UPV tracen un recorregut per la història recent de les belles arts valencianes

‘Medio siglo que cont[arte]’ reuneix, al Centre del Carme, una selecció d’obres del Fons d’Art de la Universitat Politècnica de València amb motiu del seu 50 aniversari (1968-2018). Amb aquesta exposició, la UPV, en col·laboració amb el Consorci de Museus, conclou la celebració de l’efemèride i traça un recorregut il·lustratiu per la història recent de les belles arts valencianes. L’exposició conforma un pont a la benvinguda del nou curs acadèmic i ret un tribut artístic al futur, des de la memòria.

La mostra ha sigut presentada aquest matí per la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i el vicerector d’Alumnat, Cultura i Esports de la Universitat Politècnica de València, José Luis Cueto.

A la presentació han assistit també els comissaris, Joan Aliaga i Nuria Ramón, del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la UPV (DCADHA), i Joan Peiró, catedràtic del Departament de Pintura, així com els alumnes del màster interuniversitari de Gestió Cultural UPV-UV, que han organitzat l’exposició.

Raquel Tamarit ha assenyalat que “des de la Generalitat tenim el convenciment que la cultura és un dels nostres grans valors com a motor de canvi, de progrés i de transformació social, i per a això l’educació i la formació artística són ferramentes indispensables, que estem impulsant des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport”.

La secretària autonòmica ha incidit en la importància de la col·laboració amb les universitats valencianes “amb què compartim objectius comuns en benefici de la cultura”.

D’altra banda, el director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha explicat que “el Centre del Carme, en els diversos usos que ha tingut al llarg de la seua història, ha sigut sempre un espai viu, un centre de creació, un laboratori d’idees on en l’actualitat donem cabuda a artistes i creadors de disciplines diferents i on promovem espais de relació entre art i educació”. Ha destacat com a exemples la realització del màster PERMEA de Mediació i Educació a través de l’Art, en col·laboració amb la Universitat de València, o les residències artístiques que es desenvolupen en les antigues sales de l’Escola de Belles Arts, com a part del programa educatiu del Centre del Carme.

Pérez Pont ha manifestat que “aquesta col·lecció ens dona l’oportunitat de revisar el nostre passat artístic més recent a més de constituir un al·licient per a mirar cap al futur i recordar-nos la importància de l’adquisició d’obra d’artistes actuals, amb la qual cosa donem suport al present per a construir el futur”.

Precisament després d’aquesta exposició, la sala Refectori acollirà la mostra amb les últimes adquisicions de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.

L’exposició ‘Medio siglo que cont[arte]’ és el resultat de l’activitat docent del màster interuniversitari de Gestió Cultural UPV-UV. El procés organitzatiu s’ha dut a terme amb la participació de 37 estudiants i 7 docents, en una col·laboració estreta amb el Centre del Carme Cultura Contemporània i del Fons d’Art de la UPV, des de la curadoria al muntatge expositiu, amb edició de catàleg en paper inclosa i versió poliglota de benvinguda per als visitants.

‘Medio siglo que cont[arte]’ ha triat un espai cultural de prestigi emplaçat en el cor de València: la sala Refectori del Centre del Carme. L’elecció té la seua explicació: aquest edifici va albergar durant anys l’Escola Superior de Belles Arts, que després es va transformar en Facultat de Belles Arts i es va traslladar al campus de Vera. No en va, al CCCC es deu també el nom del barri del Carme, la qual cosa indica que es tracta, més que d’un edifici, d’una activitat, un eix del germen de Cap i Casal.

Passat, present i futur es donen la mà en aquesta exposició, que enceta el context des dels anys cinquanta i ofereix una degustació representativa de la col·lecció excel·lent d’obres que, des dels noranta, ha anat atresorant la Universitat al llarg de cinc dècades. Una tasca de l’Àrea de Fons d’Art i Patrimoni UPV, encarregada d’administrar els mitjans i recursos per a la correcta difusió i salvaguarda dels fons patrimonials. El seu treball, adjunt al Vicerectorat d’Alumnat i Extensió Universitària, facilita positivament les sinergies entre art, ciència, cultura i societat.

Obres que ixen a la llum del Refectori

‘Medio siglo que cont[arte]’ ha sigut comissariada per Joan Aliaga i Nuria Ramón, del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art (DCADHA), junt amb el catedràtic del Departament de Pintura, Joan Peiró. Professionals en la seua doble tasca artística i docent, en vista que el treball també ha sigut una experiència iniciada en l’aula perquè la formació dels alumnes es concretara en un cas real.

El criteri per a l’alumnat ha sigut la pedagogia experiencial, mentre que el criteri per al disseny expositiu ha sigut, d’una banda, cronològic i històric, dividit per dècades; i d’una altra, basat en la identificació de conceptes o tendències, el tractament de l’abstracció i la reflexió gràfica sobre la identitat i l’aspecte domèstic.

Bayarri inicia el recorregut

El que es deixa veure en el ‘Medio siglo que cont[arte]’ és el coneixement per les belles arts. Una constel·lació teixida amb 36 peces, entre pintures i escultures, ocupa durant el mes de setembre la sala Refectori del Centre del Carme i serveix de referent de la col·lecció, que és, sense cap dubte, la més important del territori valencià.

La mostra s’inicia amb una escultura de Nassio Bayarri, escultor i poeta de València, Distinció al Mèrit Cultural concedit per la Generalitat Valenciana en 2010. La seua és l’única que no forma part de la col·lecció, una excepció que s’explica perquè l’autor del cosmoisme geomètric va exercir un paper important en la gestació del museu d’escultures de la Politècnica.

Una exposició en dues tandes

‘Medio siglo que cont[arte]’ s’estructura artísticament en dues parts que dialoguen entre si i amb el visitant, i on se superposen els fragments del gest etern que ens recorda la humanitat.

La primera, dissenyada amb un criteri cronològic i històric per dècades, inclou obres de Manolo Gil, Vicente Castellano, Anzo, José María Yturralde, Rosa Torres, Ángela García, Equipo Realidad, Ángeles Marco, Enric Alfons, José Morea i José Sanleón. Totes produïdes durant la segona mitat del segle XX, en un període en què els artistes plàstics valencians van manifestar una clara vocació per la innovació.

En la segona, les obres triades identifiquen conceptes o tendències. D’una banda, la mirada a la naturalesa de les obres de Chema López, Pamen Pereira, Irene Grau, Nicolás Munuera, Felipe Ferrer, Joan Llavería i Evarist Navarro. De l’altra, el tractament de l’abstracció, amb obres tan representatives com les de Carlos Maciá, Juan Olivares, Javier Chapa, Emilio Martínez, Oliver Johnson, Sergio Barrera i Regina de Miguel. La mostra culmina amb la reflexió gràfica sobre la identitat i l’aspecte domèstic de Joël Mestre, Carlos Domingo, Rosana Antolí, Javier Garcerá, Inmaculada Abarca, Pepe Romero, Nelo Vinuesa, Irma Ortega, Deva Sand i Mau Monleón.