El Centre del Carme posa en una situació difícil els estereotips amb l’exposició ‘Diana Blok. Monòlegs de gènere’

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta la mostra ‘Diana Blok. Monòlegs de gènere’, una instal·lació interactiva que desafia la comprensió històrica i cultural de gènere, anant més enllà de les limitacions dels estereotips de manera innovadora i sorprenent. La instal·lació, comissariada per Claudia Fazzolari, podrà visitar-se a la Sala 2 del CCCC fins al 16 d’octubre.

Es tracta d’un projecte seleccionat en la convocatòria V.O. de comissariat 2018-2020 del Consorci de Museus, en el qual l’artista Diana Blok desafia les convencions estètiques, mentals i culturals retornant la imaginació a les limitacions de gènere i la identitat sexual. La instal·lació compta amb dotze retrats en vídeo a grandària real projectats en sis pantalles, que mostren dotze actors i actrius de tres continents interpretant un personatge del sexe oposat a la seua elecció, amb un monòleg extret o inspirat en línies pronunciades per personatges notables del teatre i la literatura.

L’artista pretén, d’aquesta manera, explorar com els individus amb una història de creació d’il·lusions teatrals es relacionen amb les seues pròpies fantasies íntimes d’actuació, creuant els límits de gènere i trobant maneres de mostrar-les al públic.

“L’agitació cultural està en el cor de tota la nostra programació en el Centre del Carme, i projectes com aquest ens permeten qüestionar els plantejaments establits i ampliar la nostra visió de la realitat. Aquesta instal·lació suposa una experiència immersiva que ens convida a reflexionar no sols sobre el gènere i la diversitat, sinó també sobre els límits entre la realitat i la ficció, la paraula i el silenci”, assegura el director del Consorci de Museus i el CCCC, José Luis Pérez Pont.

“Alguns diuen que el principal impuls del teatre és confrontar la nostra condició limitada per la realitat quotidiana i inclinar-nos a experimentar identitats desconegudes i plurals en els nostres propis cossos. En aquesta peça, els dos impulsos estan presents. La nostra intenció és alliberar-nos dels límits de patrons mentals heteronormatius, dictats per les creixents actituds discriminatòries de la nostra societat. Podem donar-nos l’oportunitat d’alliberar la imaginació per a explorar la naturalesa de la diversitat i fluïdesa de gènere”, comenta l’artista Diana Blok.

Dotze actors de tres continents

Per a la instal·lació a València s’ha comptat amb la participació de l’actriu Gloria March, que interpreta a Federico García Lorca, i de l’actor Pep Ricart, com La Maga de Rayuela. Els dos es fusionen amb la resta d’intèrprets participants creant noves interaccions i explorant diferents relacions entre els monòlegs dialogant entre si.

La integració d’intèrprets patris és un tret característic del projecte, que ja es va exposar a Paramaribo afegint-hi actors que van seleccionar els papers de Marilyn Monroe i James Baldwin, i a Amsterdam, on s’hi van agregar la famosa soprano Claron McFadden, els actors Vanja Rukovina, Karina Holla i l’intèrpret transgènere Levi de Kleer, cada un “canalitzant” el personatge de la seua elecció.

Així, la instal·lació compta amb l’holandés Abke Haring, que interpreta a Hamlet; l’estatunidenc Claron McFadden, com a Orfeu Negre; l’espanyola Gloria March, que encarna a Federico García Lorca; la brasilera Grace Passô, com a Martin Luther King Jr.; la sud-africana Helen Kamperveen, sota la pell de James Baldwin; les holandeses Levi de Kleer i Karina Holla, com a Pina Bausch i Max, respectivament; el brasiler Matheus Nachtergaele, que fa de la seua mare; l’espanyol Jordi Ballester, en el paper de sor Juana Inés de la Cruz; el sud-africà Purcy Tjin, com a Marilyn Monroe; el kenià Ogutu Muraya, com a Wangari Maathail, i el bosnià-holandés Vanja Rukavina, que ofereix la seua interpretació de Cleopatra.

L’elecció de cada actor i actriu és un reflex de la seua pròpia cultura, ja que la participació intercultural és un element essencial d’aquesta instal·lació, que va més enllà dels límits geogràfics. Encara que tots estan subtitulats en castellà, cada actor recita el monòleg en el seu idioma d’origen per a reconéixer en la diversitat de cultures presents el potencial per a crear un diàleg global.

Durant els 72 minuts de la instal·lació, tots els actors hi romanen presents en silenci, mentre que només un parla alhora. Entre el silenci i la paraula parlada, la tensió intrínseca de les zones frontereres es redefineix i es converteix en un exercici poètic d’alteritat. El resultat és multidimensional: retrats del nostre temps que contenen discursos i visions que aporten pensaments reveladors i converses perspicaces sobre la identitat, la revolució i el desig, en el que se sent com una confrontació personal amb cada actor.

La fusió de la literatura, el teatre, la fotografia, el cinema i l’entrecreuament del temps i els gèneres ens convida a repensar els nostres prejudicis sobre que una forma d’art té prioritat sobre una altra. Hi ha una suspensió entre la realitat i la imaginació. La interacció que es produeix entre ells genera la il·lusió que realment estan reaccionant entre si i mantenint una espècie de diàleg.