El Centre del Carme prorroga l’exposició ‘Desconstruint l’abstracció’ que ha rebut més de 48.000 visitants

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha prorrogat fins al 4 de maig l’exposició ‘Desconstruint l’abstracció. Pintura Valenciana, 1970-2024’ que exhibix en la sala Ferreres. L’exposició, que recorre cinc dècades de pintura abstracta a la Comunitat Valenciana, ha rebut més de 48.000 visitants en tres mesos.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha valorat l’èxit d’esta mostra que “reunix alguns dels màxims representants de l’avantguarda pictòrica en la Comunitat” i ha agraït el suport del públic que s’està acostant a conéixer esta proposta, “procedent no solament de la Comunitat Valenciana sinó també d’altres comunitats. Des de la seua inauguració el passat 18 de desembre cada cap de setmana més de 3.000 persones la visiten”.

Bugeda ha manifestat que l’exposició “s’ha pogut prorrogar perquè s’ha donat la circumstància que la mostra dedicada a la trajectòria de Pepe Beas, que es presentava el mes d’abril, s’ha hagut de retardar per desig de l’artista a causa de motius de salut”.

Amb obra de 42 artistes de la Comunitat, la mostra oferix un repàs per les creacions d’importants artistes valencians com José María Yturralde, José Sanleón, Jordi Teixidor, Uiso Alemany, Soledad Sevilla, Manolo Rey, Luis Moscardó, Rosana Antolí o Felipe Pantone.

Segons la comissària de l’exposició, Felisa Martínez, “en el llindar del segle XXI la relació entre l’art i la tecnologia ha aconseguit una sinergia sense precedents. Esta mostra ens acosta als processos de transformació de la pintura abstracta dels últims 50 anys, endinsant-se en la intersecció d’estos dos mons i revelant com les tecnologies avançades no solament faciliten la creació artística, sinó que també reconfiguren la nostra percepció de l’art en un món cada vegada més dominat pel tecnològic”.

De la pintura geomètrica a la immaterialitat de la imatge

La mostra partix de l’expressionisme abstracte més clàssic començant per alguns dels pioners de l’abstracció geomètrica com Yturralde, Soledad Sevilla o Teixidor, passant per la incorporació d’altres suports o l’abandó de la bidimensionalitat com en l’obra de Rosana Antolí, fins a la incorporació de la IA, en les peces de Guerrero i Ferrer, la interactivitat del videojoc de Moisés Mañas o l’homenatge de Solimán López a la immaterialitat de l’abstracció, amb una obra feta amb ADN i vapor.

En l’àmbit de l’abstracció geomètrica es poden vore també les peces de Paco Caparrós, Martín Noguerol, Toni Cucala, Toño Barreiro, Cristina Ghetti, Oliver Johnson, Silvia Lerín i Robert Ferrer.

Dins de l’abstracció gestual, la comissària situa les peces d’Aurora Valero, Uiso Alemany, María Dolores Mulá, José Sanleón, Ximo Real, Ricardo Gil Romaguera, Elena Aguilera, Juan Carlos Nadal, Nelo Vinuesa, Ferran Gisbert i Álex Marco.

Les peces d’Amparo Tormo i Carmen Ortiz més conceptuals donen pas a la poètica de Manuel Rey Fueyo, Luis Moscardó, Vicent Carda, Sergio Barrera, Nico Munuera, José Luis Cremades, Inma Femenía i Keke Vilabelda.

L’exposició culmina amb les peces més recents i tecnològiques, algunes produïdes per a la mostra, a on també es poden observar les obres de Marusela Granell, Alberto Adsuara, Rubén Tortosa, M. José Marco, Mario Omega i Felipe Pantone.